Les eleccions a Nova York: el laboratori dels demòcrates per intentar sortir del pou

WashingtonUn any després de la desfeta electoral de Kamala Harris, que va deixar el Partit Demòcrata sense rumb, sembla que s'albira una oportunitat per recuperar la veu i fer oposició real. Algunes de les eleccions que se celebren aquest dimarts en diversos punts del país a escala estatal i local s'han convertit en el laboratori on el partit està intentant trobar la fórmula amb la qual encarar les legislatives de l'any que ve. També han fet aflorar les divisions del partit a l'hora de combatre l'avenç d'un Donald Trump cada cop més assedegat de poder.

Les votacions també suposaran un termòmetre sobre els primers nous mesos de presidència del republicà, que coincidiran en paral·lel amb el tancament de govern que viu el país davant la incapacitat de Trump d'aconseguir aprovar uns pressupostos. En el moment que els col·legis electorals tanquin demà per recomptar vots, també es complirà la suspensió de pagaments més llarga del país si el Senat no aconsegueix desencallar els balanços.

L’atenció avui se centrarà sobretot a Nova York, on es triarà el seu nou alcalde. L'existència de les dues ànimes s'ha cristal·litzat a la perfecció amb la irrupció meteòrica del demòcrata Zohran Mamdani: l'esperança per a les bases i l'ala més a l'esquerra, i un terratrèmol que ha sacsejat l'establishment del partit. El principal rival de Mamdani ha resultat no ser el candidat republicà, Curtis Sliwa, sinó un altre demòcrata: Andrew Cuomo, l'exgovernador de Nova York que ja va perdre contra Mamdani a les primàries del partit i que s'ha presentat com a independent amb el suport d'alguns membres i donants del partit.

Cuomo, que va dimitir com a governador per diverses acusacions d'assetjament sexual, ha comptat amb el suport d'alguns dels grans mecenes demòcrates, que s'hi van reunir al setembre per veure com podien impulsar la seva campanya i frenar Mamdani. L'historial d'assetjament sexual no els preocupava tant com les promeses de congelar els lloguers i apujar impostos.

No és casualitat, doncs, que Mamdani hagi basat el seu relat en l'adverbi malgrat: malgrat ser musulmà, malgrat ser obertament socialista i malgrat ser un autèntic desconegut, les enquestes el dibuixen com el guanyador. El jove candidat de 34 anys, amb una campanya a xarxes que ha revolucionat la comunicació política, ha recollit l'anàlisi que va fer el senador independent Bernie Sanders sobre la derrota de Kamala Harris el 2024. “No hauria de sorprendre’ns gaire que un partit demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l’ha abandonat a ell", escrivia en el seu comunicat pocs dies després que els demòcrates obtinguessin el pitjor percentatge de vots entre les classes treballadores i baixes en els últims vint anys.

El mateix Sanders, juntament amb la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, ja va posar en pràctica aquesta teoria amb el seu propi tour polític contra l'oligarquia pels principals districtes republicans del país. La victòria de Mamdani, un socialista, com a alcalde de la capital financera del món, reforçaria aquesta proposta dins del partit. Però no és garantia que es converteixi en la línia d'acció de la campanya de les eleccions de mig mandat.

Virgínia i Nova Jersey, els altres focus

L'electorat demòcrata a escala nacional és més divers que el de la ciutat de Nova York i també més conservador, en algunes altres àrees. Tot i que el to moderat de Harris no va quallar –tampoc va ser un test real, ja que la vicepresidenta només va tenir 100 dies per reflotar una campanya que feia aigües–, probablement el partit tampoc farà un gran cop de volant i seguirà encara amb més atenció els resultats de les curses estatals de Virgínia i Nova Jersey.

Avui també se celebren eleccions per triar governador a aquests dos estats, que són l’altre punt calent per als demòcrates, que també analitzaran els resultats com una mena de referèndum sobre l’aprovació de Trump. Els demòcrates, que porten nou mesos de sequera sense controlar cap de les dues cambres del Congrés i sense un contrapès efectiu a escala federal al president, esperen que el resultat d'aquests dos comicis sigui un punt des d'on començar la contrareacció a Trump.

Dilluns al matí el líder de la minoria demòcrata al Congrés, Hakeem Jeffries –que va donar suport a Mamdani a última hora i amb la boca petita–, assegurava que el candidat de Queens "no" representa el futur del partit demòcrata. En part, perquè és molt més probable que la direcció del partit es basi en les campanyes estatals d'Abigail Spanberger (Virgínia) i Mikie Sherrill (Nova Jersey) per aconseguir sumar vots als estats més renyits el 2026.

Totes dues comparteixen una trajectòria molt similar, amb una campanya també basada en reduir el cost de vida però sense les mesures populistes de Mamdani, com la d'apujar els impostos a l'1% més ric de Nova York. Spanberger, de 46 anys, va ser agent de la CIA i va treballar com a operativa d'antinarcòtics abans d'entrar en política. Sherrill, de 53 anys, és expilot d'helicòpters de la Marina. Totes dues formen part de la mateixa generació política, marcada per l'onada blava, que van agafar el control del Congrés durant la primera administració Trump en les eleccions de mig mandat del 2018. Va ser en aquell moment en el qual totes dues van aconseguir per primer cop el seu escó al Congrés, on van mostrar el mateix interès per la seguretat nacional.

Spanberger està liderant les enquestes a Virgínia, un estat històricament republicà, però on el rebuig a Trump i la frontera amb Washington ha fet que cada cop viri més cap a posicions demòcrates.

A Nova Jersey, Sherrill està en empat tècnic amb el seu rival republicà, Jack Ciattarelli. Si perd, seria un cop dur per als demòcrates. Tot i que Nova Jersey tradicionalment ha estat demòcrata, els últims anys els republicans han anat guanyant-hi influència gràcies a Trump.

El president del Comitè Nacional Demòcrata, Ken Martin, deia en una entrevista recent que les victòries d'aquest dimarts ajudarien a energitzar el partit i podrien servir de punt de partida de cara al 2026. El gran interrogant és si els demòcrates, després d'un any sense tenir clar cap a on tirar, ara seran capaços de trobar una fórmula que ajunti les dues ànimes sense perdre's en les lluites intestines. Les tensions internes i la inacció del partit davant de la candidatura de Joe Biden van malmetre una campanya ja prou debilitada en la qual la base era la por al retorn de Trump.