Trump retreu a Noruega que no li donés el Nobel: "Ja no sento l'obligació de pensar en la pau"

BarcelonaDesprés de tenir a les seves mans la medalla del premi Nobel de la pau la setmana passada, durant la visita a la Casa Blanca de la veneçolana María Corina Machado, Donald Trump ha tornat a deixar clar que continua enrabiat per no haver-lo rebut ell. Aquest dilluns el president dels Estats Units ha enviat una carta al primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Støre, en què assegura que, com que no va rebre el guardó, ja no sent "l'obligació" de pensar en la pau. En la missiva, el líder republicà vincula concretament l'amenaça expansionista dels EUA sobre Groenlàndia a no haver aconseguit aquest guardó.

"Estimat Jonas: tenint en compte que el teu país va decidir no concedir-me el Premi Nobel de la Pau per haver aturat més de vuit guerres, ja no sento l'obligació de pensar únicament en la pau, tot i que sempre serà predominant, però ara puc pensar en allò que és bo i apropiat per als EUA", expressa la missiva. "Dinamarca —segueix el text— no pot protegir aquesta terra [Groenlàndia] de Rússia o la Xina. I, de tota manera, per què en tenen «dret de propietat»? No hi ha cap document escrit, només que una barca hi va desembarcar fa centenars d’anys, però nosaltres també hi vam desembarcar amb barques".

A més, torna a insistir en una idea que ja va utilitzar per exigir l'augment de la despesa militar als països de l'OTAN. Assegura que ell ha fet "més" per l'Aliança Atlàntica "que qualsevol altra persona des de la seva creació". I no es queda aquí: "Ara l'OTAN hauria de fer alguna cosa pels EUA", suggereix abans de dir que el món no serà "segur" tret que Washington tingui "el control absolut" de l'illa àrtica.

Trump ha reiterat la seva frustració amb Noruega en una entrevista a NBC news, assegurant que "Noruega controla totalment [Groenlàndia] malgrat el que diguin". "Els agrada dir que no hi tenen res a veure, però hi tenen tot a veure", ha afegit. Quan li han preguntat si utilitzarà la força per quedar-se amb l'illa Àrtica, s'ha limitat a respondre: "Sense comentaris".

Per la seva banda, Støre ja ha deixat clara la postura de Noruega: Groenlàndia és part del Regne de Dinamarca i el suport d'Oslo a aquesta premissa és "total". "També donem suport al fet que l'OTAN, de forma responsable, reforci el treball per a la seguretat i l'estabilitat a l'Àrtic". I, concretament sobre el Nobel, Støre ha recordat que l'entrega un comitè independent, el Comitè Noruec del Nobel, i no pas el govern. En una carta dirigida a Trump, el primer ministre de Noruega i el seu homòleg finès, Alex Stubb, s'han mantingut ferms i han proposat al dirigent nord-americà de mantenir una trucada per a "rebaixar el to" i "desescalar" la situació.

Tot i els intents de Trump de presentar-se com algú que resol conflictes, en el primer any d'aquest segon mandat del magnat a la Casa Blanca ha bombardejat set països: Veneçuela, Síria, Iraq, Iran, Nigèria, Iemen i Somàlia.

Junta de la Pau a Gaza

En el seu intent d'erigir-se en un líder que acaba amb conflictes, Donald Trump està intentant formar la denominada Junta de Pau que ha de supervisar el nou govern de Gaza i la reconstrucció de la Franja. El president dels Estats Units ha fet arribar la invitació per formar-ne part a una seixantena de països.Entre els caps d'estat a qui ha ofert un lloc a l'organisme hi ha el president rus, Vladímir Putin, segons ha informat aquest dilluns el Kremlin. De moment, Moscou està estudiant "tots els detalls de la proposta", ha apuntat Dmitri Peskov, el portaveu presidencial.

Els països que acceptin formar part de la Junta de Pau estarien limitats a mandats de tres anys, tret que paguin 1.000 milions de dòlars cadascun per finançar les activitats de la junta i obtenir la pertinença permanent, segons va explicar la Casa Blanca. De moment, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg canadenc, Mark Carney, ho han acceptat. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va dir que el seu país estava "preparat" per aportar la seva part, tot i que no va quedar clar si es referia específicament a Gaza o a la pau en general. També han rebut la invitació els líders de països com França, Alemanya, l'Índia i el Pakistan.

L'òrgan més poderós de la Junta de Pau seria la junta executiva, que formaran l'ex primer ministre britànic Tony Blair i homes del cercle proper de Trump, com el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio; l'emissari de la Casa Blanca, Steve Witkoff; i Jared Kushner. La presidiria Trump de manera vitalícia i començaria abordant el conflicte de Gaza i després s'ampliaria per tractar altres conflictes, segons un esborrany i una còpia de la carta a la qual ha tingut accés l'agència Reuters.

La constitució de la comissió per reconstruir la Franja arriba després que dijous passat Washington anunciés que havia començat la segona fase de l'acord d'alto el foc, que hauria d'avançar en el desarmament de Hamàs, la retirada de forces israelianes i la reconstrucció de l'enclavament palestí. Durant la treva, que es va iniciar el 10 d'octubre, l'exèrcit israelià ha matat més de 450 persones, inclosos més de 100 infants, segons denuncien les autoritats palestines.