La desclassificació dels documents de Kennedy treu a la llum que la CIA tenia una base a Barcelona

WashingtonA les set de la tarda dels Estats Units aquest dimarts, quan els Arxius Nacionals han publicat 1.123 documents sobre l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, les teories conspiranoiques sobre la mort de l'expresident han inundat la plataforma X –que pràcticament s'ha convertit en una bombolla trumpista–. El president Donald Trump ha decidit revocar una decisió del seu primer mandat i ha tret a la llum aquests papers sense parts ocultes i barrades. Alguns dels usuaris que esperaven amb ànsies poder tornar a llegir els documents íntegres es queixaven a X que algunes pàgines continuaven sent illegibles per la cal·ligrafia o impressió del text.

Internet ha tornat a bullir amb les teories conspiranoiques sobre l'assassinat de Kennedy, tot i que no s'espera que s'hi trobi cap gran revelació entre els milers de pàgines que s'han fet públiques. La major part de la col·lecció dels Arxius Nacionals, que conté més de sis milions de pàgines amb registres, imatges, gravacions d'àudio i vídeo, i altres elements relacionats amb l'assassinat, ja s'havien publicat prèviament. L’última gran publicació de documents va ser el 2022, quan els Arxius Nacionals van alliberar gairebé 13.000 arxius nous.

Els historiadors presidencials ja van dir en el seu moment que no esperaven grans sorpreses amb la publicació d'aquesta nova tanda, tot i que podrien aportar llum a alguns detalls sobre l'assassinat del 22 de novembre del 1963 a Dallas (Texas). Malgrat això, no s'espera descobrir cap nou assassí més enllà de l'autor material dels fets: el tirador solitari Lee Harvey Oswald, que va disparar els trets mortals contra la caravana de Kennedy des del sisè pis del Dipòsit de Llibres Escolars de Dallas.

Trump va prometre durant la seva campanya del 2024 desclassificar els documents governamentals restants sobre l’assassinat de Kennedy, un tema que sempre ha estat marcat per una aura de misteri sobre si va haver-hi altres implicats en la mort del 35è president, inclosa la mateixa CIA. “Vaig dir durant la campanya que ho faria, i soc un home de paraula”, va afirmar Trump aquest dilluns quan des del Kennedy Center a Washington va anunciar la publicació dels documents per a aquest dimarts.

Trobar-hi informació valuosa serà una tasca complicada i llarga. No només pel volum, sinó perquè els documents lliurats s'han publicat de manera desordenada, sense cap mena de categorització. La majoria dels fitxers PDF tenien menys de 10 pàgines. A més tampoc s'ha explicat quants dels documents que ara s'han desclassificat continuen pendents de digitalització. Segons exposa la pàgina web dels Arxius Nacionals, a partir d'aquest dimarts, "a mesura que els registres es vagin digitalitzant, es publicaran a la pàgina".

La CIA tenia una base a Barcelona

La desclassificació dels documents, però, ha tret a la llum una informació inèdita sobre Catalunya. La CIA, l’Agència d’Intel·ligència dels Estats Units, tenia una base a Barcelona als anys 60. En un dels documents desclassificats per Trump, hi apareix un llistat amb desenes de ciutats europees on la CIA tenia bases -Berlín, Brussel·les, París, Londres, Copenhaguen o Madrid- entre les quals consta la capital catalana. Barcelona també apareix en un segon document, de l’agost del 1965, en què l’agència nord-americana fa una petició dirigida al cap de l’estació de Madrid per sol·licitar informació sobre un individu.

Una part de la informació continua bloquejada

Al gener Trump va signar una ordre executiva per a la publicació de documents del govern federal relacionats amb els assassinats de Kennedy, l’ex fiscal general Robert F. Kennedy i Martin Luther King Jr. L’ordre instruïa el director d’Intel·ligència Nacional i el fiscal general a presentar un pla en un termini de 15 dies per a la “publicació completa i total dels arxius relacionats amb l’assassinat del president John F. Kennedy”. Malgrat aquesta promesa de publicar els arxius sense cap mena de censura, una revisió inicial feta pel New York Times ha detectat que part de la informació continua bloquejada.

Oswald, que va matar Kennedy el 22 de novembre del 1963, era un antic marine desequilibrat que s'identificava com a marxista. Dos dies després d'assassinar el demòcrata, el propietari d'un club nocturn de Dallas, Jack Ruby, va disparar i matar Oswald just abans que fos traslladat a una nova presó.

En teoria, per llei, tots els documents relacionats amb el magnicidi s'havien de fer públics abans del 26 d’octubre del 2017; encara que es preveien excepcions en cas que el president demostrés que mantenir-los secrets era necessari per evitar danys greus que superessin l’interès públic en la seva divulgació. Quan va tocar fer-los públics el 2017, Trump era president i va ser ell qui va decretar que alguns dels documents continuessin sota secret. Ara sembla que no se'n recorda i no para de mostrar-se com un defensor de la transparència. Trump ha pogut desclassificar ara els documents perquè l'expresident Joe Biden també va renovar la classificació dels registres.