Els demòcrates publiquen documents que acusen Trump de passar hores amb una víctima sexual d'Epstein

WashingtonEl fantasma d'Epstein torna a perseguir Donald Trump. Quan el president estatunidenc creia haver desactivat la darrera bomba de rellotgeria relacionada amb el pedòfil –la publicació de la felicitació d'aniversari– i haver deixat enrere l'únic escàndol que realment l'ha desacreditat entre les seves bases, aquest dimecres es publicaven nous correus electrònics que estrenyen el setge. Concretament, les comunicacions apunten que el president va passar "hores" amb una de les víctimes i insinuen que tenia coneixement de la trama d'abusos de menors que Jeffrey Epstein tenia, tot i que el president ho ha negat en reiterades ocasions.

Els correus han estat publicats pels demòcrates del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants i són una sèrie de correspondències entre Epstein, Ghislaine Maxwell, la seva parella i associada, i l'escriptor Michale Wolff. “Vull que t'adonis que el gos que no ha bordat és Trump. [El nom de la víctima apareix ratllat amb "víctima"] va passar hores a casa meva amb ell [Trump]. Ell mai ho ha mencionat”, diu un correu d’Epstein dirigit a Maxwell el febrer del 2011.

En una altra correspondència del 2019, poc abans que Epstein fos detingut i empresonat, el multimilionari citava Mar-a-Lago, la mansió de Trump a Palm Beach. “Trump va dir que em va demanar que plegués” i afegeix “per descomptat que ell sabia de les noies, ja que li va demanar a Ghislaine que parés”. En una altra comunicació, aquesta escrita per Wolff, el periodista recomanava a Epstein adoptar una postura “anti-Trump” com a manera de generar simpatia enmig de les acusacions en contra seva. “Crec que Trump ofereix una oportunitat ideal”, escrivia Wolff a Epstein el març del 2016, en plena campanya electoral. “És una oportunitat perquè la història tracti d’alguna cosa que no siguis tu, mentre, al mateix temps, et permet explicar la teva pròpia versió. A més, convertir-te en una veu anti-Trump et dona certa cobertura política que ara definitivament no tens”.

Els documents publicats aquest dimecres confirmen les informacions que al juliol va publicar el New York Times, que asseguraven que la fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi, havia informat Trump que el seu nom apareixia als arxius del cas.

Els nous correus encara allarguen més les ombres i dubtes sobre la relació de Trump amb Epstein. El magnat ja ha reconegut que durant 15 anys va tenir una estreta relació amb el depredador sexual, fins que el 2004 van partir peres. Al setembre la publicació d'una felicitació del republicà a Epstein pel seu 50è aniversari el 2003 ja va fer bullir l'olla política a Washington. Els missatges críptics de la felicitació –emmarcats per la silueta del cos d'una dona amb la presumpta firma de Trump a l'altura del pubis– no feien més que atiar les conspiracions d'extrema dreta de les seves bases que ell mateix havia alimentat. Epstein va morir el 2019 penjat a la seva cel·la a l'espera del judici per tràfic de persones, però molts dels seguidors trumpistes pensen que no va ser un suïcidi.

Durant la campanya electoral, Trump va dir que existia una llista Epstein on constaven els noms de figures poderoses, inclosos demòcrates, i que si tornava a la Casa Blanca la publicaria. La decepció entre els seguidors trumpistes va ser majúscula quan l'administració va dir a l'estiu que no es publicaria tal llista perquè no existia. Però en lloc d'enterrar les elucubracions, això no va fer més que atiar-les.

"Una trampa" dels demòcrates

La Casa Blanca ha desestimat els correus i els ha titllat d'“intents de mala fe” per atacar el president. La secretària de premsa, Karoline Leavitt, ha tornat a insistir que Trump “va expulsar Jeffrey Epstein del seu club fa dècades per ser un assetjador amb les seves empleades, inclosa [Virgina Roberts] Giuffre”. En les recents memòries pòstumes de la víctima més coneguda d’Epstein, Virgina Roberts Giuffre, una nota al peu de la pàgina 222 exculpa Trump, i assegura que va trencar públicament amb el pederasta l’octubre del 2007, després que aquest agredís la filla adolescent d’un membre del club Mar-a-Lago de l'actual president dels Estats Units. Els fets, d'acord amb el llibre, van tenir lloc vuit mesos abans que Epstein acceptés la seva culpabilitat per la prostitució d'una menor.

Cinc hores després de la revelació dels correus, Trump s'ha pronunciat via Truth Social, dient que la publicació és una maniobra política dels demòcrates. "Els demòcrates estan intentant tornar a treure a la llum l’“Engany de Jeffrey Epstein” perquè faran qualsevol cosa per desviar l’atenció de com de malament ho han fet amb el tancament del govern i altres temes. Només un republicà molt dolent o estúpid cauria en aquesta trampa", ha escrit el president. Poc abans, fonts coneixedores explicaven a la CNN que s'havia convocat una reunió d'emergència a la Casa Blanca per abordar la publicació dels correus. Un clar símptoma de com resulta de perillosa la informació per al president.

Abans que Trump es pronunciés, els republicans intentaven enterrar els correus sota una muntanya d'informació i publicaven també 23.000 pàgines dels documents que els hereus d'Epstein havien lliurat al comitè. El gest, més enllà de saturar l'espai informatiu, també era una manera d'emmudir les acusacions demòcrates d'haver retingut informació. Des de l'agost havien estat en mans del republicà James Comer, que s'havia endarrerit mesos en la publicació. No queda clar encara si conté informació rellevant per al cas.

El retorn del fantasma d'Epstein coincideix amb dos moments rellevants dins l'arena política del país: la irrupció de Zohran Mamdani, el nou alcalde electe de Nova York, que ha retornat la il·lusió a les bases demòcrates i ha mostrat una nova manera de fer oposició a Trump; i, d’altra banda, la irrupció dels subsidis sanitaris com un tema cabdal en l'opinió pública de cara a les eleccions legislatives de l'any que ve, i sobre els quals Trump no té propostes concretes.