LA PANDÈMIA I EL SECTOR FARMACÈUTIC
Internacional 13/06/2020

Europa no produeix ni un gram de paracetamol

El principi actiu d’aquest fàrmac s’importa en la seva totalitat des de la Xina i l’Índia

Mònica Bernabé
4 min
El principi actiu del paracetamol importat des de la Xina i l’Índia serveix després per produir pastilles a Espanya.

BarcelonaEl paracetamol que es ven a les farmàcies es produeix a la Xina o l’Índia, malgrat que al prospecte no ho digui enlloc. A Europa no hi ha ni una sola planta de producció d’aquest fàrmac. L’última, que era a França, va tancar l’any 2008 precisament per la competència salvatge d’aquests dos països. De fet, la majoria de medicaments que prenem a Occident provenen de la Xina i l’Índia. Per això van saltar totes les alarmes amb el coronavirus: si la Xina i l’Índia paralitzaven la producció o impedien l’exportació, tots ens quedàvem sense fàrmacs quan més els necessitàvem. Ara, després de les pitjors setmanes de la pandèmia, la conclusió és evident: és massa arriscat dependre d’un sol proveïdor. Amb tot, la solució no és senzilla.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Comencem pel començament. En primer lloc, cal distingir entre el principi actiu d’un fàrmac, o sigui la primera matèria que s’utilitza per produir-lo; el producte intermedi, el tractament a què se sotmet aquesta primera matèria, i el producte final, el medicament en format de pastilles, pols o el que sigui, tal com el comprem a la farmàcia.

La directora de l’Associació Espanyola de Fabricants de Productes de Química Fina, Mila Jové, confirma que a Europa no hi ha cap planta de producció del principi actiu del paracetamol, sense el qual és impossible obtenir el producte final. A Espanya, això sí, hi ha una empresa, Suanfarma, que distribueix aquest principi actiu, i moltes altres que produeixen el fàrmac final.

El principi actiu del paracetamol es produeix sobretot a la Xina. El farmacèutic especialista en farmàcia industrial i portaveu de patents de Farmamundi, Xosé María Torres, explica per què: “La producció de paracetamol és part de la indústria química, més que de la farmacèutica. S’utilitzen productes químics com el fenol, l’àcid nítric, l’àcid sulfúric... És a dir, és una indústria bruta ambientalment parlant. Això pot ser una de les raons de la seva deslocalització”.

En canvi, l’Índia és el gran productor mundial de fàrmacs genèrics i productes intermedis. La seva indústria farmacèutica és titànica: dona feina a 400.000 persones. “No són fàbriques precàries com les tèxtils, sinó instal·lacions industrials validades per les dues grans agències internacionals del medicament, l’europea i la nord-americana”, aclareix l’expert de Farmamundi. La indústria farmacèutica índia, però, també depèn en part dels principis actius de la Xina. Així que quan la Xina va decretar el confinament pel coronavirus i va paralitzar la seva producció, la indústria farmacèutica índia es va veure directament afectada i, de retruc, la de la resta del món. I el paracetamol va ser un dels fàrmacs perjudicats. Fonts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris asseguren a l’ARA que “no es van produir problemes de subministrament” a Espanya, però admeten que hi va haver dificultats en la cadena de distribució d’algunes marques.

¿El problema, aleshores, és la contaminació d’aquesta indústria? No només això. El paracetamol és un medicament que es va començar a comercialitzar a mitjans dels anys cinquanta i, per tant, ja ha perdut la patent. La patent de qualsevol producte -no només la dels fàrmacs- dura 20 anys, segons estableix l’Organització Mundial del Comerç. “Un cop fora de patent, els fàrmacs es regeixen pel millor preu”, recorda l’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas. I aquesta és la carta que han jugat l’Índia i la Xina. Perquè disposen de mà d’obra barata i perquè són autèntics gegants de la producció: cada any exporten milers i milers de tones de principis actius.

El resultat és clar: una capsa de 40 comprimits d’un gram de paracetamol només costa 2,5 euros. I aquest preu inclou el marge de benefici per a la farmàcia i el distribuïdor, el cost de l’envasament i el prospecte, a més de la producció. Qui pot competir contra això? “Caldria construir una macrofàbrica per produir-ne milers de tones perquè fos rendible”, declara l’expert de Farmamundi, que posa com a exemple el cas de la multinacional Bayer, que continua fabricant a Astúries l’àcid acetilsalicílic (la famosa aspirina), però aquesta producció és per proveir tot el món. “Hauria de ser una estratègia impulsada per una administració o una empresa molt potent”, afegeix. I Espanya, precisament, no és el millor model a seguir: ni tan sols té una indústria pública de medicament, més enllà del centre farmacèutic de l’exèrcit.

El més sorprenent és que tot això també passa a l’altra banda de l’Atlàntic. Rosemary Gibson és una reconeguda escriptora nord-americana especialitzada en salut. El 2018, després de tres anys d’investigació, va publicar el llibre China Rx: exposing the risks of America’s dependence on China for medicine [Radiografia de la Xina: exposant els riscos de la dependència nord-americana en medicaments de la Xina], en què alerta que tampoc hi ha gairebé plantes de producció de principis actius als Estats Units. També depenen de la Xina, per més que el president Donald Trump s’ompli la boca amb la guerra comercial.

“Trump parla de protegir la indústria nord-americana de l’acer, però no la indústria de principis actius, perquè bàsicament ja no n’hi ha. Aquest és el problema”, explica Gibson per telèfon. En el seu llibre també qüestiona la qualitat de tots aquests ingredients químics que s’importen de la Xina. De fet, hi ha una empresa farmacèutica als EUA, Valisure, que comercialitza medicaments produïts a la Xina i l’Índia -i no ho amaga, ho diu clarament al seu lloc web-, però abans els analitza i en comprova la qualitat. “En descartem el 10% perquè tenen alguna impuresa o es dissolen lentament”, explica el director executiu de la companyia, David Light, també per telèfon des de Connecticut.

Gibson es mostra esperançada que hi hagi un canvi amb la pandèmia. Segons diu, el govern dels EUA ja ha començat a parlar amb la indústria farmacèutica perquè torni a produir alguns principis actius. A Europa, la multinacional francesa Sanofi va anunciar a finals de febrer que crearà una nova companyia per produir-ne. I a l’abril l’alt representant europeu d’Afers Exteriors, Josep Borrell, declarava en una entrevista a La Vanguardia: “Europa no produeix ni un gram de paracetamol i no hi ha estocs d’emergència per a crisis sanitàries. Cal protegir-se, rehabilitar el paper de l’Estat i organitzar millor la governança mundial”. Per la nostra salut.

stats