Mamdani, l'alcalde que encarna tot allò que Trump odia

ENVIADA ESPECIAL A NOVA YORKZohran Mamdani és el candidat de l'improbable. En qüestió de mesos ha passat de ser un complet desconegut del barri de Queens a ser una de les noves promeses del Partit Demòcrata; ha aconseguit l'alcaldia de la capital financera del món tot i ser socialista, i és el primer musulmà que governarà la ciutat de Nova York. El seu ascens ha obligat tant Donald Trump com Elon Musk a donar suport al seu rival, l’exgovernador demòcrata Andrew Cuomo, abans que al candidat republicà, Curtis Sliwa.

Mamdani és el candidat de l’improbable fet possible, i per això mateix s’ha convertit en un bri de llum en uns Estats Units cada cop més foscos sota els tics autoritaris del president. És la promesa dels de baix contra els de dalt, i la seva credibilitat no només resideix en el compromís de fer Nova York més habitable per a les classes mitjana i treballadora, cada cop més ofegades pel preu del lloguer. Les reunions dels grans magnats immobiliaris per finançar Cuomo i la demonització per part de Trump són un altre garant dels interessos que representa Mamdani.

“Un vot per a Curtis Sliwa és un vot per a Mamdani. Tant si t’agrada personalment Andrew Cuomo com si no, realment no tens cap altra opció. Has de votar-lo i esperar que faci una feina fantàstica”, escrivia Trump la vigília de la jornada electoral a Truth Social. I amenaçava els novaiorquesos amb tallar completament el finançament federal a la ciutat si “un comunista com Mamdani” guanyava.

En les hores prèvies a l'obertura dels col·legis electorals les xarxes s’omplien de publicacions de comptes trumpistes i d’extrema dreta contra Mamdani, com si fos un mena de cataclisme per a Nova York. En un internet on l’algoritme de determinades plataformes, com ara X, cada cop està més escorat a favor de posicions ultres, Mamdani s’ha obert pas. El candidat mil·lennial de 34 anys demostrava que no necessitava l’atenció mediàtica per construir una campanya des de baix fent servir els mems i referències de la majoria de joves.

Jove raper fill de migrants

Mr. Cardamom (l’àlies d’un Mamdani postadolescent que feia rap) ha sabut jugar amb l’humor de les xarxes i ha construït les seves bases amb el suport de molts de joves que les enquestes retraten com a cada cop més conservadors. L’elecció del nom artístic ja reflectia com té de present la seva ascendència índia en la seva identitat. Mamdani és fill del politòleg Mahmood Mamdani, i la seva mare, Mira Nair, és directora de cinema nominada a un Oscar.

La parella va viure a Uganda, on va néixer Mamdani, i quan el petit tenia set anys es van traslladar a Nova York. El noi va estudiar a Institut Públic de Ciències del Bronx, i més tard es va graduar a la Universitat de Bowdoin sobre estudis africans. Durant aquests anys va ser un dels impulsors de la secció universitària del grup d'Estudiants per a la Justícia a Palestina (SJP), un col·lectiu que va ser una de les peces clau en les acampades propalestines que van aflorar l'any passat a molts de campus del país.

Amb el pas dels anys, Mamdani ha mantingut el compromís amb la lluita del poble palestí. Mai ha amagat els seus posicionaments propalestins, ni tampoc la seva religió: la musulmana. Al contrari, el socialista sempre ha abraçat aquesta creença espiritual a la ciutat de l'atemptat de l'11-S. El matí de la jornada electoral, just abans d'entrar a votar al seu col·legi al barri d'Astoria, Mamdani es deixava rodejar per una comitiva del grup de Musulmans Jamaicans del Sud-est de Queens, que van resar per ell. El jove polític va unir-se a la pregària i va abraçar-los.

Precisament aquesta coherència amb els seus valors i principis, que no ha rebutjat ni amagat en cap moment malgrat ser el principal blanc dels seus rivals per atacar-lo, és el que encara ha donat més credibilitat i humanitat a la seva campanya. Tot i el seu breu currículum com a polític, coneixia de primera mà com funcionen les conteses electorals. Va començar dins la política local de Queens treballant en les campanyes d'altres candidats demòcrates del barri. No va ser fins al 2020 que va entrar de ple en la política com a legislador estatal de l'Assemblea de Nova York.

El candidat demòcrata sap molt bé quina és la realitat dels migrants que han construït els Estats Units. Fa uns mesos va acompanyar el seu pare a un jutjat de Nova York perquè fes l’examen per a la ciutadania. L'ara alcalde, que llavors ni tan sols havia guanyat les primàries del partit, va esperar amb neguit que el seu pare sortís de l’edifici, conscient de les detencions per perfil racial que sol fer als jutjats la policia migratòria, l'ICE. En el seu discurs de la victòria ho recordava ben clarament: "Nova York seguirà sent una ciutat d'immigrants i ara serà governada també per un immigrant". Mamdani va obtenir la ciutadania estatunidenca tot just fa set anys, el 2018.

Membre del grup dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (SDA), Mamdani s'ha convertit en un maldecap per als grans tenidors i multimilionaris de la ciutat amb les seves propostes centrades a fer Nova York més habitable per als veïns, especialment les classes mitjanes i populars. En una de les urbs més cares del món, algunes de les promeses de Mamdani són implementar autobusos gratuïts, congelar els lloguers i que hi hagi supermercats de propietat municipal.

La retòrica del candidat demòcrata també recorda molt el missatge d'esperança que va portar Barack Obama a la presidència dels Estats Units el 2009. Dilluns, en la cloenda de la campanya, Mamdani creuava a l’alba el pont de Brooklyn fins a l’ajuntament de la ciutat amb un missatge d’esperança: “Serem la llum que la nostra ciutat i el nostre país necessiten tan desesperadament”.

L'ànima més a l'esquerra

Mamdani encarna l’ànima més a l’esquerra dins del Partit Demòcrata, i la seva victòria a les primàries del juny ja va fer aixecar unes quantes celles entre l’establishment del partit. Les seves propostes, com congelar els lloguers i posar autobusos gratuïts, així com el posicionament obertament propalestí, l'han distanciat d'una bona part del partit. Per exemple, el líder de la minoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, no li ha donat suport.

Però la realitat és que un dels aspectes més notables de la campanya de Mamdani, i que més diu de la seva habilitat per fer política, és com, des que va guanyar les primàries, ha modulat el seu enfocament. L’essència és la mateixa, però l’eix des d’on es fa el discurs ha virat: parla més d’ajudar les persones que viuen de lloguer i no tant de castigar els propietaris; vol reforçar l’educació pública, no danyar la privada; és obertament propalestí, però no parla d’antisionisme. A més, tots aquests mesos s’ha estat reunint amb líders locals, i especialment amb aquelles persones que l’han criticat –des de proisraelians fins a multimilionaris– per escoltar-los.