Els secrets de JFK, al descobert

Nova Yorkwww.archives.gov/research/jfk

Lee Harvey Oswald va matar John F. Kennedy a Dallas el 22 de novembre del 1963. Aquesta és la versió oficial. Tot i així, la clara majoria dels nord-americans (60%) creuen que Kennedy va ser víctima d’una conspiració.

L’assassinat d’Oswald, i el seu passat, van donar curs a diverses teories sobre el magnicidi que apunten no sols a la CIA sinó també la màfia, l’FBI, la Unió Soviètica i Cuba. Més de 50 anys després d’aquell fatídic dia que va marcar la història dels Estats Units les incògnites es mantenen.

Aquests 3.000 arxius (els 2.800 publicats i els 200 retinguts) representen un 1% de tots els documents relacionats amb el magnicidi. Trump va anunciar en un tui que desclassificaria tots els documents però al final ha cedit a les pressions de la CIA.

L’expectació per la revelació de noves dades que podrien explicar el famós assassinat era gran entre els mitjans, els historiadors i molts nord-americans interessats en el tema. Experts sobre el tema, però, van assegurar que no esperen que els documents resolguin tots els misteris entorn de l’assassinat de Kennedy.

“No trobarem un informe que digui que hi va haver tres o quatre persones disparant a Dealey Plaza [lloc on es va produir el tiroteig contra el jove president]”, va afirmar ahir Gerald Posner, autor del llibre Case closed: Lee Harvey Oswald and the assassination of JFK, a la CNN. Posner, que creu que Oswald va assassinar Kennedy tot sol, va afegir que els documents mostraran que l’FBI i la CIA van “amagar informació”.

El misteriós viatge a Mèxic

Alguns experts, com l’experiodista del New York Times Philip Shenon, esperaven veure informes que ajudin a entendre el viatge d’Oswald a Ciutat de Mèxic, on va visitar el consolat de Cuba, unes setmanes abans del magnicidi a Dallas. La CIA va ocultar informació, va manipular proves i va mentir a la Comissió Warren -creada pel Congrés per investigar el cas- sobre el que sabia d’Oswald. Segons Shenon, els serveis secrets volien evitar que se sabessin els seus múltiples intents d’assassinar el líder cubà Fidel Castro. “Les agències disposaven de més dades del que van dir. Si haguessin actuat d’acord amb la seva informació, possiblement haurien pogut evitar l’assassinat”, va afirmar Shenon, autor del llibre A cruel and shocking act, a la cadena ABC.

A més dels intents de derrocar el règim de Castro, els informes podrien haver mostrat altres vergonyes de la CIA, com la seva participació en el cop d’estat del Vietnam del Sud o les seves relacions amb les autoritats de Mèxic, a més de revelar els seus mètodes i fonts d’informació.

La publicació parcial dels últims arxius, però, no permetrà saber tot això. La imatge de l'agència d'intel·ligència en podria haver sortit perjudicada en un moment en què no té la confiança de molts ciutadans nord-americans. En part, això últim és a conseqüència dels atacs de Trump als seus serveis secrets per la presumpta ingerència de Rússia en les últimes eleccions presidencials.

Per altra banda, els documents que s’havien de desclassificar ahir podrien explicar els vincles d’Oswald amb la màfia, amb Cuba o amb la Unió Soviètica. El 1959, dos anys després d’allistar-se a l’exèrcit, l’autor de l’assassinat de Kennedy va desertar a la Unió Soviètica. Allà va conèixer la seva dona i hi va viure tres anys. Quan va tornar als Estats Units, algunes teories assenyalen que es va reunir amb espies cubans a Miami.

Els Arxius Nacionals van esperar l’ordre de Trump -l’únic que podia aturar el compliment de la llei del 1992 que obligava que es publiqués tota la informació sobre l’assassinat 25 anys després que entrés en vigor- per desclassificar els documents a la seva web (www.archives.gov/research/jfk). La CIA, segons alguns mitjans nord-americans, va aconseguir a l'últim minut el bloqueig de 200 documents.

La teoria d’Oliver Stone

La legislació del 1992 es va aprovar poc després que la pel·lícula JFK d’Oliver Stone augmentés l’interès dels nord-americans pel magnicidi i les diverses teories sobre una conspiració. I, irònicament, Trump, un president que durant la campanya va suggerir que el pare del seu rival va estar involucrat en l’assassinat de Kennedy, és qui ha decidit el destí dels documents. Tot i així, fins i tot si al final es desclassifiquen els 200 documents més sensibles, pocs creuen que donin resposta a totes les incògnites o posi fi a les teories conspiratives.