"Orgullós de tornar-hi": els EUA, de nou a la taula de negociacions climàtica
L'FMI alerta del "risc fonalmental per a l'economia" que suposa l'emergència climàtica
"Estem orgullosos de tornar-hi", ha dit John Kerry, el flamant enviat climàtic del nou president dels Estats Units, Joe Biden, en la seva primera aparició pública en un fòrum internacional. "Hi tornem amb humilitat per la nostra absència dels últims quatre anys i farem tot el que sigui al nostre abast per compensar-los", ha afirmat en una intervenció gravada per a la Cimera sobre Adaptació Climàtica que avui i demà se celebra virtualment, amb els Països Baixos d'amfitrions. Una cimera que ha de servir per avançar en el compromís dels països més rics d'aportar recursos i ajuda perquè els més pobres puguin adaptar les seves infraestructures per ser més resilients davant de sequeres, inundacions i altres impactes del canvi climàtic, especialment devastadors en els seus territoris.
En els últims vint anys s'han registrat fins a 11.000 esdeveniments climàtics extrems que han matat 475.000 persones a tot el món, amb Puerto Rico, Birmània i Haití com els tres països més afectats, segons l'últim informe de Germanwatch publicat aquest dilluns. En l'últim any analitzat, el 2019, els països que més van patir van ser Moçambic i Zimbabwe, tots dos afectats pel cicló Idai; a més de les Bahames, que va patir el devastador l'huracà Dorian. En general, els països del Carib, les petites illes en procés de desenvolupament del Pacífic i una bona part de l'Àfrica són les zones amb més riscos climàtics. Per això la lluita climàtica internacional no només centra l'esforç a mitigar el canvi climàtic, reduint les emissions per mirar de frenar l'ascens de la temperatura al planeta, sinó també en el d'adaptació, perquè les zones a primera línia de foc de la crisi climàtica es preparin per afrontar els efectes de l'escalfament global i elevin la seva resiliència davant aquesta mena de catàstrofes.
Finançament climàtic, una negociació clau
Es preveu que la crisi climàtica deixarà almenys 130 milions de persones sota el llindar de la pobresa el 2030, mentre que la crisi pel covid-19 generarà també 150 milions de pobres extrems més, segons el World Resources institute. Per això el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha volgut destacar aquest dilluns a l'Haia "la responsabilitat política i moral" que tenen els països rics amb els països en procés de desenvolupament, principals víctimes d'una crisi climàtica que ells no han creat. Però els governs del món encara no han aconseguit complir el seu compromís de reunir 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020, un finançament climàtic que van pactar abans i tot que l'Acord de París i que ha de servir tant per a l'adaptació com per a la mitigació.
Impulsar compromisos financers és, de fet, un dels objectius de la Cimera sobre Adaptació Climàtica que ha arrencat sota la presidència del primer ministre neerlandès, Mark Rutte, del mateix Guterres, i de l'ex secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon –que va impulsar aquest fòrum sobre adaptació climàtica el 2018, quan era al capdavant de l'organització internacional–. La trobada ha reunit virtualment desenes de líders polítics, entre els quals la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president francès, Emmanuel Macron, el primer ministre britànic, Boris Johnson, el tsar del clima nord-americà, John Kerry, i el vice primer ministre xinès, Han Zheng.
També hi ha participat la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Giorgieva, que just ha agafat la paraula després de Kerry, a qui ha donat la "benvinguda de nou" a la taula de negociacions climàtiques internacional. Giorgieva, a més, ha avisat que ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic és clau per a l'economia mundial. "La resiliència climàtica és una prioritat capital", ha dit, i ha assegurat que l'FMI veu el canvi climàtic "com un risc fonamental per a l'economia i per a l'estabilitat financera": "I veiem l'acció climàtica com una oportunitat per envigorir el creixement, sobretot després de la pandèmia, i per generar nous llocs de treball verds".
Giorgieva ha anunciat que l'FMI posarà en marxa aquest 2021 un programa per analitzar l'impacte econòmic dels riscos climàtics i les mesures que s'han pres per mitigar-los. La cimera sobre adaptació engega el tram final de negociacions cap a la Cimera Climàtica de l'ONU, la COP26, que al novembre ha de posar fil a l'agulla als compromisos financers i també ha de servir perquè els estats presentin nous plans climàtics més ambiciosos. Rutte ha destacat aquest 2021 com "un any clau" per a la lluita climàtica, i Boris Johnson, que serà l'amfitrió de la COP26 a Glasgow, també s'ha compromès a fer servir la seva presidència del G-7 aquest any per reforçar la lluita mundial contra l'emergència climàtica.
Però, malgrat les bones paraules de tots els líders polítics, un informe recent de Care International denuncia que moltes dels estats rics que han aportat diners per a l'adaptació dels països més pobres han exagerat les contribucions. Ho fan etiquetant com a finançament per a l'adaptació climàtica coses que no ho són, com ara préstecs per construir ponts o carreteres als països en procés de desenvolupament. El Japó era el país que més havia exagerat l'aportació, segons aquesta anàlisi, i França el segon.
