El bloqueig naval a l’Iran: què se'n sap i com es podria executar

WashingtonEl bloqueig naval dels Estats Units a l’Iran iniciat dilluns té pocs precedents recents, i el Pentàgon ha donat molt pocs detalls sobre com es durà a terme exactament. Tot i això, operacions anteriors al Pròxim Orient i pràctiques consolidades de la Marina nord-americana permeten entreveure com podria funcionar en la pràctica. Els EUA tenen una llarga experiència en la vigilància de vaixells mercants i en l’abordatge d’embarcacions, fins i tot sense el consentiment de la tripulació.

Diumenge el president Donald Trump va anunciar que ordenava un bloqueig de l'Iran i de l'estret d’Ormuz, el pas estratègic entre el golf Pèrsic i el golf d'Oman per on transita una cinquena part del petroli mundial. Dilluns el Comandament Central de l'exèrcit (Centcom) estatunidenc, responsable de les operacions a la regió, va matisar l'abast de la mesura, i va indicar que impediria el trànsit de vaixells comercials amb destinació o origen en ports iranians. Un avís marítim va afegir que els detalls encara estaven en desenvolupament.

D'altra banda, el comandament central dels Estats Units (Centcom) ha confirmat aquest dimarts que, durant les primeres 24 hores del bloqueig, cap embarcació ha aconseguit traspassar el perímetre de seguretat. En total, sis vaixells mercants han acatat les ordres de les forces nord-americanes i han fet mitja volta per tornar a entrar en ports iranians del golf d'Oman. L'operació mobilitza un contingent de més de 10.000 efectius —entre mariners, infants de marina i aviadors—, amb el suport de més d'una dotzena de vaixells de guerra i desenes d'aeronaus.

Tot i el bloqueig, a primera hora del dimarts el vaixell xinès Rich Starry, que es troba sota sancions dels Estats Units, ha travessat l'estret, convertint-se en la primera embarcació a fer-ho des que Trump el va ordenar. Les dades de seguiment marítim han confirmat que el petrolier transporta 250.000 barrils de metanol. Tant el vaixell com el seu propietari, Shanghai Xuanrun Shipping Co Ltd, han estat assenyalats per Washington a causa de les seves relacions comercials amb l'Iran. Altres dos vaixells sancionats i vinculats a Teheran també estan transitant per la zona. El Peace Gulf, amb bandera de Panamà, es dirigeix al port de Hamriyah, als Emirats Àrabs Units, mentre que el Murlikishan, un petrolier conegut per transportar cru iranià i rus, navega cap a l'Iraq per carregar fuel.

Vigilància, intercepció i control del trànsit marítim

Pel que fa al desplegament, destructors nord-americans podrien monitorar els ports iranians amb radars i seguir els moviments dels vaixells entrants i sortints, però això requeriria un gran nombre d’unitats per cobrir tota la llarga costa sud del país. Una alternativa seria concentrar forces a l’estret d’Ormuz i utilitzar drons per vigilar els ports, interceptant els vaixells un cop entressin a la zona de pas.

Quan un vaixell fos identificat com a "contacte d’interès", es podria enviar un destructor per interceptar-lo. Un cop a distància visual, el vaixell de guerra l’interpel·laria per ràdio demanant informació sobre la destinació, el port d’origen, la càrrega i la tripulació. Després, es podria sol·licitar l’acceptació d’un equip d’abordatge per inspeccionar l’embarcació. En el millor dels casos, el vaixell col·laboraria, ajustaria rumb i velocitat i facilitaria l’operació.

Abordatges en escenaris hostils

Si el vaixell ignorés les comunicacions o intentés escapar, l’abordatge es complicaria considerablement. Els equips podrien acostar-se en llanxes i fixar escales al buc amb perxes telescòpiques, però aquesta maniobra és difícil en mala mar, de nit o si el vaixell maniobra per evitar-la. Per això, sovint s’opta per desplegar helicòpters i fer descens ràpid amb cordes ("fast rope") fins a la coberta, una tècnica més segura i eficient si hi ha mitjans i entrenament adequats. Aquest tipus d’operacions ja s’ha utilitzat en el passat en abordatges de petroliers al Carib relacionats amb sancions a Veneçuela.

Experiència acumulada al golf Pèrsic

La Marina nord-americana té una experiència àmplia en operacions similars al golf Pèrsic. Després de la Guerra del Golf de 1991, sota el sistema de l’ONU conegut com a "petroli per aliments", els vaixells nord-americans inspeccionaven regularment petroliers sospitosos de contraban de petroli iraquià. La majoria d’aquests abordatges eren "compliants", és a dir, amb cooperació de la tripulació. Els equips embarcats conduïen els vaixells cap a zones d’ancoratge al Golf, amb noms de codi inspirats en estadis de beisbol, on quedaven retinguts fins a la resolució del cas.

Precedents històrics d’un bloqueig naval

Pel que fa als precedents històrics, l'últim intent comparable de bloqueig naval d’aquest tipus es remunta a l’octubre de 1962, quan el president John F. Kennedy va ordenar la "quarantena" de Cuba durant la crisi dels míssils soviètics. Tot i el nom, la mesura funcionava com un bloqueig i, en termes de dret internacional, es considera un acte de guerra. Més recentment, els EUA han aplicat mesures restrictives contra Veneçuela i Cuba que alguns han qualificat de bloquejos parcials, però limitats principalment a fluxos de petroli i sense l’abast d’un tancament marítim complet com el que s’apunta en el cas de l’Iran.