Qui manarà als Estats Units més enllà de Trump?

WashingtonDurant quatre anys, Joe Biden ha tingut la Casa Blanca. Durant el seu interregne, Donald Trump ha tingut Mar-a-Lago. La mansió del republicà a Florida ha estat testimoni de les festes privades, exclusives, on les grans fortunes feien la cort al magnat i decidien. Decidien com donar suport a Trump, què era el més convenient, on calia posar els diners. A partir de dilluns les dues realitats, els dos edificis, se superposaran. Els petits cercles de Palm Beach s'imposaran als que hi havia fins ara a Washington.

Trump s'asseurà al Despatx Oval i Elon Musk tindrà una oficina al complex de la Casa Blanca. L'aliança entre els dos multimilionaris fa temps que és evident i el sud-africà sembla haver-se convertit en la nova ombra del futur president. El propietari de X no només s'ha guanyat la confiança del republicà posant la seva fortuna i el seu algoritme al seu servei. "Musk s'ha convertit probablement en el jugador més poderós dins del tauler polític, només per darrere de Trump. No només té l'orella del president, sinó que també està dirigint el Caucus Republicà al Congrés. Els congressistes tenen por d'enfrontar-s'hi perquè els ha deixat clar que, si ho fan, invertirà quantitats ingents per derrotar-los a les pròximes eleccions", explica Craig Holman, lobbista destacat d'ètica governamental de Public Citizen. Dit d'una altra manera: Musk té accés a l'executiu i al legislatiu, en què els republicans tenen una ajustada majoria a les dues cambres parlamentàries.

Holman, que fa anys que treballa als passadissos de Washington, adverteix que el rol que estan adquirint les grans fortunes dins de la nova administració Trump és la culminació de com ha canviat la manera de fer lobial país. Ara ja no només posen diners per protegir els seus interessos, sinó que volen ser ells els que dictin les polítiques. "És el reflex d'una transició d'uns Estats Units que s'allunyen de la democràcia i s'acosten a la societat autocràtica. I la possibilitat perquè això passés va començar a agafar forma quan el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de canviar les normes de finançament electoral del 2010 –exposa Holman–. Estem en una era completament diferent per als Estats Units. Literalment, la política nord-americana avui dia està controlada per bilionaris i milionaris".

El republicà ha posat algunes de les carteres més sensibles del govern en mans de figures que plantegen conflictes d'interessos: Doug Burgum, que té vincles amb la indústria petroliera, estarà a càrrec del departament d'Interior, que és el que regula les reserves minerals de petroli i de gas; i Scott Bessent, un multimilionari de Wall Street, serà titular del departament del Tresor. "I després tens una legió de lobbistes al nou govern que treballen per a aquests milionaris i multimilionaris. Començant per Susie Wiles, que és cap de gabinet de Trump, i Pam Bondi, que serà la fiscal general. I, per cert, totes dues provenen del mateix despatx d'advocats: Ballard Partners. I val a dir que, ara mateix, Ballard Partners està reclutant i rebent un gran nombre de clients", puntualitza Holman.

Musk, la cara més visible

Dins del cercle dels milionaris de Silicon Valley que han canviat de bàndol, Musk és la cara més visible. Però el sud-africà no sempre va donar suport a Trump. El 2020 va votar Biden i no va ser fins a principis de la primavera de l'any passat, després que Ron DeSantis perdés les primàries contra Trump, que es va plantejar acostar-s'hi. L'escenari de l'acció tornava a ser el mateix: una festa privada a Palm Beach. L'amfitrió, en aquella ocasió, va ser l'inversor multimilionari Nelson Peltz. I va ser ell qui li va suggerir la idea d'apostar per Trump, segons explicava el Wall Street Journal al maig. Al llarg de la campanya, Musk i Peltz van organitzar reunions amb altres empresaris i multimilionaris per convèncer-los que no donessin suport a Biden.

