Dubtes sobre l'assassinat de Kennedy, 60 anys després

WashingtonNi les conclusions de la Comissió Warren ni els cinc milions de pàgines de documents oficials amb evidències sobre l'assassinat de John F. Kennedy, un dels presidents més carismàtics de la història dels Estats Units, convencen la societat nord-americana del relat oficial de l'Administració: que Lee Harvey Oswald va ser l'autor únic del primer magnicidi televisat en la història.

Segons l'última enquesta de Gallup, només un 29% dona credibilitat a aquesta versió, mentre que el 65% creu que no va actuar sol, sinó que va ser una peça d'un complot amb almenys dos executors.

Aquesta setmana ha fet 60 anys que, el 22 de novembre de 1963, al voltant de les 13:40 h, les tres grans cadenes de televisió del país –NBC, CBS i ABC– interrompien la seva programació per informar d'un tràgic succés que commocionaria el país: "A Dallas, Texas, tres trets han impactat en la caravana del president Kennedy. Les primeres informacions apunten que ha estat greument ferit". Les paraules de Walter Cronkite, presentador de la CBS, que mitja hora després tornaria a interrompre una telenovel·la per confirmar la mort del mandatari, han quedat gravades en la memòria col·lectiva del país.

Hi ha pocs dubtes sobre la culpabilitat d'Oswald, un exmarine de 24 anys. Segons el relat oficial, va disparar amb el seu rifle tres trets des d'una sisena planta, dos dels quals van impactar al president –i al governador de Texas, John Connally, que es trobava al seient davanter–, i va intentar fugir, fins que mitja hora després va ser detingut per la policia. Però Oswald, que en tot moment va negar haver disparat, mai va arribar a ser jutjat: dos dies després, va ser assassinat en directe, al soterrani de l'estació de policia de Dallas i davant les càmeres de televisió, a mans de Jack Ruby, un gàngster i empresari de la nit.

La reconstrucció dels fets

Després de la mort de Kennedy, el mandatari més jove a ser escollit en la història del país, el seu vicepresident, Lyndon B. Johnson, va assumir immediatament el poder. Una de les seves primeres mesures va ser crear una comissió per investigar el crim. Va reunir un comitè d'experts, presidit per Earl Warren, president del Tribunal Suprem, i conformat, entre d'altres, pel director de l'FBI, Edgar Hoover, i l'exdirector de la CIA, Allen Dulles.

La Comissió Warren, autoritzada pel Congrés, va concloure en un informe de 888 pàgines que Oswald havia actuat sol, d'acord amb les proves recollides per la policia de Dallas i analitzades per l'FBI, que només va identificar tres trets des d'un mateix punt. Aquesta és la versió que ha mantingut l'administració durant les últimes sis dècades, malgrat que una sèrie d'evidències donen credibilitat, en major o menor mesura, a una sèrie de teories alternatives.

En els tres anys posteriors al magnicidi, més de 16 milions de persones van visitar la seva tomba al cementiri d'Arlington. Molts d'ells, amb dos dubtes al cap: qui ho va fer i per què. Això mateix es va preguntar el fiscal de Nova Orleans, Jim Garrison, qui a finals del 1966 va acusar el govern d'encobrir una conspiració. La seva principal sospita va ser la d'una operació anticomunista orquestrada per la CIA.

Segons la seva hipòtesi, la idea de la Comissió Warren que una mateixa "bala màgica" havia travessat a Kennedy i el governador Connally, tot impactant en fins a set llocs diferents, era inconsistent. En la seva recerca, va preguntar a testimonis ignorats per la versió oficial i va aportar una inèdita gravació que mostra des d'un angle diferent el moment de la mort de Kennedy.

Garrison va concloure que aquestes evidències demostraven que la bala havia impactat per davant i no des de l'esquena, des d'on va disparar Oswald. Després de conèixer-se aquesta teoria, el descrèdit de la societat nord-americana sobre la versió oficial va augmentar fins a l'històric 81% en l'enquesta realitzada per Gallup el 1976.

Aquell mateix any, la Cambra de Representants va crear un Comitè Selecte per investigar l'assassinat i va concloure que Kennedy havia estat "probablement" víctima d'una conspiració. Segons la seva anàlisi, van ser quatre, i no tres, els trets realitzats aquell 22 de novembre.

Un 99% desclassificat

Davant l'exigència de la societat nord-americana per saber la veritat, el Congrés va aprovar el 1992 una llei que obligava l'administració a facilitar documents en relació amb la mort de Kennedy, i donava 25 anys perquè es fessin públics. Des d'aleshores, les diferents administracions han anat traient a la llum uns cinc milions de pàgines amb fotografies, reconstruccions, gravacions de so, artefactes i altres materials d'interès.

El 2017 va acabar el termini, però encara quedaven milers de documents per sortir a la llum, que es van mantenir en secret per motius de "seguretat nacional". L'administració de Donald Trump en va desclassificar uns 2.800 el 2017, i el 2022 Biden va ordenar desclassificar-ne uns altres 12.000, i 1.100 al llarg del 2023, i es va deixar per publicar al voltant de l'1% del total. Els documents divulgats han anat aportant més proves que donen credibilitat a la versió oficial. Però dos terços de la societat estatunidenca continuen comprant la teoria del complot.