Mamdani arrasa a les eleccions de Nova York amb la promesa de canvi contra Trump

ENVIADA ESPECIAL A NOVA YORK"Aquesta ciutat us pertany", ha proclamat triomfant Zohran Mamdani després d'obtenir una aclaparadora victòria a les eleccions municipals de Nova York. El demòcrata de l'ala esquerra, que ha protagonitzat una campanya fulgurant contra l'establishment del partit, s'ha convertit en l'alcalde de la capital financera del món. Amb el 91% escrutat, Mamdani ha obtingut un 50,4% dels vots, molt per davant del seu principal rival, l'exgovernador demòcrata i candidat independent Andrew Cuomo, que tot i haver tingut el suport de Trump, no ha superat el 41,6%. La participació ha estat històricament alta, i el demòcrata ha obtingut més d'un milió de vots, més que tots els altres candidats sumats.

Al discurs de victòria a Brooklyn, el demòcrata socialista s'ha adreçat directament a Trump i ha promès contrarestar des de l'Ajuntament les polítiques de divisió del president: "Donald Trump, sé que m'estàs veient. Tinc tres paraules per dir-te: apuja el volum". El republicà s'ha limitat a enviar un missatge desafiant a la seva xarxa Truth Social: "I així comença tot". El resultat de Nova York no només és la victòria d'un polític carismàtic, sinó el germen d'un moviment que promet anar més enllà de la figura de Mamdani. Perquè qui ha fet possible l'ascens meteòric del nou alcalde és la gent i les bases del partit.

Només feia quaranta minuts que havien tancat els col·legis electorals i que el recompte es projectava a les pantalles de la sala 9 Bob Note de Brooklyn, on els demòcrates socialistes (DSA) havien muntat una de les festes per seguir la nit electoral. Molts aguantaven la cervesa o el combinat amb una mà mentre amb l'altra refrescaven la pàgina del recompte. De cop i volta, un noi ha començat a cridar "Ha guanyat, ha guanyat!", mentre ensenyava eufòric la pàgina del directe del New York Times. De seguida, els altaveus anunciaven el triomf. Crits i més crits i moltes abraçades, com si fos una festa de Cap d'Any.

La cançó Don't stop believin' de Journey ha començat a sonar per celebrar la victòria del candidat improbable que ha convertit la preposició malgrat en la seva marca. Malgrat ser un desconegut fa un any, malgrat ser un socialista a la capital financera del món, malgrat ser musulmà, malgrat la seva poca experiència, amb 34 anys Mamdani es converteix en un dels alcaldes més joves que ha tingut la ciutat més poblada dels Estats Units en més d’un segle.

Sensació d'alleujament

Més enllà de l'eufòria, es respira una sensació d'alleujament: encara hi ha esperança després de la desfeta de les presidencials i de nou mesos de Donald Trump al poder. "Déu meu, han semblat nou anys", diu el Peter, un dels 100.000 voluntaris que han estat recorrent els carrers de Nova York per fer arribar les propostes electorals del demòcrata a tots els racons. "Quin alleujament. Ha valgut la pena. No m'ho crec, tota la feina d'un any. I demà comença un nou episodi. I saps el millor de tot? Que ara començaran a aparèixer altres Mamdanis en altres ciutats i estats. Hem de seguir lluitant per frenar Trump".

A la festa del DSA la sensació és de l'inici d'un moviment que va més enllà de Mamdani. El Carr i el Brendann, abans que comencés el recompte, ja arribaven amb les bosses de campanya de Zohran explicant que s'acabaven d'afiliar. "Mira, em gasto 15 dòlars amb la subscripció al New York Times. Per què no ho hauria de fer per això?", diu bromejant el Brendann. Tots dos voregen la trentena i senten que Mamdani no és només un polític. "Hem de recordar que els polítics sempre poden fallar, però això és un moviment i hem de seguir lluitant un cop guanyi. Que arribi a l'alcaldia no és el final, sinó l'inici. I sabem que els de dalt i especialment Trump no l'hi posaran fàcil".

La històrica participació –més de dos milions de persones han anat a les urnes– supera amb escreix els comicis per a l'alcaldia de la ciutat del 2021 i encara reforça més el meteòric ascens de Mamdani. Es converteix en un argument més a favor d'una campanya que ha sabut mobilitzar la gent, i especialment les seves bases. L'expectació no era en va: la contesa entre Mamdani, Cuomo i el republicà Curtis Sliwa prometia un desenllaç que podria redefinir les estructures de poder de la ciutat.

Terratrèmol polític

El resultat de Mamdani, i la gran participació a Nova York, també marca la magnitud del sisme que fa mesos que sacseja l'establishment del Partit Demòcrata. Les eleccions de la ciutat, així com les estatals de Virgínia i Nova Jersey (on també han guanyat les candidates demòcrates a governador), marquen les dues possibles línies d'acció a seguir de cara a les legislatives del 2026. També es llegeixen com un petit referèndum sobre els primers nou mesos de Trump.

Després de la derrota de Kamala Harris el 2024, el senador independent Bernie Sanders reflexionava: "No hauria de sorprendre’ns gaire que un Partit Demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l’ha abandonat a ell". Mamdani, amb una campanya a les xarxes que ha revolucionat la comunicació política, ha recollit l'anàlisi. El jove candidat ha insistit diàriament en la seva bateria de propostes per fer que Nova York torni a ser una ciutat habitable per a les classes mitjanes i treballadores: congelar lloguers, posar autobusos gratuïts o crear supermercats de propietat municipal.

El resultat ha estat que molts dels seus votants explicaven durant la jornada que tornaven a sentir-se il·lusionats i esperançats amb el seu candidat. El Partit Demòcrata comença a aixecar el cap amb l'onada de victòries clau que es va emportar dimarts. El triomf de Mamdani és històric a Nova York, però segueix sense fer el pes a l'establishment del partit, que estava més pendent del resultat de les campanyes estatals de Virgínia i Nova Jersey. Allà, les candidates demòcrates Abigail Spanberger (Virgínia) i Mikie Sherrill (Nova Jersey) també han aconseguit imposar-se amb unes campanyes més moderades, però que posen el focus en reduir el cost de vida dels ciutadans.

La ressaca de la nit d'eufòria d'un partit que feia un any que vagava pel desert deixa pas a una nova pregunta sobre l'essència mateixa dels demòcrates: escoltar el moviment que ha portat Mamdani a l'alcaldia de Nova York –i seguir l'anàlisi de Sanders–, o bé tornar a intentar-ho amb una campanya més moderada, però que posi el focus en les condicions materials de la gent. La resurrecció dels demòcrates també ha comportat la cristal·lització de les dues ànimes de la formació política i el repte de recordar que la lluita és a la Casa Blanca i no als passadissos del partit.