Trump s'apunta un altre triomf diplomàtic amb l'aval de l'ONU del seu pla per a Gaza
El Consell de Seguretat aprova el full de ruta de 20 punts amb 13 vots a favor i gràcies a l'abstenció de la Xina i Rússia
WashingtonDesprés de menystenir les Nacions Unides des del si de l'Assemblea General el mes de setembre passat, Donald Trump ha aconseguit que el Consell de Seguretat –aquell que va titllar d'aprovar resolucions que no serveixen per a res– aprovi el seu pla de 20 punts per al final de la guerra de Gaza. Dilluns a la tarda la resolució tirava endavant amb 13 vots a favor i gràcies a l'abstenció de la Xina i Rússia, un gest poc habitual dels dos països que sempre fan oposició als Estats Units en el Consell. Trump ha aconseguit, d'aquesta manera, trencar l'aïllament que patia Washington dins la comunitat internacional arran del seu suport a Israel, a més de ser una victòria simbòlica en una institució que, després de ser humiliada, ha acabat cedint al seu pla.
La resolució afirma que si l'Autoritat Palestina, que governa en part Cisjordània, és reformada i avança en la reconstrucció de la Franja, finalment podrien donar-se les condicions per a una via creïble cap a l'autodeterminació i la creació d'un estat palestí. Tot i això, segueix sent una clàusula completament escrita en condicional i molt lluny del reconeixement de l'estat palestí que van escenificar la majoria de països membres en el marc de l'inici de la 80a Assemblea General de l'ONU.
En una publicació a Truth Social, el president estatunidenc s'ha vantat de la fita: "Això passarà a la història com una de les aprovacions més importants de la història de les Nacions Unides, conduirà a més pau a tot el món i és un moment de gran transcendència històrica". Quan l'ONU fa genuflexions i no esdevé un escenari fiscalitzador sembla que sí que li sembla útil al magnat. En el post el president també avançava que en les setmanes vinents s'anunciaran els membres de la Junta i que es faran "molts més anuncis emocionants". Quan a l'octubre es va fer públic el pla ja es va filtrar que l'ex primer ministre britànic Tony Blair seria un dels polítics que formarien part de l'òrgan de govern.
Per a Israel, però, la mera menció d'un possible estat palestí encara és incòmoda. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, deia diumenge: "La nostra oposició a un estat palestí en qualsevol territori no ha canviat". L'aversió al reconeixement de Palestina comporta que el camí per executar el pla al complet estigui ple d'incerteses. El recent alto el foc és fràgil i ja ha viscut esclats de violència. L'exèrcit israelià ha matat més de 240 persones durant el primer mes de treva, segons els càlculs de les autoritats sanitàries a l'enclavament palestí.
Després d'aconseguir el vistiplau del Consell de Seguretat, el pas més immediat seria crear el govern de transició, que segons el pla estaria presidit pel mateix Trump, cosa que a la pràctica provocaria que la Franja esdevingués una mena de protectorat dels Estats Units. A part de la Junta de Pau, també s'ha de determinar sota quina autoritat funcionarien les forces estabilitzadores que haurien d'operar a la zona. Un altre dels reptes més immediats és com operaran aquestes forces estabilitzadores sobre el terreny i com s'enfrontaran als milicians de Hamàs, que continuen armats i presents a la Franja. La resolució estableix que l'objectiu d'aquest nou cos militar serà destruir la infraestructura militar a Gaza i decomissar les armes del grup islamista.
L'abstenció de la Xina i Rússia, que no han fet servir el seu poder de veto, s'explicaria pel suport que diferents països àrabs van mostrar al pla. Egipte, Jordània, Qatar, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units van aprovar-lo en el seu moment, així com Indonèsia, Turquia i el Pakistan, que és membre del Consell de Seguretat.
"L'infern a la terra"
Abans d'arrencar la votació, l'ambaixador dels Estats Units davant les Nacions Unides, Mike Waltz, va repetir la idea que Gaza és "l'infern a la terra" i va mostrar una còpia de la resolució descrivint-la com “un salvavides”. Un cop més, Washington obviava que la causa d'aquest "infern" ha estat l'ofensiva d'Israel. Després de la votació Waltz va agrair al Consell de Seguretat haver-se unit als EUA "per traçar un nou rumb per a israelians, palestins i tots els habitants de la regió".
Poc després de l'adopció de la resolució, que autoritza la força internacional d'estabilització a garantir un procés de desmilitarització de Gaza, Hamàs ha emès un comunicat en què reitera que no es desarmarà. El grup argumenta que la lluita contra Israel és una forma de resistència legítima: "La resolució imposa un mecanisme de tutela internacional a la Franja de Gaza, que el nostre poble i les seves faccions rebutgen", afirma l'organització islamista, i afegeix que "qualsevol discussió sobre el tema de les armes ha de ser un assumpte nacional intern connectat a un camí polític que asseguri el final de l'ocupació, l'establiment de l'estat [de Palestina] i l'autodeterminació".
En canvi, l'Autoritat Palestina ha celebrat la moció, que ha considerat el primer pas necessari per al llarg camí cap a la pau. "Aquest pas era necessari, perquè no podíem embarcar-nos en res més abans d'aconseguir un alto el foc", ha dit el ministre d'Exteriors palestí, Varsen Aghabekian Shahin.
Netanyahu també ha celebrat la resolució, precisament perquè considera que "conduirà a la pau" a través de garantir "la desmilitarització total, el desarmament i la desradicalització" del territori palestí. "Esperem rebre tots els ostatges morts sense demora", ha dit Netanyahu, que considera que això portarà a una segona fase de l'alto el foc, en què s'espera el començament del procés de desarmament i desmilitarització de la Franja, que ha dit que servirà per "posar fi al domini de Hamàs sobre Gaza".
La majoria de països europeus també han vist el text amb bons ulls. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha qualificat la resolució de l'ONU sobre Gaza de "bona notícia", però ha advertit que es tracta només de l'"inici d'un llarg camí" i que en cap cas es pot "considerar el punt d'arribada". També ha considerat "una bona notícia" el posicionament del Consell de Seguretat el ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya, Johann Wadephul.