Com s'escull un Nobel de la pau?

BarcelonaEl premi d'aquest any ha estat marcat sobretot per la campanya en favor d'una suposada candidatura del president dels Estats Units. A ningú li ha passat per alt que un dels motius pels quals Donald Trump ha pressionat per aconseguit un alto el foc a Gaza aquesta setmana era la proximitat de l'anunci del Nobel. I l'acord ha arribat in extremis: just el dia abans que el comitè noruec del Nobel fes públic el guanyador. Però finalment no s'ha endut el guardó, que ha estat per a l'opositora veneçolana María Corina Machado. Una elecció que també pot satisfer Trump, ja que premia una de les seves aliades en contra del règim de Nicolás Maduro.

De fet, Trump tenia poques opcions aquest any. Les candidatures al guardó del 2025 es van tancar a finals de gener, tot just quan Trump aterrava a la Casa Blanca. Van ser 338 nominacions, que romandran totalment secretes durant 50 anys, com és habitual. El primer ministre israelià va anunciar que nominaria Trump per al Nobel de la pau durant la primera reunió de tots dos a la Casa Blanca el passat 8 de juliol, però les nominacions estaven tancades. Això no vol dir que entre les 338 nominacions que sí que estaven registrades hi hagués el nom de Donald Trump. Altres anys també s'havia rumorejat que se l'havia nominat al premi, però mai no s'ha confirmat oficialment, com tampoc sabem si és cert que Elon Musk també està nominat, per exemple.

"La nominació de Trump serà una discussió més per a l'any que ve que per aquest", diu el politòleg i analista especialitzat en conflictes i la pau, Jordi Armadans. Però fins i tot llavors, o en els tres anys més que li queden de mandat, un Nobel de la pau per a Donald Trump és "altament improbable", opina Armadans, que coneix bé el tarannà d'aquests premis. "L'esperit del guardó és totalment contrari al que fa Trump", apunta, i ressalta sobretot "una de les línies que s'han repetit en tots els premiats dels últims 15 anys" i és que han estat "líders o institucions que donen suport al multilateralisme, al sistema de Nacions Unides, a la defensa de la llei i el dret internacional".

També el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, creu que "de cap manera" Trump pot guanyar el Nobel, "bàsicament perquè el premi basa la seva feina a enfortir les institucions internacionals dedicades a la prevenció i gestió dels conflictes". "Trump és una persona que treballa imposant la llei del més fort i això va completament en contra de tot el que defensa el premi", afegeix.

Seria molt difícil de justificar un Nobel per a un president que ha retirat el seu país d'Unicef, de l'OMS i de l'Acord de París, que ha reduït el 60% dels fons que rebia l'ajuda humanitària global, que ha imposat sancions a magistrats del Tribunal Penal Internacional i que ha atacat directament l'ONU en el seu discurs davant de l'Assemblea. Més encara, no s'entendria un Nobel de la pau per a un president que en pocs mesos de mandat ha bombardejat l'Iran; ha amenaçat d'annexionar-se territoris d'altres països, com Groenlàndia; ha desplegat l'exèrcit als carrers del seu propi país; ha iniciat una persecució violenta dels immigrants il·legals o que ha canviat el nom del seu departament de Defensa pel de "departament de la Guerra".

La pressió de Trump i l'amenaça d'aranzels

En altres ocasions s'ha premiat persones per fets puntuals sense tenir en compte la figura sencera, com va ser el cas del secretari d'Estat dels Estats Units Henry Kissinger, que va rebre el Nobel del 1973 –junt amb el vietnamita Le Duc Tho– per l'acord de pau al Vietnam i sense tenir en compte la seva implicació en molts altres capítols foscos de la política exterior nord-americana. Aquell premi, de fet, va provocar la dimissió de dos membres del comitè noruec que no estaven d'acord amb l'elecció. Això havia passat només un cop en el passat, i va tornar a passar el 1994, quan un membre del comitè va dimitir en desacord pel premi al palestí Yasser Arafat (compartit amb els israelians Yitzhak Rabin i Shimon Peres).

