Els ‘elenos’ també volen la pau

MedellínL’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) vol pujar al carro de la pau a Colòmbia. Els caps dels equips negociadors de la guerrilla i el govern, Pablo Beltrán i Mauricio Rodríguez, respectivament, van anunciar dimarts a la matinada des de Caracas que la taula de converses s’instal·larà el 27 d’octubre a Quito (l’Equador). “L’agenda s’iniciarà amb el punt 1: participació de la societat en la construcció de la pau”, va apuntar Beltrán. I és aquest primer punt el que marca la gran diferència entre les FARC i l’ELN, el segon grup guerriller per nombre de membres. Ahir les FARC van felicitar els seus “germans i germanes” per seguir la via del diàleg.

L’agenda de les negociacions té sis punts: participació de la societat en la construcció de la pau, democràcia per a la pau, transformacions per a la pau, víctimes, fi del conflicte armat i implementació. Camilo González, president de l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz), va matisar que és una agenda “oberta i no té detall en els temes”. De fet, no està acotada a objectius mínims com la de les FARC perquè, precisament, el primer punt indica que “el desenvolupament dels altres [punts] dependrà dels processos participatius de la societat”, afegeix.

¿Però com es concretarà aquesta participació social? Les parts encara no n’han donat detalls, tot i que l’excomandant de l’ELN i avui consultor de pau Carlos Velandia assenyala “l’entorn polític i social” afí a l’ideal eleno. “És qui ha de convocar els moviments socials. Però segurament la societat civil no hi anirà d’entrada perquè el poder de convocatòria d’aquest aparell és limitat”, aventura.

L’ELN té fama de tossut. En aquest sentit ha assenyalat en diverses ocasions que les FARC han cedit massa a l’Havana. Això també passarà factura al procés. “Tenen una posició més dura en el tema de la justícia. A diferència de l’acord amb les FARC, l’ELN no creu que s’hagi d’exonerar els alts comandaments de l’exèrcit dels crims comesos pels subalterns -explica Camilo González-. Han dit que no és un problema anar a la presó. Però que els alts comandaments de les forces estatals i els responsables del sector privat [en referència als finançadors del paramilitarisme] també compliran condemna”.

Processos semblants

Amb tot, els processos acabaran tenint més semblances que diferències. “L’agenda de l’Havana té un resultat. I l’ELN el revisarà i l’estudiarà”, avança Velandia. L’exguerriller assenyala que hi haurà punts en què el que acordin l’ELN i les FARC per separat s’haurà d’acoblar, ja que es tracta d’un mateix país i un mateix conflicte. “Per exemple, el punt de víctimes és a les dues agendes. Així que hi ha d’haver una mateixa sortida. No es pot entendre que de l’Havana en surti una jurisdicció especial per a la pau i que ara n’hi hagi una altra per a l’ELN”.

Pel que fa a la finalització del procés, el director executiu de la Fundació Pau i Reconciliació, Ariel Ávila, només té clara una cosa: no el tancarà Santos. “Hi ha eleccions el 2018, Santos ja no serà president i aquest acord no es tancarà abans”, conclou.

Sobre la manera de tancar-lo, des d’Indepaz se sosté que seria un error buscar el suport del poble amb un plebiscit. “No és un bon procediment per ratificar una sèrie d’acords, com s’ha vist. No deixa de ser una sola pregunta sobre tot un tractat. És com llegir-se un llibre, i ningú es llegeix un llibre per votar”, diu González.

Velandia també descarta el plebiscit i aposta per “mecanismes que comportin menys riscos”. I llança la idea de l’Assemblea Nacional Constituent, un acord de tots els partits per canviar la Constitució: “És una opció que fa cada cop menys por”.

Les dues guerrilles van néixer el 1964, però si les FARC ho van fer com a moviment camperol que exigia millores laborals, l’ELN es va nodrir d’intel·lectuals i universitaris influïts per la revolució cubana. Mentre que les FARC van guanyar pes militarment fins a abastar gran part del territori nacional, l’ELN va centrar-se en el treball polític i la seva presència es limita a uns pocs departaments del país.