De Pelosi a Mamdani i tot el que hi ha pel mig
BarcelonaLa victòria de Zohran Mamdani, nascut a Uganda i criat al barri de Queens, a les eleccions a l’alcaldia de Nova York s’ha produït la mateixa setmana que l’adeu de Nancy Pelosi, històrica líder demòcrata i primera dona a presidir la Cambra de Representants. I coneixent la seva trajectòria, costa creure que sigui una coincidència. Pelosi no és de les que deixen res a l’atzar. La seva decisió de deixar la política obre un relleu generacional que ja va defensar quan va pressionar Joe Biden perquè es retirés després del seu desastrós debat presidencial contra Donald Trump.
Tanmateix, el comiat de Pelosi, de 85 anys, i l’ascens de Mamdani, de 34, no només simbolitzen un relleu generacional –que ben segur atiarà la guerra oberta dins del partit perquè les dues dotzenes de congressistes demòcrates que tenen més de 75 anys es retirin–, sinó també la necessitat que el Partit Demòcrata deixi de protegir un statu quo que ja no funciona per a la majoria dels estatunidencs.
Des de la irrupció de Donald Trump, amb un missatge populista i antièlit, els republicans han guanyat terreny entre sectors clau de l’electorat tradicional demòcrata: la classe treballadora blanca i, en les últimes presidencials, fins i tot votants llatins i afroamericans en zones industrials i suburbials castigades per l’encariment del cost de la vida. Els demòcrates, amb figures com Joe Biden, van perdre el relat transformador i el missatge d’esperança que havia inspirat Barack Obama el 2008. Els bons resultats del 2020 i el 2022 els van tornar complaents: van pensar que el rebuig popular a Trump seria suficient. S'equivocaven.
Trump va aconseguir caricaturitzar els demòcrates com un partit obsessionat per les batalles culturals, incapaç de donar respostes efectives a problemes com la inflació o la immigració irregular. En aquest context, la campanya de Mamdani ha sacsejat un partit que molts començaven a donar per mort.
Aquest fill d’immigrants indis, que es convertirà en el primer alcalde musulmà de Nova York, va captivar els seus conciutadans amb la seva personalitat afable, un entusiasme contagiós i un missatge centrat en l’accessibilitat i la justícia social, amb polítiques que inclouen habitatge assequible, millora dels serveis públics i lluita contra la desigualtat.
El camí pels demòcrates
L’assequibilitat (affordability, en anglès) ha estat aquests dies en boca de tots els polítics demòcrates i s’ha convertit en la clau de les victòries recents. Mamdani ha aconseguit reconnectar el partit amb els problemes reals de la ciutadania gràcies als seus dots de comunicació. Però també ho han fet altres candidates demòcrates més pragmàtiques, com les que han guanyat a les eleccions a governador a Virgínia i Nova Jersey. Les seves contundents victòries assenyalen el camí als demòcrates per recuperar el poder.
“La nostra tasca és presentar els candidats més forts per defensar la classe treballadora on sigui necessari”, va assegurar la congressista demòcrata de Nova York, Alexandria Ocasio-Cortez, durant la nit electoral en una entrevista a MSNBC. “En alguns llocs –com Virgínia, pel càrrec de governador– serà Abigail Spanberger. A Nova York, sens dubte, és Zohran Mamdani”.
El Partit Demòcrata busca deixar enrere les seves lluites internes. Moderats i progressistes coincideixen que cal recuperar allò que els politòlegs denominen un “partit arreplegador” (big tent), capaç d’integrar perspectives diverses, centrar-se en els problemes reals de la ciutadania i combinar ideals progressistes amb pragmatisme. Amb aquesta estratègia esperen plantar cara al segon mandat de Trump.
