“O diners per a sanitat o cremar-los a la UE”

LondresEl govern britànic podria invertir 440 milions d’euros més a la setmana en la Seguretat Social (NHS, en les sigles en anglès) si el 23 de juny el país decidís abandonar la Unió Europea. La màgica i arbitrària xifra va ser l’eslògan triat ahir pels membres de Vote leave (Vota marxar) -els partidaris del Brexit - per repetir-lo fins a l’extenuació el primer dia de campanya oficial del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE. Al llarg del cap de setmana es faran un mínim de quinze mítings en ciutats com Birmingham, Manchester, Oxford, Ipswich, Cardiff, Southampton, Plymouth i Londres.

La figura més carismàtica del Brexit, l’alcalde de Londres, Boris Johnson, va assegurar a l’acte del vespre a Manchester que “una gran part dels 13.300 milions d’euros de contribució neta del Regne Unit a la Unió Europea podrien desviar-se a pagar llits d’hospital”.

Johnson ho va dir amb l’habitual to populista i trempat, unes formes que el fan semblar “un dels nostres”, com li diuen les bases conservadores, per bé que després de l’escàndol dels papers de Panamà ha hagut de presentar proves que ha pagat en els últims quatre anys 1,25 milions d’euros en impostos. I és que guanya més a l’any que el primer ministre, David Cameron; el ministre d’Economia, George Osborne, i el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, junts.

Des del bàndol que advoca per continuar dins de la Unió, Britain stronger in Europe (la Gran Bretanya és més forta a Europa), la dada dels 440 milions d’euros es va considerar una “especulació infundada”. L’endemà que el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, s’impliqués de valent a favor del sí a la UE, un especialista en la matèria va sortir a donar la cara en un acte central a Londres. Va ser el també laborista Alistair Darling, exministre d’Economia de Gordon Brown entre el 2007 i el 2010.

Darling, un dels homes del no en el referèndum d’independència d’Escòcia, va fer servir dades econòmiques per argumentar la seva posició: “Tenim evidències del que ens aporta Europa. La Unió és el destí de gairebé la meitat de les exportacions del Regne Unit. Més de tres milions de llocs de treball estan relacionats amb el comerç del Regne Unit i la UE”.

Com si es tractés d’una reedició del referèndum escocès, Darling també va utilitzar la incertesa com a leitmotiv: “Si ens n’anem, ¿què passaria? En realitat, ningú ho sap. Aquest és el problema”. Però va referir-se a les dramàtiques prediccions fetes dimarts pel Fons Monetari Internacional sobre les “desastroses conseqüències” del Brexit.

Opinió de la Casa Blanca

Durant les pròximes deu setmanes, Londres, Brussel·les, Berlín, Washington i les altres cancelleries més importants del món tindran un ull posat en el debat britànic.

Coincidint pràcticament amb el primer dia de campanya oficial, la Casa Blanca va emetre un inequívoc suport a la posició del premier David Cameron a favor de la Unió. Preguntat per la premsa britànica per la visita que el president Barack Obama farà dijous vinent a Londres per participar en els actes de celebració del 90 aniversari de la reina, l’assessor adjunt de seguretat nacional va dir: “El punt de vista [del president] és que no tenim un aliat ni un amic més pròxim al món [que el Regne Unit], i si se li demana l’opinió, l’oferirà. I com a amic serà molt directe i sincer, i dirà que és bo per al Regne Unit continuar dins la Unió Europea”.

Abans de la intervenció a Manchester, Boris Johnson va qualificar les declaracions amb contundència: “Com que ens afecta i m’importa, és clarament hipòcrita que els Estats Units ens instin a sacrificar el control de les nostres lleis, de la nostra sobirania, dels nostres diners i de la nostra democràcia, quan a ells no se’ls acudiria mai fer això”.

Johnson posarà tota la carn a la graella. El d’ahir no només va ser el primer dia oficial d’una batalla sobre el futur del Regne Unit a Europa, sinó també la del lideratge del Partit Conservador. De moment, les enquestes estan igualades.