Castel Gandolfo espera Lleó XIV amb els braços oberts
L'antiga residència d'estiu dels pontífexs, que Francesc mai no va fer servir, s'ha reconvertit en museu però confia acollir també el nou papa
RomaA l'aparador de l'Antico Forno a Legna, a les portes de Castel Gandolfo, la Daniela mostra amb orgull una carta enviada per la secretaria d'Estat vaticana i signada pel papa Francesc en què el pontífex argentí els agraeix l'enviament d'unes pastes artesanals. "La seva Santedat li agraeix el do i els sentiments de filial veneració que li ha suggerit l'amable gest […] i li envia de bon grat la seva benedicció", es llegeix a la missiva amb data del 2022. "El papa Francesc era un fan dels nostres dolços. Cada diumenge passava una persona que se'ls emportava a Roma", explica la propietària d'aquesta petita pastisseria.
Situada a uns 25 quilòmetres de Roma, Castel Gandolfo no només té unes impressionants vistes sobre el llac Albano, també compta amb una llarga tradició i història vinculada als papes fins al punt que Joan Pau II la va batejar com el Vaticà 2. En aquesta localitat de tot just 9.000 habitants hi ha el palau pontifici, una antiga fortalesa propietat de la Santa Seu que Urbà VIII va ordenar construir el 1626 per fugir de la sufocant canícula romana. Joan Pau II la va triar com a residència estiuenca i fins i tot hi va fer construir una piscina, mentre que Benet XVI hi va romandre els primers mesos després de la seva renúncia, abans de retirar-se definitivament al monestir vaticà Mater Ecclesiae. “Aquí ho tinc tot, el llac, la muntanya, i veig el mar”, solia repetir el papa alemany amb satisfacció.
Tot va canviar amb l'arribada de Francesc. El jesuïta argentí, que mai no va fer vacances com a arquebisbe de Buenos Aires, tampoc en va fer com a bisbe de Roma. El pontífex va renunciar a pernoctar en aquest mini-Vaticà i només va visitar Castel Gandolfo en dues ocasions, fet que va trencar la tradició i va posar en dificultat els restaurants, hotels i botigues de souvenirsque treuen el cap a la Piazza della Libertà, on es troba l'entrada de la residència papal, i que gràcies a les vendes a l'estiu aconseguien sobreviure tot l'any.
L'absència del papa Francesc va fer disminuir gairebé un 70% l'afluència de turistes el primer any i va sumir en una profunda crisi l'economia local, el principal motor de la qual era el turisme religiós. Però, a partir del 2014, el municipi va viure un renaixement quan el Papa va decidir obrir al públic tot el complex i incloure'l en l'oferta cultural dels Museus Vaticans.
Des d'aleshores, els turistes poden accedir a la vila pontifícia, incloent-hi les estances privades dels papes, com la biblioteca o el dormitori; visitar l'observatori astronòmic, i passejar pels espectaculars jardins de 55 hectàrees d'extensió –més que el mateix Vaticà–, que compten amb alguns racons secrets projectats per Bernini, una zona arqueològica i fins i tot una granja.
La transformació de residència estiuenca dels papes a museu va suposar un revulsiu enorme per a l'economia del municipi gràcies a l'arribada d'un nou perfil de turista, ja no estrictament religiós, segons apunten les autoritats locals. Un any després, Castel Gandolfo va tancar amb més de 100.000 visites.
"L'absència de Francesc els primers anys va produir una dificultat inicial, però després hi ha hagut un gran desenvolupament econòmic", va reconèixer l'alcalde, Alberto De Angelis. Però no només ha estat l'economia local la que s'ha beneficiat de la decisió del papa argentí. Amb un dèficit de gairebé 68 milions d'euros, l'ampliació de l'oferta cultural vaticana ha portat nous ingressos per a les malmeses arques de la Santa Seu, que en bona part es finança gràcies a les entrades dels museus.
La incertesa del canvi
Castel Gandolfo va viure l'elecció de Lleó XIV el 8 de maig amb profunda devoció, però els seus residents estan ara dividits entre aquells que esperen tenir de veí aquest estiu el pontífex nord-americà, i els que temen que el tancament al públic de la residència papal perjudiqui l'economia local.
"Serà difícil que el papa torni a passar les vacances aquí perquè no crec que el Vaticà renunciï fàcilment als diners que li genera el museu", diu a l'ARA Doda Angeletti, propietària d'una petita botiga d'artesania del centre històric, que està convençuda que la hipotètica tornada de Lleó XIV no influirà especialment en el seu negoci, Cantiere delle Arti, "perquè els pelegrins gasten menys diners".
El retorn del Papa al Palau Apostòlic vaticà com la seva residència habitual, en lloc de la residència de Santa Marta, on va viure Francesc, ha donat esperances als que no veuen l'hora que el pontífex surti aquest estiu al balcó sobre la Piazza della Libertà. L'alcalde, per la seva banda, només desitja que Lleó XIV visiti la petita localitat, almenys, per celebrar la tradicional Missa de l'Assumpció el 15 d'agost com solien fer Joan Pau II i Benet XVI. A Castel Gandolfo molts ja l'esperen amb els braços oberts.