Musk pot ser que sigui la "nova estrella" del futur president, però el primer profeta del trumpisme dins de Silicon Valley va ser el cofundador de Paypal i director de Palantir, Peter Thiel. Quan el magnat era tractat com un pària, el 2016, Thiel es va convertir en l'ovella negra del hub progressista i va fer públic el seu suport a Trump. El futur vicepresident, J.D. Vance, en part, li deu el càrrec al multimilionari: va ser ell qui li va obrir les portes de Mar-a-Lago, on va tenir l'oportunitat d'apropar-se a Trump. Al seu llibre The contrarian, el columnista de Bloomberg Max Chafkin explica com Thiel va apostar des del principi per Trump amb l’objectiu d’aconseguir una administració amb polítiques de baixos impostos per a les grans fortunes.

L'apropament de Thiel al magnat va coincidir amb la seva sortida de Meta. Ara, el seu propietari, Mark Zuckerberg, ha renunciat a la verificació d'informació a les seves xarxes socials, i ha donat un milió de dòlars al fons inaugural de Trump, i a més organitzarà una festa prèvia a l'acte en honor al magnat. Encara que el gir de Zuckerberg està enfosquit per la cerca de redempció.

"Òbviament, una de les motivacions del canvi de Zuckerberg és protegir-se davant les amenaces de Trump. Però, en general, la gent de Silicon Valley no està d'acord amb la idea de tenir restriccions o d'haver de rendir comptes. Per exemple, els intents de l'administració Biden d'introduir mesures de control sobre la IA han estat molt impopulars, ja que aquestes empreses i multimilionaris volen maximitzar els beneficis dels nous desenvolupaments. Quan Biden va intentar equilibrar els interessos dels empresaris amb els drets dels consumidors, la reacció de les big tech va ser molt negativa", explica Adam Conner, que va fundar l'oficina de Facebook a Washington el 2007 i va estar treballant fins al 2014 en l'equip de privacitat i política pública de la plataforma.

Gir a la dreta Silicon Valley

Una de les raons del gir a la dreta de Silicon Valley és evitar trobar-se limitacions en el camp de la IA. "Aprofitaran la influència per evitar que el president freni el desenvolupament de la IA, fins i tot de maneres que podrien ser perjudicials o insegures –explica Conner–. Veurem moltes coses. Musk tindrà un despatx a la Casa Blanca mentre continua sent el conseller delegat de les seves companyies".

La perspectiva de Holman, com a lobista d'un grup de pressió progressista, és que venen temps "durs". "Aquests quatre anys que venen seran realment difícils per als grups de pressió que intenten impulsar mesures com ara impostos a les grans corporacions o la regulació de la intel·ligència artificial. Esperem tenir moltes derrotes en els pròxims anys", exposa Holman, tot i que en el seu cas la perspectiva és una mica diferent: "Com que el meu camp és l'ètica i el conflicte d'interessos, m'esperen uns anys de molta feina. Aquesta nova administració Trump serà la més antiètica que hem vist mai. Estaré presentant queixes ètiques a tort i a dret".

Musk i els milionaris de Silicon Valley tenen l'orella de Trump. Però no són els únics que formen part de la cort de Mar-a-Lago. També hi ha la vella guàrdia trumpista, amb Steve Bannon, que ja ha declarat la guerra als "tecnofeudalistes" i a Musk. El republicà és conegut per saber treure partit de les lluites fratricides que busquen la seva atenció. El context de disputa no el disgusta, sobretot perquè li agrada veure's a ell mateix com un deal maker. Trump també té fama de prendre decisions en funció del que li hi hagi dit la darrera persona amb qui ha parlat.

Al setembre, quan Musk va entrevistar-lo a la seva plataforma X, li va suggerir la idea de crear un departament que s'encarregués de retallar la despesa pública. Al cap de poc temps, Trump va fer seva la idea i ara hi haurà el DOGE. Aquest dimarts, en un esdeveniment organitzat per Politico, Bannon va suggerir la creació d'una agència que recollís els aranzels i altres ingressos provinents de fora. A la tarda, Trump publicava a Truth Social que crearia el Servei Extern d'Ingressos, una agència que justament s'encarregarà de recollir tots els impostos, aranzels i altres ingressos que puguin venir de fonts estrangeres.