Oliver Hart: "Espero que puguem sobreviure a Trump, i no només nosaltres, el país i el món també"

LondresLa nova envestida de Donald Trump contra la Universitat Harvard –el veto als estudiants estrangers– ha agafat el professor Oliver Hart –premi Nobel d'economia el 2016– lluny del campus. Ell mateix va arribar als Estats Units el 1971 com a estudiant estranger, procedent del Regne Unit. Es va doctorar a Princeton i després de fer classes a Cambridge, a la London School of Economics i al MIT, a Massachusetts, es va incorporar al professorat de Harvard el 1993. Ara ocupa la càtedra Lewis P. and Linda L. Geyser de la institució. Va rebre el Nobel, juntament amb Bengt Holmström, per les seves aportacions a la teoria del contracte. L'entrevista s'ha fet per telèfon minuts després que, aquest divendres a la tarda, s'hagi conegut que un jutge federal ha bloquejat l'ordre executiva de Trump.

Com valora la prohibició de l'administració Trump? Quines podrien ser les implicacions més greus?

— És terrible. Si aquesta política tira endavant, provocarà molta disrupció i conseqüències molt negatives. Els estudiants que surtin del país potser no podran tornar-hi. A Harvard hi ha un gran nombre d’estudiants internacionals, tant de grau com de postgrau. A les meves classes, en les unes i en les altres, tinc estudiants que es veuran directament afectats.

Quants dels seus estudiants es poden veure afectats?

— A la meva classe de grau, de 12 estudiants, almenys dos en patirien directament les conseqüències. Un d’ells ja ha marxat del país i potser no podrà tornar. És un estudiant de primer any de grau, del Pakistan, que ara és al seu país i no sabem si podrà tornar. Molts estudiants internacionals del campus estan molt angoixats. Tenen por de perdre l’estatus legal [el visat F1 que avala la universitat als estudiants o el J1, per a investigadors]. Si marxen, fins i tot només a l’estiu o per veure la família, potser no els deixaran tornar. Ara no conec exactament quin és l'ambient que es respira al campus, perquè soc a Barcelona, i no el puc viure en primera persona, només a través de correus electrònics. Però és clar que la gent està molt preocupada i enfadada. És una situació terrible.

Com atempta la política del president a la missió de Harvard com a centre global d'aprenentatge, recerca i diàleg?

— La destrueix gairebé completament. Harvard depèn dels estudiants internacionals. Alguns dels millors provenen d’altres països. Això és especialment cert al meu departament, el d’Economia. Sempre hem tingut una proporció important d’estudiants internacionals. Jo mateix en vaig ser un, hi vaig arribar des del Regne Unit i vaig fer el doctorat a Princeton fa més de 50 anys. Si no podem admetre o mantenir estudiants internacionals, què passarà? ¿Harvard es convertirà en una universitat exclusivament nord-americana? Això seria un desastre.

¿Creu que aquestes polítiques tindran un efecte paralitzant sobre la llibertat acadèmica i la llibertat d’expressió?

— Sí, definitivament. Fins i tot abans del veto als estrangers, l’administració Trump ja estava assenyalant estudiants, sobretot els implicats en debats sobre política del Pròxim Orient. Això era un tema clar de llibertat d’expressió. Però ara és més ampli: estan assenyalant tots els estudiants internacionals. Ha anat més enllà de la qüestió del discurs, tot i que aquesta preocupació encara hi és.

Estem tornant a una època com la del maccarthisme?

— Jo era petit durant aquella època, i vivia al Regne Unit, però sí, va ser una època inquietant. En alguns aspectes, ara això és molt pitjor. McCarthy era només senador, no president. Ara tot això passa al més alt nivell. L’administració Trump fa servir tot el poder del govern contra la gent, i això és molt preocupant. Té accés il·limitat a fons públics per plantejar batalles legals, i això fa que el perill sigui encara més gran.

Confia que Harvard guanyarà les batalles legals?

— Hi tinc força confiança, perquè Harvard té una base legal sòlida tant en la demanda original [per la congelació dels fons federals] com en els possibles nous casos. Però em preocupa que el govern simplement ignori les decisions judicials. Ja ha passat! En el cas de la deportació del senyor García al Salvador, el Tribunal Suprem va ordenar que el govern facilités el seu retorn i no ha fet absolutament res. Han dit que no tornarà. ¿I si Harvard guanya però igualment deneguen l’entrada a l’estudiant que és al Pakistan? Temo que pugui passar. I si l'administració deporta estudiants tot i que Harvard guanyi, qui els aturarà?

Quin impacte pot tenir tot plegat en la capacitat de Harvard per atreure i retenir talent internacional?

— Tot això fa que els estudiants internacionals tinguin por d'anar-hi, si és que poden entrar. No només se'ls pot denegar l'entrada o podrien ser deportats, si ja són a dins, sinó que hi ha un enorme sentiment d’inseguretat. Però, alhora, el fet que Harvard s’enfronti al govern pot reforçar la seva reputació. Algunes persones l’admiren per això. Si Harvard sobreviu a tot això, podria sortir-ne reforçada.

I sobreviurà a l'enfrontament amb Trump?

— Espero que sí. Crec que sí. Patirà, però Harvard fa molt de temps que existeix. No desapareixerà. Una lliçó clara és que hem de dependre menys del govern. Alguns pensen que Harvard hauria de rebre menys fons públics, perquè el govern pot decidir retirar-los en qualsevol moment. I això fa que el suport dels antics alumnes sigui encara més crucial. Rebem molts diners, però n'hauríem de rebre més. En tot cas, aquest últim episodi mostra que ni tan sols això seria suficient. Encara que no tinguéssim finançament públic, l’administració també podria negar visats a estudiants internacionals. Podrien fer-ho a qualsevol universitat del país. I això és molt inquietant. Només espero que puguem sobreviure a tot això. I no només nosaltres, el país i el món també han de sobreviure. Espero que aquesta administració sigui només una etapa i que el futur sigui diferent per a tothom. A nosaltres, només ens queda recórrer als tribunals i esperar que l’opinió pública s’oposi a aquestes polítiques.

Les eleccions de mig mandat podrien ser el primer símptoma de canvi?

— Espero que sí, però no ho sabem. Poden passar moltes coses abans, com ara problemes econòmics pels aranzels, o potser no seran tan greus. De fet, jo no creia que la gent votaria Trump una altra vegada, i em vaig equivocar. No podem estar segurs de què passarà a les eleccions del 2026.

Quines lliçons haurien d'aprendre les universitats i els responsables polítics per protegir millor la integritat i l’obertura de les institucions acadèmiques?

— Crec que Harvard ha admès errors. Per exemple, hi va haver qüestions amb cursos sobre el Pròxim Orient, alguns dels quals semblaven esbiaixats. Però no va ser intencionat; va ser una manca de cura. I la universitat ja està actuant. Però res d’això justifica l’actitud de l’administració Trump. Ells odien Harvard. Creuen que només s’hi ensenya pensament d’esquerres. Ens veuen com a marxistes, i això és absurd, però difícil de combatre. Jo crec que Harvard hauria de tenir més veus conservadores. Però no penso que hi hagi una política per excloure-les. És que la majoria dels joves, avui dia, tendeixen a ser liberals. No és que Harvard no vulgui estudiants conservadors.