Dublín intenta posar pau entre Brussel·les i Londres

londresAmb la signatura del pacte comercial per al post-Brexit la nit de Nadal, Londres i Brussel·les van posar punt final a un any de tortuosa negociació per enllestir un divorci interminable. I van obrir-ne una de nova que durarà bastants anys més. Per sempre, de fet, llevat que el Regne Unit torni algun dia al si de la UE, un fet a hores d'ara del tot impensable. L'estat de negociació permanent ja ha començat a provocar el primers problemes entre Londres, Brussel·les i Belfast.

El vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, ha visitat aquest dijous a la tarda la capital britànica per posar de manifest la necessitat que el Regne Unit compleixi totes les obligacions derivades del protocol d'Irlanda del Nord, que insta a establir controls duaners d'acord amb les estrictes normes de la Unió per als béns que entren des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord.

Uns controls que, a la pràctica, equivalen a l'establiment d'una frontera al mar d'Irlanda, entre dues parts del mateix Regne Unit, tot i que Boris Johnson va insistir que mai no n'hi hauria. L'unionisme nord-irlandès tem, no sense raó, que el que ara és una barrera administrativa s'acabi convertint, a mitjà o llarg termini, en una frontera política.

En aquest sentit, la pressió del Sinn Féin, els republicans irlandesos que aspiren a la reunificació de l'illa, és convocar un referèndum a tal efecte en cinc anys. Una consulta que comença a guanyar suport a la província d'acord amb les enquestes més recents però que el primer ministre de la república, Micheál Martin, ha afirmat també aquest dijous, en una entrevista amb la BBC, que no considera convenient en un període de temps tan curt, ja que podria atiar la violència unionista.

Són justament els problemes derivats dels controls duaners els que estan provocant desabastiments a comerciants i ciutadans. I arran d'aquests entrebancs, i per prevenir-ne d'altres de futurs, però de caràcter polític, el govern britànic ha demanat una relaxació de la burocràcia i les formes dels controls almenys durant dos anys.

En aquest sentit, en les mateixes declaracions a la BBC Micheál Martin ha assegurat que "qualsevol període de gràcia s'ha d'allargar, a tot estirar, un any", no els dos que demana Londres. El primer ministre Martin també ha fet una crida tant a Londres com a Brussel·les a mantenir "el cap fred" per resoldre els desajustos actuals.

Carta de la Comissió

La visita de Maros Sefcovic a Londres ha vingut precedida d'una carta enviada aquest dimecres a l'interlocutor de la contrapart britànica, Michael Gove, ministre secretari del govern, equivalent al de la Presidència a Espanya, en què ha acusat el Regne Unit d’incomplir les obligacions del protocol d’Irlanda del Nord alhora que li ha recordat que no seria possible fer-hi canvis exhaustius.

A l'arribar a Londres, Sefcovic ha assegurat que "la UE està absolutament compromesa en fer funcionar el protocol", mecanisme que veuen "com l’única manera de protegir l’Acord del Divendres Sant [1998] i garantir la pau, l’estabilitat i la prosperitat de l’illa d’Irlanda”. També ha dit que la implementació del protocol és una “carretera de dues direccions”. "Sempre va quedar clar que el començament de la implementació del protocol podia ser un desafiament com a conseqüència directa de la retirada del Regne Unit de la UE, i estem disposats a estudiar aquests desafiaments respectant els objectius del protocol".

Una manera d'insinuar que Brussel·les i Londres podrien acceptar la proposta de Dublín i estendre el període de gràcia més enllà de l'1 d'abril. Queda per veure, però, quina podria ser la durada.

D'altra banda, els treballadors dels controls duaners del port de Belfast i Larne, que havien rebut ordres de retirar-se després de l'aparició d'amenaces contra la seva seguretat, han tornat avui mateix als seus llocs de treball.