Les FARC i el govern de Colòmbia arriben a un acord per fer justícia amb les víctimes

BarcelonaLes converses de pau entre les FARC i el govern de Colòmbia continuen el full de ruta marcat ara fa tres mesos a l'Havana perquè el 23 de març de l'any vinent les dues parts signin la pau definitiva que posi fi a un conflicte armat de cinc dècades. Els negociadors han signat avui el capítol sobre la reparació a les víctimes, un dels que més maldecaps ha portat a tot el procés, que va arrencar el novembre del 2012, per la quantitat i diversitat del col·lectiu.

El capítol de les víctimes ha estat un dels més delicats que les dues parts han tractat en els 36 mesos que fa que duren les converses. La complexitat va fer que hi hagués una subcomissió treballant en un segon pla per no fer trontollar el procés i es va deixar per a l'últim tram la seva aprovació. El compromís signat situa les víctimes al centre de la pau i es tradueix en la creació d'un sistema integrat que inclou la justícia, la reparació i la garantia de no repetició, una Comissió per a l'esclariment de la veritat, de caràcter extrajudicial i temporal, i la unitat especial per a la recerca de desapareguts.

En aquest sentit, les FARC aportaran les coordenades de les milers de fosses comunes, és a dir, s'involucraran en la recerca, recuperació i identificació de les restes dels morts o desapareguts, que oficialment són 220.000 persones. Per als desapareguts dels quals no se sàpiga el parador, es crearà una unitat específica que buscarà pistes. L'objectiu és tornar els cossos a les famílies perquè puguin fer un enterrament digne.

Així que la presentació del document es considera un pas indispensable per complir els terminis fixats i acabar amb un conflicte que ha afectat 7,8 milions de colombians, segons el Registre Únic. L'acord inclou un reconeixement explícit a totes les víctimes, a qui se'ls demanarà perdó a nivell local i nacional. El portaveu de les FARC a l'Havana, Iván Márquez, admetia que és un gest per a "la convivència" del país.

El president colombià, Juan Manuel Santos, ha rebut amb satisfacció l'acord llargament esperat, i ha qualificat el d'avui com "un dia especial", en sintonia amb el "pas elemental" per a la resolució del conflicte que han utilitzat els negociadors a l'Havana.

L'acord no suposa ni amnisties generals ni la fi de la impunitat. Un cop se signi la pau i es facin enrere les armes, un tribunal especial establirà qui pot accedir a les mesures de gràcia però ja s'ha deixat clar que en cap cas podran fer-ho els que estiguin acusats de genocidi, crims de guerra o contra la humanitat. Segons el document, els delictes greus es castigaran amb penes de presó o limitacions de moviments i de residència entre els dos i vuit anys, segons el grau d'inculpació en el crim.

No ha estat un camí fàcil la signatura de l'acord d'avui. En els tres anys, les converses s'han aturat en diverses vegades a instàncies de les dues parts però mai s'han trencat. La treva decretada per les FARC l'any passat va servir perquè el govern i la comunitat internacional, que avala el procés amb la mediació, donessin un vot de confiança. Santos ha resultat un personatge clau, compromès amb el fet de signar la pau amb la guerrilla, malgrat les crítiques que ha rebut del seu excol·lega i expresident, Álvaro Uribe, que l'acusa d'haver-se plegat a les FARC.

En d'altres acords previs, els guerrillers també s'han compromès a desminar les zones que controla, així com intentar refer les infraestructures i reforestar terrenys que havien estat destruïts per a l'ús agrícola o es dedicaven al conreu de la cocaïna, una de les grans fonts de finançament de la banda, que encara tindria uns 7.000 membres actius a zones rurals i selvàtiques.

La feina, però, encara no ha acabat. En els propers tres mesos –el temps que queda fins al 23 de març–, les FARC i el govern hauran de rematar el punt de la refrendació abans de rubricar la signatura de la pau. Santos va prometre des del principi que sotmetria a votació els resultats de les converses amb les FARC i aquesta setmana el Congrés ha donat llum verda a organitzar un referèndum popular que, en principi, no tindria problemes per beneir el document definitiu. Cada cop més colombians es mostren més favorables a la negociació amb la guerrilla i l'última enquesta elaborada per Gallup ja apunta que el 69% donen suport al procés, de la mateixa manera que augmenta també el nombre dels optimistes, dels que creuen que la pau serà veritable.