Trump, 100 dies sense control de danys dins de la Casa Blanca

WashingtonEls primers cent dies del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca són la constatació de la manca de frens i contrapoders davant el nou president dels Estats Units. Al republicà li han bastat cent dies per fer trontollar els fonaments d'una democràcia amb més de 200 anys d'història, els mercats globals i el sistema internacional posterior a la Segona Guerra Mundial.

Trump ha deixat clara la seva voluntat de transformar radicalment els Estats Units mentre empeny el país a una dimensió desconeguda amb la detenció d'una jutgessa, la persecució ideològica a les universitats, la deportació de persones sense respectar les garanties judicials i la guerra oberta al poder judicial. Tot això ha estat possible ara gràcies als lleialistes dels quals s'ha rodejat el president.

A diferència dels primers cent dies del primer mandat, en què Trump no va poder desplegar tot el seu potencial com a agent del caos, aquest cop s'asseu al Despatx Oval sense cap "control de danys", afirma el professor d'història contemporània de la Universitat de Carolina del Nord Benjamin Waterhouse. Argumenta que, durant els primers quatre anys de president, "encara hi havia un cercle intern que intentava parar-li els peus i que era crític". "També era un cercle intern de gent amb experiència dins de l'administració. El que té ara són persones que no són membres tradicionals del Partit Republicà. Són gent de Trump", diu l'expert. I afegeix: "La relació entre expertesa i lleialtat ha anat en direcció oposada a la que normalment es dona en altres administracions presidencials".

En la comparativa entre els dos inicis de mandat, Waterhouse destaca que l'element crucial ha estat aquesta manca d'oposició interna que ha permès que Trump prengués accions tan radicals com dinamitar el lliure comerç sobre el qual els Estats Units han fonamentat la seva riquesa. Que cent dies després d'arribar a la Casa Blanca l'únic topall que ha fet recular Trump hagin estat els mercats és un símptoma de la "fragilitat" del sistema democràtic estatunidenc.

No han estat les manifestacions, ni les crítiques, ni els recursos legals els que han alentit l'agenda del president, sinó els rendiments dels bons del Tresor i els executius de grans superfícies. La setmana passada Trump rebaixava el to amb la Xina i anunciava una futura reducció dels impostos després d'una reunió amb alts executius de Target i Walmart, en què el van advertir de les conseqüències dels aranzels del 145% als productes importats de Pequín.

"Trump ha posat en evidència el que hem après en els últims deu anys: la integritat del sistema polític nord-americà depèn de la voluntat de la gent per defensar-lo, no té una força interna pròpia", assenyala Waterhouse davant aquesta manca de contrapoders des de dins de l'executiu i el Congrés, on els republicans tenen la majoria.

Igual que va passar en l'anterior mandat, "tot el que estem veient amb Trump no té precedents", insisteix l'analista. Els Estats Units assisteixen als cent dies de Trump sense ser encara capaços de discernir si el seu president ja ha creuat totes les línies vermelles del sistema democràtic. "No sabem encara com es veu la caiguda del sistema constitucional americà. Com acostuma a passar en un procés històric de canvis, és molt difícil veure des de dins el moment en què es produeix el col·lapse. Tots estem veient que Trump ja ha travessat moltes línies que suposen un senyal d'alarma, però es fa difícil dir quin serà el punt d'inflexió", raona el professor.

El trasllat d'una cort a la Casa Blanca que a penes s'atreveix a contradir el nou líder s'ha traduït també en un Trump que se sent més impune que mai. Sensació que està reforçada per la sentència de la immunitat presidencial que va emetre el Tribunal Suprem l'estiu passat. Igual que va fer al seu discurs davant del Congrés, on va celebrar l'avenç implacable de la seva agenda, ara Trump veu la fita dels cent dies com una mostra més del poder absolut al qual aspira. "Jo dirigeixo el país i el món", va dir el president a la revista The Atlantic en una entrevista recent.

Baixada de popularitat

Sobre els seus primers cent dies, va comentar a Time: "Crec que el que estic fent és exactament el que he defensat durant la meva campanya". La sensació de no tenir límits ha permès que Trump ja fantasiegi obertament sobre la possibilitat de presentar-se a un tercer mandat malgrat que la Constitució ho prohibeix. La setmana passada la seva botiga oficial ja va posar a la venda una nova gorra amb el lema "Trump 2028".

La manca de guarda-raïls no només s'ha traduït en accions executives que ja estan provocant una crisi constitucional, sinó també en mesures que estan enfonsant la popularitat del president. Trump té previst aquest dimarts celebrar els seus cent dies de mandat en un acte a Michigan, al nord de Detroit. Igual que el discurs que va oferir davant les dues cambres del Congrés, s'espera que la compareixença d'avui s'assembli més a un acte de campanya que a una aparició presidencial.

Els primers cent dies de Trump també han estat suficients per provocar el desengany de molts dels que van votar per ell el 5 de novembre. Molts votants que van decidir tornar a apostar pel republicà pensant que milloraria l’economia es troben ara amb la possibilitat d’una recessió i la sensació que la seva situació econòmica ha empitjorat. Una nova enquesta de la CNN mostrava aquest dilluns com el 59% dels nord-americans consideren que Trump ha empitjorat l’economia des que va arribar a la presidència. En total, 6 de cada 10 enquestats ja asseguren que la seva vida s’ha encarit i només un 12% creuen que les polítiques del republicà ajudaran a abaixar els preus. Així mateix, un 69% dels ciutadans ja veuen possible que es produeixi una recessió econòmica durant aquest primer any.