Maduro, cada cop més sol al pati del darrere de Trump
Els governs d'esquerres de l'Amèrica Llatina no volen implicar-se en el xoc amb Washington, que recupera l'intervencionisme al continent
WashingtonLa possible intervenció militar estatunidenca a Veneçuela va prenent forma, i també s'evidencia la solitud de Nicolás Maduro a l'Amèrica Llatina. L'intervencionisme de Donald Trump ha fet caure alguns dels aliats de Caracas –com ha passat en les últimes eleccions a Hondures– i els camarades de tota la vida, com Cuba, ja s'han distanciat de la idea d'entrar en un conflicte amb els Estats Units en cas d'agressió contra el règim chavista. Maduro pateix doblement les pressions de Trump en la reedició de la doctrina del pati del darrere: veu trontollar el seu poder, alhora que cada cop està més rodejat de governs de dretes alineats amb Washington.
Trump va irrompre primer a la regió emparant-se en la seva suposada guerra contra el narco, que va quedar en un segon pla quan va haver de donar una empenta els candidats de dretes a les eleccions d'Hondures. La setmana passada el republicà va indultar l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández, condemnat pels Estats Units a 45 anys de presó per narcotràfic, i va enfonsar a la tercera posició Rixi Moncada, la candidata de la presidenta d'esquerres Xiomara Castro, aliada de Maduro. Per contra, l'indult a Orlando donava força als dos candidats de dretes: Salvador Nasralla i Nasry Tito Asfura, a qui Trump va designar com a preferit.
No satisfet amb l'empenta a la dreta hondurenya, Trump volia que guanyés el seu candidat, i va amenaçar amb retirar l'ajuda al país si el recompte no era favorable a Asfura. “Si ell [Asfura] no guanya, els Estats Units no gastaran diners a Hondures”, va escriure divendres a la seva plataforma Truth Social. El recompte de vots a Hondures va quedar congelat diumenge just quan Asfura encara anava al capdavant de Nasralla per un marge molt estret. El president nord-americà repetia exactament el mateix manual que va aplicar a l'octubre a les eleccions legislatives de l’Argentina. Trump va utilitzar el rescat milionari del peso argentí per pressionar a favor del partit del seu aliat Javier Milei, enmig dels escàndols de corrupció del president argentí i les anteriors derrotes electorals en províncies clau.
Trump amenaçava amb retallar les poques ajudes que encara es mantenen a Hondures amb l'esperança d'incorporar Asfura al seu bloc d’aliats llatinoamericans, juntament amb Javier Milei a l’Argentina, Nayib Bukele al Salvador, Daniel Noboa a l’Equador, Santiago Peña al Paraguai i Rodrigo Paz, el nou president de Bolívia, que va guanyar a les urnes a l'octubre. Asfura és conegut pel seu posicionament contrari a Veneçuela i a Cuba, així com a la creixent influència de la Xina a la regió. Una de les motivacions de l'agressiu intervencionisme estatunidenc a la regió és retallar el pes que ha guanyat el gegant asiàtic en els darrers anys a través del programa de la Nova Ruta de la Seda.
Caracas, també aïllada de l'esquerra
Les pressions de Trump coincideixen amb un moment en què els governs d'esquerres de l'Amèrica Llatina han refredat la seva relació amb Caracas. Tant Lula da Silva al Brasil com Gustavo Petro a Colòmbia s’han distanciat de l’hereu d’Hugo Chávez, mort el 2013. La relació amb Petro no ha estat fàcil per a Maduro. Tot i que el colombià va ser un dels primers a alçar la veu contra els atacs a les embarcacions al Carib i ha defensat que Maduro no té cap vinculació amb el narcotràfic –cosa de la qual l’acusa Trump i per la qual ja l’ha catalogat com a narcoterrorista–, sí que reconeixia que el problema del president veneçolà és “la manca de democràcia i diàleg”. La legitimitat de Maduro va quedar en entredit després que la seva victòria electoral fos proclamada pel Consell Nacional Electoral, un organisme controlat pel govern, i per la no publicació de les actes electorals. Ja en el seu moment, l’administració de l’expresident Joe Biden va reconèixer el candidat de l’oposició, Edmundo González, com a guanyador d’aquells comicis.
Fins i tot Cuba, que sempre ha estat el gran enemic dels Estats Units i ha donat suport al chavisme, s'ha fet enrere davant d'una possible intervenció militar de Washington. El ministre de Relacions Exteriors, Bruno Rodríguez, va dir a la CNN a finals de setembre que Cuba “dona suport ple i completament” al govern de Veneçuela. Però quan li van preguntar si Cuba respondria a un atac dels Estats Units contra aquell país, el canceller va evitar respondre directament: “És un escenari hipotètic. Quan m’informi que ha tingut lloc una intervenció militar dels Estats Units, l’hi comunicaré”.
Cuba, que pateix una gran crisi econòmica, no es troba en condicions de donar suport militar i no vol veure’s arrossegada a un possible conflicte armat amb Washington. Cap dels governs d’esquerres de la regió no vol que les tensions entre els EUA i Veneçuela acabin esquitxant-los.