Alemanya, del trauma bèl·lic a liderar el rearmament i l'economia de guerra d'Europa
Berlín ha passat de ser un dels més pacifistes de la UE i de l'OTAN a liderar l'increment de les capacitats militars
Brussel·lesEl canceller alemany, Friedrich Merz, va sortir gairebé il·lès de la visita a la Casa Blanca i Donald Trump no el va humiliar tal com havia fet anteriorment amb el president d'Ucraïna o, per exemple, el de Sud-àfrica. Tanmateix, el magnat novaiorquès va protagonitzar un moment incòmode quan, en un dels seus habituals intents de fer broma, va posar el dit a la llaga en un dels traumes més dolorosos de la societat alemanya: el règim nazi.
El president dels Estats Units va ironitzar sobre la por a una Alemanya amb un gran poder militar. "És bo que [Alemanya es rearmi] fins a cert punt, però hi haurà un moment que direm prou, si no us fa res. Els estarem observant", va dir Trump, que va intentar arreglar-ho amb un cop amigable a la cuixa de Merz mentre a l'alemany se'l veia removent-se a la butaca i sense saber gaire com reaccionar.
Tot i que només és una anècdota, sense voler Trump va fer evident que Alemanya està lluitant contra els fantasmes del seu passat i que, en el context actual, té clar que ara vol recuperar les capacitats militars. D'aquesta manera, vol contribuir en la defensa d'Europa davant de l'amenaça que suposa el règim expansionista de Vladímir Putin i guanyar autonomia en matèria de seguretat respecte als Estats Units, al qual ha deixat de considerar un soci fiable. De fet, és un dels socis europeus que pretén rearmar-se a un ritme més elevat i Merz va confirmar en la cerimònia del 70è aniversari de pertinença d'Alemanya a l'OTAN que assolirien el 3,5% del producte interior brut en despesa militar el 2029. És a dir, abans fins i tot dels terminis de l'Aliança Atlàntica.
"Clarament, això suposa un canvi de mentalitat", resumeix Karel Lannoo, el cap del centre d'investigació europeu CEPS en una conversa amb l'ARA. En aquest sentit, l'expert constata que tant els conservadors com els socialdemòcrates aposten per rearmar-se a marxes forçades i que és una visió compartida per gran part de la societat alemanya. Fins i tot, els verds alemanys estan a favor d'incrementar la capacitat en defensa, un posicionament que contrasta amb altres partits d'esquerres del sud d'Europa.
Garvan Walshe, investigador associat del Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens, recorda que Alemanya va disminuir de manera substancial la despesa militar des que es va acabar la guerra freda i no ha sigut fins ara que ha optat per tornar-la a incrementar. Durant aquests anys, l'expert apunta que Berlín va poder reduir els diners que destinava a la defensa, abaixar els impostos i reconvertir la indústria bèl·lica a civil, especialment a la de l'automòbil. Ara, però, Walshe assegura que el procés s'està fent a "la inversa" i, en plena crisi de la indústria del cotxe de combustió, "l'estructura econòmica" del país germànic està canviant i està tornant a potenciar fàbriques d'armament o de productes de doble ús, civils i militars.
L'investigador apunta que el canvi geopolític ha arribat en un "moment oportú" per a Alemanya. La indústria germànica, que depenia del gas rus, s'ha vist molt tocada per la guerra d'Ucraïna: ha perdut competitivitat i també s'està quedant enrere en la carrera pel cotxe elèctric. Així doncs, Berlín pot matar dos ocells d'un tret i, segons subratlla Walshe, pot rearmar-se per incrementar la seva seguretat i, a la vegada, reanimar el seu múscul industrial i l'economia alemanya, que registra un creixement anèmic i que està sortint amb penes i treballs de la recessió.
Un impuls clau per al rearmament d'Europa
Alemanya és el país més gran i la locomotora industrial del continent. La seva decisió de rearmar-se a marxes forçades és clau per a Europa, tant a efectes pràctics com pel missatge polític que llança. De fet, Merz va ser el dirigent que va proclamar que Europa s'havia "d'independitzar" dels Estats Units, sobretot en matèria de defensa. I, malgrat que les relacions transatlàntiques han millorat els últims dies, Walshe assegura que la voluntat de guanyar autonomia per part del continent europeu "continua sent la mateixa".
Amb tot, l'investigador Lannoo adverteix que actualment Europa "no compta amb la infraestructura" adequada per assolir aquesta independència respecte als Estats Units, ja que el Pentàgon "no permetrà perdre el control de l'OTAN" i la Unió Europea és "sobretot un organisme comercial", però no té competències en seguretat. "Jo soc partidari de la creació d'un nou projecte que permeti a Europa decidir sobre la seva seguretat", conclou l'expert.