Els Estats Units exclouen les víctimes de violència masclista com a demandants d'asil

La decisió de treure la protecció a una dona salvadorenca establirà precedent per a altres casos

Els Estats Units exclouran a partir d'ara ser víctima de violència masclista com a motiu per demanar el dret d'asil en un nou intent d'endurir les exigències a la protecció de migrants que volen entrar al país. El fiscal general, Jeff Sessions, ha justificat la mesura pels "abusos" que, segons ell, fan els demandants "en detriment de l'estat de dret, les polítiques públiques sensates i la seguretat pública" i per afavorir les "demandes justes". 

El fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, ha derogat la protecció que les autoritats nord-americanes van donar a una dona procedent del Salvador, que va entrar irregularment al país el 2014 i va rebre la protecció de l'asil en acreditar que havia estat víctima de continus abusos físics, psíquics i emocionals del seu marit. Activistes pels drets humans han alertat que el nou canvi de política afectarà milers de dones, que a partir d'ara estaran desemparades, ja que el seu cas estableix un precedent. 

"S'està abusant del sistema d'asil en detriment de l'estat de dret, les polítiques públiques sensates i la seguretat pública, i en detriment de la gent amb reclamacions justes", ha afirmat Sessions en un discurs davant jutges especialitzats en assumptes migratoris a Washington.

En un document publicat avui pel departament de Justícia, Sessions ha precisat que "en general" les peticions d'asil relacionades amb violència domèstica o de colles perpetrades per actors no governamentals "no seran elegibles per a l'asil".

Així mateix en la seva al·locució davant els jutges, el fiscal general va explicar que els procediments iniciats per confirmar les peticions d'asil d'acord amb "por creïble" o persecució als seus països d'origen s'han disparat des de 5.000 el 2009 a 94.000 al 2016.

Com a conseqüència, Sessions ha advertit que els jutges i les autoritats migratòries estan sobrepassats per la gran quantitat de casos pendents.

Sota l'actual legislació, els estrangers poden acollir-se a la sol·licitud d'asil si arriben als Estats Units i proven que són perseguits als seus estats de procedència per raça, religió, nacionalitat, pertànyer a un particular grup social o tenir una determinada opinió política.

Un portaveu del departament de Justícia ha assenyalat que les lleis del país "estipulen que s'atorgui asil a persones que han estat perseguides o que tenen un perill real de persecució, però la majoria de les víctimes no s'ajusten a aquesta definició, no importa com sigui de vil el crim perpetrat contra ells".

Des del 6 de maig, el departament de Justícia presenta càrrecs penals contra tots els estrangers detinguts per travessar la frontera il·legalment, un esforç que pretén frenar la immigració clandestina dins el marc del pla "tolerància zero".

1.800 famílies separades a la frontera

Prop de 1.800 famílies immigrades van ser separades a la frontera entre els Estats Units i Mèxic des del mes d'octubre del 2016 fins al febrer d'aquest any, segons un alt funcionari del govern, quan el president Donald Trump va implementar polítiques més estrictes de compliment de fronteres.

Aquests números són la primera divulgació completa de l'administració de quantes famílies han estat afectades per les polítiques. Anteriorment, els únics números proporcionats per funcionaris federals sobre separació familiar van cobrir un sol període de dues setmanes al maig.

El funcionari del govern, que va accedir a parlar només sota la condició de mantenir l'anonimat, va dir que no podia proporcionar estadístiques actualitzades, però va reconèixer que el nombre de separacions havia augmentat bruscament en les últimes setmanes, principalment a causa de les noves polítiques de l'administració.

Més continguts de