La despesa militar mundial puja per primer cop en quatre anys
Segons l'últim informe del centre internacional d'estudis de la pau d'Estocolm (Sipri), amb tan sols el 10% dels 1,7 bilions de dòlars gastats en aquest àmbit es podria acabar amb la pobresa i la fam de cara al 2030
Barcelona"Els estats continuen associant la seguretat en despesa militar, en força bruta. Al nostre entendre, és una errada molt greu a nivell conceptual i pràctic". Aquesta és la reacció del politòleg i director de la Fundació per la Pau (Fundipau), Jordi Armadans, a l'últim informe del centre internacional d'estudis de la pau d'Estocolm (Sipri), que indica que el 2015 la despesa militar al món va pujar fins als 1,7 bilions de dòlars, un 1% més que l'any anterior. Tot i que el percentatge d'augment és petit, també és molt rellevant: suposa el primer increment de la despesa militar mundial des del 2011. La guerra de Síria, l'amenaça terrorista i conflictes com l'ucraïnès estarien al darrere d'aquesta "tendència alcista", explica Armadans.
Segons l'informe del Sipri, fet públic aquesta mitjanit, la llista dels països que més gasten en aquest àmbit continua encapçalada pels Estats Units. Malgrat que la despesa militar nord-americana va caure un 2,4% el 2015, fins als 596.000 milions de dòlars, els EUA estan lluny del segon país a la llista: la Xina. El gegant asiàtic va augmentar l'any passat el seu pressupost militar un 7,4%, fins als 215.000 milions de dòlars. En tercera posició hi ha l'Aràbia Saudita, amb un increment del 5,7% (87.200 milions de dòlars), i en quarta, Rússia (+7,5% i 66.4000 milions de dòlars).
Llegiu 'La despesa militar continua augmentant', opinió de Jordi Calvo
La despesa militar global suposa un 2,3% del PIB mundial. Amb tan sols el 10% d'aquesta quantitat de diners, assenyala el centre d'estudis d'Estocolm, es podria acabar amb la pobresa i la fam al món de cara al 2030 -objectiu final de les 17 metes plantejades per l'ONU el setembre. "Això permet a la gent veure quin és el cost d'oportunitat de la despesa militar global", apunta Sam Perlo-Freeman, cap de projecte de despesa militar del SIPRI, a Reuters.
Cap a l'augment de la despesa als EUA i Europa
Si bé és cert que tant als EUA com a Europa central i occidental va disminuir la despesa militar (un 2,4% i un 0,2% menys, respectivament), el Sipri destaca que es tracta d'una proporció de disminució molt inferior a la dels últims anys. "Si féssim l'informe d'aquí sis mesos, segurament podríem parlar definitivament del trencament d'aquestes disminucions o fins i tot de pujades", alerta Armadans, que es mostra convençut que la despesa global pujarà de nou aquest 2016 i ho farà encara més el 2017.
Per al director de Fundipau, l'efecte de les retallades als pressupostos militars nord-americans i europeus estan quedant i quedaren eclipsats, en gran part, per l'amenaça jihadista. "Els atemptats de l'Estat Islàmic fora de la seva regió en l'últim any i mig justifiquen la despesa", argumenta. I en aquest context, conclou, els països occidentals parteixen d'una màxima: "Com més despesa, millor".
Retallades (o no) amb la caiguda del preu del petroli
El centre d'estudis d'Estocolm també fa notar al seu informe com la caiguda del preu del petroli de 2014 -després de dècades a l'alça- ha portat retallades en la despesa militar d'aquells països que depenien de la venta de cru. És el cas, per exemple, de Veneçuela (amb una retallada del 64% el 2015) o Angola (-42%). Per contra, altres països exportadors de petroli van continuar incrementant el seu pressupost militar, com Algèria, l'Aràbia Saudita, l'Azerbaidjan, Vietnam o Rússia.
Les intencions d'aquest últim país arrel de la crisi amb Ucraïna, afegeix l'informe, també han portat increments significatius de la despesa militar a Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Romania, tots ells països propers al conflicte.
Despesa proporcional a la conflictivitat
"Les tendències de despesa reflecteixen l'escalada de conflictes i tensions en moltes zones del món", destaca Perlo-Freeman en un comunicat. Així, la despesa militar a l'Àsia i Oceania va créixer el 2015 un 5,4%, un augment molt vinculat a les creixents tensions entre la Xina i diversos països de la regió.
Tot i que el Sipri no publica cap balanç del 2015 sobre el Pròxim Orient -al·legant la manca de dades disponibles en molts països-, apunta que en els estats dels quals s'ha pogut obtenir informació , la despesa militar va créixer un 4,1% l'any passat. És especialment significatiu, però, el cas de l'Iraq, on entre el 2006 i el 2016 va pujar la despesa militar un 536% -l'increment més gran del món en aquest període.
