Internacional 01/12/2021

Els Estats Units s'encaminen cap a un retrocés en els drets reproductius

La majoria conservadora al Tribunal Suprem insinua que limitarà els avortaments a partir de les quinze setmanes de gestació

3 min
El Tribunal Suprem escolta el cas d'avortament de Mississipí a Washington

WashingtonTot apunta que els Estats Units viuran d'aquí mesos el retrocés més gran en drets reproductius en gairebé mig segle. El Tribunal Suprem té a les mans la possibilitat de torpedinar l'accés a l'avortament, i els senyals que ha emès aquest dimecres són que està disposat a fer-ho, aprofitant-se d'una majoria conservadora que no ha dubtat en expressar la voluntat de permetre l'entrada en vigor d'una llei de Mississipí que prohibeix interrompre l'embaràs més enllà de les quinze setmanes de gestació.

L'audiència al Suprem d'aquest dimecres sobre aquest cas ha estat plena de tensió, amb les dues ànimes ideològiques del tribunal defensant amb dents i ungles les seves posicions. És en moments com aquest quan es nota el llegat més profund i durador del govern de Donald Trump: la composició d'un Suprem clarament conservador i amb posicions antiavortistes inequívoques.

Per tant, no és estrany que, després de sentir els arguments de l'estat de Mississipí i de les clíniques avortistes, la sensació és que als drets reproductius els queda poc temps, com a mínim tal com estan establerts actualment. Cap dels sis jutges de la majoria conservadora ha fet la impressió de voler mantenir la situació actual, que prohibeix l'avortament després del punt de viabilitat del fetus, entre les 22 i les 24 setmanes de gestació.

Realment, l'únic dubte que hi ha ara mateix, després de les gairebé dues hores d'audiència i en un exercici de treure la bola de vidre, és si la majoria del Suprem es limitarà a mantenir la llei de Mississipí de les quinze setmanes o tirarà pel dret i, directament, suprimirà el precedent i deixarà de garantir el dret a l'avortament. El sector d'ideologia més conservadora no ha dubtat en expressar el seu desig d'estripar-ho tot directament, cosa que deixaria en mans dels estats la decisió de legislar sobre drets reproductius als seus territoris.

Per saber la decisió s'haurà d'esperar fins a finals de juny, i mentrestant viure en el suspens. En preparació per al que pugui passar, més d'una vintena d'estats, tots governats per republicans, tenen ja enllestides lleis i mesures per prohibir gairebé de manera total els avortaments, cosa que obligaria les dones a viatjar milers de quilòmetres per arribar a estats que sí que acceptin la interrupció de l'embaràs.

Un assumpte polític

El tema de l'avortament ha traspassat els llindars ideològics i filosòfics i s'ha convertit en una arma política més, fonamental en la lluita divisiva del país. El Suprem n'és conscient, i la jutge progressista Sònia Sotomayor, una de les més enceses en el debat per protegir els drets reproductius, ha alertat de les conseqüències que pot tenir en la societat prendre una decisió per motius ideològics i no d'acord amb la legalitat. "¿Aquesta institució sobreviurà a la ferum que crea en la percepció pública que la Constitució i la seva interpretació siguin només actes polítics?", s'ha preguntat retòricament, amb por al dany que es pot fer a la reputació i a la credibilitat de la més alta instància de la justícia nord-americana.

L'assumpte desperta passions als dos bàndols de l'espectre ideològic, i un altre cop s'ha demostrat a les escales del Suprem. Les proavortistes, de fet, han convocat una manifestació i una acció de desobediència civil que ha acabat amb diverses detingudes. El president Joe Biden, en una declaració pública poc després d'acabar l'audiència, ha qualificat de "posició racional" defensar el dret a l'avortament, i ha promès que hi donarà suport com sempre ha fet.

Sigui quina sigui la decisió, el component polític serà indissociable. Especialment perquè pocs mesos després els nord-americans van a les urnes en unes eleccions legislatives que ben segur canviaran els equilibris de poder a Washington.

stats