Els Estats Units es retiren de la Unesco
La directora de l'organització ha assegurat que s'esperaven la decisió i que estan preparats per afrontar-la
BarcelonaEl president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dimarts que els Estats Units es retiraran de la Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. La decisió es farà efectiva el 31 de desembre del 2026 i ha estat motivada perquè l’agència de l’ONU no contribueix als interessos nacionals estatunidencs, segons ha afirmat en un comunicat la portaveu del departament d’Estat, Tammy Bruce. Els Estats Units compten amb 26 llocs inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, entre els quals destaquen parcs nacionals com el del Gran Canyó i monuments com l’Estàtua de la Llibertat. “L’agenda globalista –afegeix el comunicat– contradiu la política exterior d’America First” promoguda per Trump. A més, Bruce parla d’una “retòrica contra Israel a l’organització” arran de l’admissió de Palestina com a estat membre de l’agència.
La decisió no ha sorprès la Unesco, que ja havia anticipat la mesura quan Trump va ordenar una revisió específica a principis d’aquest any. Amb tot, Audrey Azoulay, directora general de l’organisme, ha lamentat profundament la decisió del govern estatunidenc, però ha assegurat que estan preparats per afrontar-la, fins i tot en l'àmbit pressupostari. Els Estats Units aporten aproximadament el 8% del pressupost total de la Unesco, una xifra molt inferior al 20% que representava abans que Trump se’n retirés el 2018.
De fet, aquesta és la tercera vegada que els Estats Units abandonen l’agència de les Nacions Unides des de la seva fundació el 1945, el segon cop sota un govern de Trump. Quan el magnat nord-americà va arribar a la Casa Blanca el 2017, ja va ordenar la retirada dels EUA de la Unesco, a la qual es van reincorporar després que Joe Biden ho sol·licités l’any 2021. El 1984 va passar el mateix, quan l’aleshores president Ronald Reagan va acusar la Unesco de “politització excessiva”. George W. Bush, també republicà, hi va demanar la reincorporació l’any 2003.
Retirades en cadena
La retirada de la Unesco anunciada aquest dimarts no és un fet aïllat, sinó que s’inscriu en una dinàmica general defensada per l’administració Trump. El gener del 2025, hores després d’haver estat investit president, va firmar ordres de retirada dels Estats Units de l’Acord Climàtic de París i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), alhora que es va desvincular dels compromisos assumits per Biden amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per aplicar un impost mínim global a les grans empreses.
Poc després, el 4 de febrer, Trump va firmar una ordre executiva perquè el país es retirés del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) per considerar-la “antisemita”. Alhora, ha aprovat retallades financeres i de personal a l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), cosa que va representar la suspensió de molts programes de salut, educació i control d’epidèmies a més de 120 països.
D’altra banda, els pressupostos federals aprovats per al 2026 impliquen la retallada o suspensió a la contribució nord-americana a organismes internacionals, com l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Els Estats Units no l’han abandonat formalment, però Trump ha amenaçat reiteradament amb la retirada, perquè considera que la seva estructura afavoreix altres països, els interessos econòmics dels quals passen per damunt dels Estats Units.
L’estratègia no és nova. Durant el primer mandat de Donald Trump a la Casa Blanca, entre el 2017 i el 2021, els Estats Units també es van retirar de la UNESCO, l’OMS, l’Acord de París, el Consell de Drets Humans de l’ONU i el pacte nuclear amb l’Iran. Tan bon punt va arribar a la presidència el 2021, Joe Biden va demanar la reincorporació dels EUA a tots aquests organismes.