Alemanya recupera el servei militar per fer front a l'amenaça russa
En principi seran soldats voluntaris, però s'obre la porta al reclutament obligatori si no hi ha prou candidats
BarcelonaEl govern alemany ha aprovat aquest dimecres el projecte per recuperar el servei militar amb el propòsit d'augmentar en 80.000 els soldats actius actualment. Volen disposar de 260.000 soldats per poder fer front a les amenaces de seguretat que suposa Rússia després de la invasió d'Ucraïna. En principi el reclutament del personal es limitarà a voluntaris, però el text obre la porta al fet que es faci obligatori.
El canceller, Friedrich Merz, i el ministre de Defensa, Boris Pistorius, han justificat els plans al·ludint a l'amenaça russa i a la responsabilitat que té Alemanya de disposar de l'exèrcit convencional més gran d'Europa, d'acord amb la grandària i capacitat econòmica del país, per aportar-lo a la defensa del territori de l'OTAN. Segons Pistorius, l'actual crisi de seguretat a Europa requereix més militars, raó per a la qual cal fer dels exèrcits uns cossos més atractius. "Volem atreure més gent jove fent més atractiva la formació i la remuneració", ha insistit el ministre. El sou dels reclutes serà d'uns 2.000 euros nets mensuals i l'exèrcit assumirà el pagament total dels serveis sanitaris.
La voluntat de l'executiu alemany és començar amb 15.000 reclutes nous, amb l'objectiu de reintroduir a partir de l'any vinent el registre obligatori, abolit el 2011, en què tots els homes que compleixin divuit anys hauran de respondre si estan disposats a ingressar a l'exèrcit i, en cas afirmatiu, hauran de passar una selecció i complir sis mesos. En aquest temps sense mili obligatòria, els efectius militars no han parat de disminuir, tot i que des de la invasió russa a Ucraïna s'han recuperat els números.
El socialdemòcrata Pistorius confia que a través de la voluntarietat s'assoleixin les metes fixades. "L'experiència d'altres països com Suècia mostra que es pot fer créixer l'exèrcit millorant l'atractivitat", ha afirmat en una compareixença des de la seu del ministeri de Defensa, el lloc triat per fer l'anunci en comptes de l'habitual cancelleria.
Entre els crítics de la iniciativa hi ha els conservadors del canceller Friedrich Merz, que aposten perquè el projecte de llei passi automàticament al servei militar obligatori en cas de no aconseguir els objectius.