Una Europa sense emissions: tots els fronts de la batalla que vindrà
Brussel·les topa amb l'oposició de governs i, sobretot, la por a generar malestar social
Brussel·les"Un canvi d'aquesta escala no és mai senzill, ni tan sols quan és necessari. Alguns diran que hem d'anar més lents, d'altres que més de pressa, però quan es tracta del canvi climàtic fer menys o no fer res significa literalment canviar-ho tot". Així arrencava dimecres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la presentació del macropaquet de 13 lleis per convertir Europa en el primer continent neutre d'emissions el 2050. La reunió amb tots els membres de l'executiu que precedia la presentació ja havia sigut tortuosa, com un pròleg del difícil camí que Brussel·les haurà de seguir per convertir totes aquestes propostes en realitat. El missatge de Von der Leyen ho anticipava: ni serà senzill ni hi ha consens.
La presentació va endarrerir-se perquè la reunió que havia de donar l'aprovat final als documents es va complicar: no tots els vint-i-set membres de l'executiu hi estaven d'acord. En una entrevista a la ràdio pública de Luxemburg, el comissari d'Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit, confirmava que "diversos membres" de la Comissió, entre els quals ell mateix, havien expressat la seva "preocupació" davant la proposta d'ampliar el mercat d'emissions de carboni (ETS). Els comissaris són nomenats a dit per cada govern europeu i, per tant, sovint donen veu als interessos estatals encara que haurien de ser independents.
El risc d'encarir preus
La reforma de l'ETS és una de les iniciatives més polèmiques i la que ha fet arrufar més celles perquè, en la seva idea de conjunt, implica encarir el preu de tot allò que emet CO₂, des del transport fins a la calefacció de casa i, per tant, qui ho acabarà pagant serà el ciutadà. L'ETS funciona actualment fixant un preu a les tones extres que les indústries més contaminants (per exemple l'elèctrica) emeten per sobre d'un límit. La nova proposta segueix el model que ha implementat aquest any Alemanya incloent-hi vehicles i edificis, cosa que ha encarit el preu del combustible. Aquest és un dels retrets centrals: que la presidenta alemanya de la Comissió ha pensat més en clau nacional que no pas europea, on gairebé només compta amb el suport explícit de Dinamarca per tirar endavant aquesta iniciativa. Des de l'inici de la pandèmia que Von der Leyen acumula retrets a una gestió personalista més assessorada per Berlín que pels seus vint-i-sis comissaris.
La por de França, Itàlia o Espanya és que una reforma d'aquesta envergadura perjudiqui el ciutadà i esclati el malestar social i les protestes, com amb els armilles grogues a França, un conflicte que va arrencar per un encariment dels carburants. "Si els plans que dibuixa Brussel·les augmenten els costos, perdrem el suport", avisava el primer ministre neerlandès, Mark Rutte.
El vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, ha insistit al llarg de la setmana que la clau és aconseguir que la transició sigui "justa" i per això la proposta inclou la creació d'un fons social de transició de 72.200 milions d'euros. Però un altre fons comú necessita finançament, cosa que tampoc fa gaire gràcia als més frugals com els Països Baixos. Tampoc està exempta de polèmica la proposta per eliminar els cotxes de combustió el 2035, que topa amb la indústria, i encara menys el controvertit aranzel climàtic que ha de gravar el CO₂ de les importacions i que afectarà les relacions d'Europa amb països com la Xina, Rússia, Turquia o fins i tot els Estats Units, per la venda d'acer, alumini o fertilitzants. I, a més, ONGs com Greenpeace avisen que tot plegat és poc ambiciós.
"Serà dur en termes polítics i per convèncer els ciutadans que és el correcte", reconeixia Timmermans, que tot i això es mostrava esperançat. "No siguis tan optimista", li va replicar Pascal Canfin, president del comitè de Medi Ambient de l'Eurocambra, que serà col·legisladora en el procés de negociacions que ara comença. "Només sabrem si aquest dimecres ha sigut un dia històric fins d'aquí tres o quatre o anys", deia Timmermans, que admetia així que la negociació amb governs i partits serà llarga i difícil.
