Erdogan expulsa 18.000 funcionaris més
Ho ha fet just el dia abans de la seva presa de possessió, que es fa avui
BarcelonaJust el dia abans de la seva presa de possessió, que es fa avui, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va aprofitar l’últim dia de l’estat d’emergència que ell mateix havia decretat arran del cop d’estat fallit del juliol del 2016 -i que ha d’aixecar-se també avui, tal com el mateix Erdogan va prometre en campanya- per decretar l’acomiadament de 18.632 funcionaris públics. La majoria dels expulsats són militars i policies -de fet, més de 5.000 pertanyen a les forces armades-, però l’ordre força també la dimissió de 199 acadèmics de les universitats turques.
Aquesta última purga de l’administració se suma a les que ja han fet fora, des del 2016, un total de 130.000 funcionaris, militars, policies i treballadors d’altres institucions estatals a causa de la seva suposada simpatia cap al predicador exiliat Fethullah Gülen, a qui Erdogan acusa d’estar darrere del cop d’estat. A més, més de 50.000 persones continuen detingudes, moltes de les quals encara a l’espera de judici, en una purga que les ONG internacionals com Amnistia Internacional consideren “arbitrària”.
Presa de possessió
A més dels acomiadaments, ahir es van tancar 12 associacions, tres diaris i un canal de televisió. Tot amb un decret governamental, publicat ahir al butlletí oficial de l’estat, que s’empara encara en l’estat d’emergència que es preveu que acabi avui. Els acomiadats, denuncia AI, estan condemnats a la seva “mort professional”, perquè cap empresa privada tampoc no els contractarà si estan considerats enemics polítics del govern.
Erdogan tornarà a prendre possessió avui com a president de Turquia després de guanyar les eleccions del 24 de juny amb el 52% dels vots. Avui també entra en vigor el nou sistema presidencial que el converteix en el polític turc que acumula més poder des del fundador de la República, Mustafa Kemal Atatürk. El cap d’estat podrà escollir els membres del govern i molts altres funcionaris públics, fins i tot jutges, sense que es necessiti l’aprovació del Parlament, amb un sistema que posa en dubte la separació de poders.
Avui també està previst que s’anunciï la composició del nou govern d’Erdogan, que per primera vegada podria tenir membres que no són de la seva formació islamista, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Hi podrien entrar polítics del dretà MHP, partit amb el qual va fer coalició electoral l’AKP i que li va garantir la majoria parlamentària en les passades eleccions.
Als seus 64 anys, Erdogan governa Turquia des del 2002. Per a aquest nou mandat, va anunciar com a prioritats reformes estructurals en l’economia per frenar la inflació i el gran dèficit del país. Des que va començar el 2018, la lira turca s’ha devaluat al voltant d’un 20%, i això ha encarit les importacions i ha reduït la capacitat adquisitiva dels turcs.
