Alemanya encara la recta final de campanya amb la por que l’extrema dreta sigui decisiva

BerlínEls grans empresaris alemanys exigeixen al futur govern alemany un canvi de política econòmica i es tornen a mobilitzar en contra del vot ultra, a dues setmanes de les eleccions del 23 de febrer. Els presidents de Deutsche Bank, Siemens i Mercedes-Benz han advocat aquesta setmana per una obertura a la immigració de mà d'obra qualificada. “Veiem una erosió dels nostres valors democràtics i socioeconòmics. Hem arribat a un punt crític, o fins i tot l'hem superat”, afirmava Roland Busch, president de Siemens, que ha advertit contra “l'augment massiu” de posicions xenòfobes en la campanya electoral alemanya.

"Les eleccions al Bundestag no s'han de convertir en unes eleccions de protesta", ha dit el president de Siemens, que ha remarcat que "sense una democràcia estable no hi haurà prosperitat ni creixement". La crida dels grans empresaris alemanys s'ha fet en el marc de la iniciativa "Defensem els valors", una aliança econòmica de gairebé 40 grans empreses i organitzacions alemanyes que es va fundar el maig del 2024 per posicionar-se de cara a les eleccions europees i que ara crida a votar en les eleccions alemanyes. Tot i que no mencionen directament cap formació, l'advertència dels empresaris arriba pocs dies després que els conservadors de la CDU-CSU votessin al costat del partit xenòfob d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) –que advoca per la sortida d'Alemanya de la Unió Europea i de l'euro– per aprovar mesures antiimmigració.

L'extrema dreta és, segons les enquestes, la segona força política a Alemanya darrere dels conservadors de la CDU-CSU i davant dels socialdemòcrates. A dues setmanes dels comicis, els conservadors alemanys resisteixen a les enquestes, a l'espera del primer gran duel televisiu diumenge entre el canceller sortint, Olaf Scholz, i el candidat conservador de la CDU-CSU, Friedrich Merz. La polèmica suscitada pel flirteig de Merz amb l'extrema dreta en matèria d'immigració sembla que no ha tingut efecte en el principal partit de l'oposició.

Si aquest diumenge se celebressin eleccions a Alemanya, l'aliança conservadora –formada per la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i la Unió Social Cristiana (CSU)– tornaria a situar-se en el 30% d'intenció de vot, un punt més que la setmana passada, segons el baròmetre polític de la cadena pública alemanya ZDF publicat aquest divendres. La CDU-CSU havia perdut inicialment terreny a les enquestes després que la setmana passada aprovessin al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, una moció per endurir les mesures en matèria de refugiats i asil, gràcies als vots de l'extrema dreta. Els conservadors van ser acusats per l'esquerra de trencar el cordó sanitari o tallafocs als ultres, un tabú fins ara a Alemanya pel seu passat nazi.

Davant d'aquesta polèmica, el candidat conservador Friedrich Merz va assegurar dilluns que el seu partit “mai” no treballarà amb l'AfD, el seu principal adversari en aquests comicis. Després de l'aclariment, la CDU-CSU ha recuperat el terreny perdut a les enquestes. El partit d'extrema dreta d'Alice Weidel continua sent la segona força electoral que té més suport a les enquestes d'intenció de vot, amb un 20% de suports, tot i que baixa un punt respecte a la setmana passada, segons el mateix sondeig de ZDF.

En tercera posició, apareixen empatats amb el 15% el Partit Socialdemòcrata (SPD) del Scholz (sense canvis respecte a la setmana passada) i Els Verds (puja un punt). El partit liberal (FDP) obtindria el 4% (sense canvis); L'Esquerra, el 6 % (+1), i l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), el 4 % (sense canvis). Cap partit no podria governar en solitari, per la qual cosa haurien de buscar aliats per formar govern. Entre les coalicions més probables està la gran coalició que podria formar la CDU-CSU amb l'SPD o també amb Els Verds.

El conservador Merz, el favorit dels electors

Quan es pregunta als votants alemanys quin dels quatre principals candidats preferirien com a canceller, el conservador Merz continua sent el favorit amb un 32% (dos punts per sobre que fa una setmana) per davant del candidat dels Verds, Robert Habeck, amb un 24% (sense canvis). Els segueixen Scholz amb un 18% (-2) i Alice Weidel amb un 13% (sense canvis).

La política migratòria i d'asil continua sent el tema principal i més polèmic d'aquesta campanya electoral. En aquest àmbit, el 29% dels enquestats consideren que la CDU-CSU és el partit més competent, el 17% confien en l'SPD, el 16% en l'AfD, el 13% en els Verds i el 7% diuen explícitament que “cap partit”. En canvi, l'economia és un tema del qual curiosament es parla poc en aquesta campanya electoral malgrat que Alemanya va encadenar el 2024 dos anys en recessió. Els votants alemanys consideren que els conservadors (37%) són els més competents en matèria econòmica, mentre que el 13 % confien en les receptes econòmiques de l'SPD, el 9% en les dels Verds i només el 8 % en les de l'extrema dreta.

L'SPD d'Olaf Scholz ha estat des del desembre del 2021 al capdavant del govern alemany en aliança amb Els Verds i els liberals de l'FDP. Però aquesta “coalició semàfor” –anomenada així pels colors dels seus socis (vermell, verd i groc)– es va trencar després de mesos de baralles internes i desavinences profundes sobre la política econòmica del govern en un moment de recessió a Alemanya. Això va provocar l'avançament de les eleccions al 23 de febrer.