Trump carrega contra el govern de Pedro Sánchez per l'Iran: "Tallarem tot el comerç amb Espanya"

Washington / Brussel·les / MadridDonald Trump ha carregat contra el govern espanyol per haver-li negat ajuda militar en la seva guerra contra l'Iran i ha assegurat que els Estats Units tallaran "tot el comerç amb Espanya". "No volem tenir res a veure amb Espanya", ha subratllat el president estatunidenc durant una trobada amb el canceller alemany, Friedrich Merz, a la Casa Blanca. La reunió ja estava programada abans que esclatés el conflicte, i tot i que un dels principals objectius de Merz era parlar sobre Ucraïna, la situació a l'Orient Mitjà s'ha imposat. En aquest context, quan s'ha parlat de l'ajuda d'Europa en la campanya militar, Trump ha dit que Espanya ha estat "terrible". El posicionament de Madrid dista del criteri d'Alemanya, el Regne Unit i França, que s'han alineat directament amb els estatunidencs a favor dels atacs contra Teheran.

El mandatari ha recordat l'oposició del govern de Pedro Sánchez d'augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB com a membre de l'OTAN i ha retret la negativa de Madrid a permetre que les forces nord-americanes facin servir les bases de Rota i Morón de la Frontera com a punt de sortida. "Ara Espanya ha dit que no podem fer servir les seves bases. Podríem fer-les servir si volguéssim. Podríem simplement volar-hi i ningú no ens diria que no les féssim servir", ha declarat als periodistes."Espanya no té res que necessitem més enllà de bona gent. Tenen bona gent, però no tenen un bon líder. I com sabeu, són l'únic país a l'OTAN que no va estar d'acord amb passar a pagar el 5%", ha reblat.

Les declaracions de Trump han agafat el govern espanyol en la sessió de control al Senat. Al sortir, cap dels ministres ha volgut parar-se a fer declaracions als mitjans de comunicació –"és un tema seriós i delicat", han indicat fonts de l'executiu entre corredisses i micròfons– i ha sigut la Moncloa qui ha pilotat la resposta a Trump. "El nostre país compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes", han indicat les fonts, a més de recordar als Estats Units que si volen "revisar" la relació comercial, "ho haurà de fer respectant l'autonomia de les empreses privades, i els acords bilaterals amb la Unió Europea".

Sánchez s'ha situat com a antítesi a Trump: des de la seva oposició a augmentar la despesa militar fins a la seva contundència davant les pretensions dels Estats Units amb Groenlàndia. I és que l'estratègia de la Moncloa passa per erigir el president espanyol com a líder més enllà de les fronteres espanyoles amb dos objectius: en política exterior ser un referent en contra de la "ultradreta mundial" i, en política interior, mobilitzar l'electorat d'esquerres en contra del PP i Vox les properes eleccions. Per aquest motiu, Sánchez no vol passar de puntetes davant de l'amenaça de Trump i aquest dimecres a les nou del matí farà una declaració institucional per valorar els darrers esdeveniments polítics. Lluny d'abaixar els braços, doncs, el govern espanyol manté el pols amb l'administració nord-americana. "Espanya no accepta xantatges ni lliçons d'un país agressor. Som un país de pau", ha reblat al seu torn la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, de Sumar.

L'oposició a Espanya ha esclatat contra el govern espanyol. "Si l'Iran li dona les gràcies i els Estats Units el considera un aliat terrible, falla vostè", ha dit a X el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. "Les decisions de Sánchez, que és un traïdor i miserable, perjudiquen els espanyols", ha afegit el líder de Vox, Santiago Abascal, mentre que la patronal espanyola reclama a la Moncloa que "recondueixi" la situació i "vagi de bracet" de la UE.

Alemanya tanca files amb Trump

Trump ha carregat contra un soci de la UE davant d'un altre membre: Alemanya. El canceller Merz, però, no ha dit res en defensa d'Espanya quan el president estatunidenc ha atacat el país, que ha arribat a plantejar la idea d'un possible "embargament". És més, fins i tot ha tombat el coll i ha donat la raó al magnat quan els periodistes li han preguntat què pensava sobre la idea de castigar Espanya per la seva reduïda aportació a l'OTAN. "És molt senzill: hem de convèncer Espanya que es posi al dia amb el 3% o el 3,5% que van acordar dins l'OTAN", ha contestat el canceller alemany, que ni tan sols ha retret la resta d'atacs que Trump ha proferit contra la Unió Europea. Mentre Merz li feia la gara-gara a Trump i escenificava una esquerda dins del bloc comunitari, Brussel·les ha sortit en defensa de l'executiu espanyol.

En concret, la Comissió Europea ha emès un comunicat que diu que "sempre vetllarà per protegir plenament els interessos de la Unió Europa". A més, ha tornat a instar a la Casa Blanca que "compleixi" l'acord comercial que van firmar la UE i els Estats Units l'estiu passat. Aquest pacte ja és favorable als interessos de Washington: suposa un increment del 15% de les importacions europees als Estats Units, mentre que no es modifiquen les taxes de duanes de les seves exportacions al bloc comunitari. Amb tot, Brussel·les cada vegada es creu menys les amenaces de Trump, ja que per contestar s'ha remès al comunicat que ja va emetre el mes passat quan la Casa Blanca va amenaçar amb un nou increment d'aranzels. Fonts comunitàries avisen que no pensen dir res més fins que no tinguin la certesa que les amenaces del republicà van de debò.

No és la primera vegada que Trump carrega contra l'executiu de Sánchez. L'octubre de l'any passat, el president ja va dir que Espanya mereixia ser "castigada" per negar-se a contribuir amb el 5% en defensa i va arribar a insinuar que fos expulsada de l'OTAN. En aquell moment l'amenaça del president també resultava poc creïble perquè ja havia signat el marc d'un acord comercial per a tot el bloc de la Unió Europea. La Casa Blanca ho té molt complicat per atacar només un dels socis europeus: les competències en comerç són de la Unió Europea, i negocia i actua com un sol bloc. Per tant, si els Estats Units volen atacar Espanya, a la pràctica haurà de restringir les relacions comercials al global de la Unió Europea.

L'exemple del Brasil

Sánchez fa temps que qüestiona la política de Trump. Fa un mes, el president espanyol va publicar un article al New York Times defensant la regularització de mig milió de migrants a Espanya i ho exposava en contrast amb la política de terror desplegada pel seu homòleg estatunidenc. "Alguns dirigents han optat per perseguir-los i deportar-los mitjançant operacions que són tant il·legals com cruels. El meu govern ha escollit un altre camí", escrivia llavors Sánchez, cosa que va fer que Elon Musk i altres tòtems de l'extrema dreta bramessin contra ell. Aleshores, però, Trump no ho va fer.

L'any passat, l'enfrontament del govern brasiler amb Washington va resultar beneficiós per a Luiz Inácio Lula da Silva. Trump va castigar el Brasil amb aranzels per la sentència de condemna a l'expresident Jair Bolsonaro pel seu intent de cop d'estat. El fet que aleshores Lula plantés cara al seu homòleg nord-americà va ajudar-lo a guanyar popularitat. És una incògnita saber, però, si ara passarà el mateix amb Pedro Sánchez.