Però un altre argument en contra de Trump és la seva pròpia autocampanya. "Si hi ha una cosa que el comitè del Nobel de la pau valora és la discreció, i altres vegades que hi ha hagut campanyes públiques en favor d'algú concret no li ha fet gràcia", diu Armadans. "Que el mateix candidat es faci campanya pública no s'havia vist mai fins ara", afegeix. Trump ha arribat a dir fa pocs dies que si no l'hi donen el Nobel a ell "serà un insult" als Estats Units, i ha insistit a argumentar que en els seus primers mesos de mandat ja ha acabat amb "set guerres", una afirmació que no és certa. "Si em digués Barack Obama me'l donarien en minuts", va dir, sense amagar com pesa en la seva petició el fet que el seu odiat predecessor sí que va rebre el Nobel el 2009. Aquell premi també va ser criticat per considerar-se prematur, "però Obama també tenia un discurs d'enfortir les institucions internacionals", apunta Herbolzheimer.

Mitjans noruecs han publicat que Trump ha arribat a trucar a l'exsecretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg, que actualment és ministre de Finances i que va ser primer ministre de Noruega en el passat, per pressionar en favor de la seva candidatura. Una de les membres del comitè noruec va ser secretària d'estat en el govern de Stoltenberg.

Qui escull el Nobel de la Pau?

A diferència dels altres Nobels, que estan en mans de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, el de la Pau l'escull un comitè noruec format per cinc persones escollides pel Parlament noruec, tal com va deixar escrit Alfred Nobel. Aquest any per primer cop, el comitè ha permès a les càmeres de la BBC i de la televisió pública noruega que entrin a gravar una de les seves sessions de debat, que sempre han estat totalment secretes sense que es fes públic ni tan sols el seu calendari.

Des de l'any passat, el cap del comitè és Jørgen Watne Frydnes, un activista de drets humans noruec de 41 anys que forma part del grup des del 2021. El sotscap del comitè és Asle Toje, un acadèmic noruec expert en política exterior i que va estudiar a Cambridge, i que forma part del grup des del 2018. Els altres tres membres del comitè tenen un perfil molt més polític: una d'elles és Gry Larsen, que fins al 2013 va ser secretària d'Afers Exteriors en el govern liderat per Stoltenberg; una altra és Anne Enger, del Partit de Centre, que va ser ministra de Cultura i vice primera ministra en els anys 90, i finalment Kristin Clemet, del Partit Conservador, que també va ser ministra en diversos governs en els 90 i principis dels 2000.

Tanmateix, "a Noruega creuen moltíssim en la separació entre el comitè del Nobel i la política exterior noruega", explica Armadans. Sobre el Nobel d'enguany plana l'amenaça de possibles represàlies de Trump si no se li concedeix l'anhelat guardó, que es podria concretar fins i tot en aranzels a Noruega. Però tant Armadans com Herbolzheimer consideren que el comitè noruec està més que acostumat a les pressions diplomàtiques i no es deixarà influir per això. De fet, no seria el primer cop que el país pateix represàlies per un Nobel de la pau: la Xina va imposar sancions i va congelar relacions diplomàtiques amb Oslo durant sis anys després que es concedís el premi a l'opositor Liu Xiaobo el 2010.

El mateix Watne Frydnes, cap del comitè noruec, explicava aquesta setmana a la BBC: "Cada any rebem milers de cartes, correus electrònics, sol·licituds, així que tenir aquesta campanya, la pressió... no és realment res de nou". Però alhora admetia que aquest any hi ha una expectació especial. "Creiem que el món escolta, i que el món està discutint, i discutir com podem aconseguir la pau és una cosa bona. I hem de mantenir-nos forts i amb principis en les nostres decisions... aquesta és la nostra feina".