Els cinc grans debats sobre el futur d’Europa en què Alemanya pot ser determinant

Brussel·lesEl govern d'Olaf Scholz ha passat gairebé desapercebut en l'escena internacional i prou feina ha tingut a aplacar les crisis internes d'Alemanya. Ha estat incapaç de marcar un perfil propi a la Unió Europea i encara menys d'agafar el timó del bloc comunitari, tal com es pressuposa a l'economia més gran del continent. Ni en les hores més greus, com les amenaces de Donald Trump sobre les relacions transatlàntiques i la guerra d'Ucraïna, el canceller socialdemòcrata ha alçat la veu i tampoc ha fet l'intent de jugar un rol de lideratge.

Aquesta actitud contrasta amb les primeres declaracions del futurible nou canceller, Friedrich Merz. En poques hores, el líder conservador ha fet una crida a Europa a "despertar-se" abans no sigui massa tard davant "del canvi d'era" que viu Occident i ja ha avisat que una de les seves prioritats serà tornar a tenir un paper influent en les institucions europees. En aquest sentit, es preveu que el nou govern alemany sigui determinant en diverses de les grans qüestions que hi ha damunt la taula a Brussel·les i que marcaran el futur del continent.

Una Europa "independent"

"La meva prioritat absoluta és reforçar Europa tan de pressa com sigui possible, pas a pas. Realment podem aconseguir la independència respecte als Estats Units". Aquesta frase, pronunciada per Merz poc després de guanyar les eleccions, suposa tot un trencament en la política exterior d'Alemanya, que des de la Segona Guerra Mundial és un dels països més atlantistes d'Europa. "Pensava que mai hauria de dir això en un programa de televisió, però després dels comentaris de Donald Trump és clar que a aquest govern nord-americà li importa ben poc el destí d'Europa", va afegir.

D'aquesta manera, Merz s'acosta més a la posició de França en matèria de defensa, que sempre ha apostat per una major autonomia europea respecte a Washington, i se suma a la crida de la gran majoria de líders europeus de rearmar-se. Això sí, en cap cas aposta per reduir el compromís amb l'OTAN, que està controlada de facto pel Pentàgon, i assegura que manté "una confiança prudent" amb l'organització militar més gran del món. "Continua funcionant correctament", ha dit el futurible canceller, que ha subratllat que encara dona seguretat a Europa.

El compte del rearmament, per separat

Merz insisteix que cal rearmar Europa i incrementar la capacitat de la indústria militar europea. De fet, ho veu com l'única via possible a l'hora d'assolir la "independència" respecte als Estats Units. Ara bé, com s'ha de finançar? És aquí on la unió dels estats membres de la UE fa aigües i el líder alemany dista de la majoria d'aliats comunitaris. Cada vegada guanya més força la idea de crear uns nous eurobons semblants als de la covid per finançar l'increment de la força militar del bloc comunitari, però Alemanya —tant conservadors com socialdemòcrates— s'hi nega rotundament. "Merz aposta per una disciplina fiscal estricta i s'oposa a l'emissió de deute comú de la UE", assegura a l'ARA l'expert del Consell Europeu en Relacions Exteriors (ECFR), Andreas Bock.

Tot i això, Scholz sí que ha obert la porta a acceptar una flexibilització de les regles fiscals de la UE i que als estats membres que ho demanin no se'ls computi la despesa militar a l'hora de calcular el dèficit, que a hores d'ara ha de ser màxim del 3%. Ara bé, tot i que Merz mantingui aquesta posició, serien els socis europeus els qui es pagarien individualment de la seva butxaca el rearmament i no s'optaria per mancomunar-ne el finançament. Cal recordar que, en el cas de la pandèmia, no va ser fins que Angela Merkel va aixecar el polze que es van aprovar els fons de recuperació covid.

Més suport a Ucraïna

Scholz s'ha mostrat dubitatiu sempre que hi ha hagut un debat sobre l'enviament de nous tipus d'armament a Ucraïna i ha acabat actuant a remolc de la resta d'aliats, cosa que li ha comportat crítiques de l'oposició. En aquest sentit, el líder conservador va prometre en campanya que retiraria el bloqueig del socialdemòcrata a l'ús els míssils de llarg abast Taurus contra objectius en territori rus. "Aquest posicionament contrasta amb les vacil·lacions de Scholz, que temia descontentar una part del seu electoral amb un suport encara més fort a Kíiv", afegeix Bock.

Segons el mateix expert, Merz "es manté molt cautelós a l'hora d'enviar tropes de pau a Ucraïna per evitar donar munició política als partits d'extrema dreta i esquerra" contraris a ajudar Ucraïna com ha fet Alemanya fins ara. En tot cas, el líder conservador també s'ha mostrat molt clar a l'hora de reivindicar la participació de Kíiv i Brussel·les en les potencials negociacions d'un alto el foc o un acord de pau. En aquest sentit, ha avisat que un pacte sense comptar amb la veu de la UE ni Ucraïna seria "inacceptable".

Polítiques migratòries més estrictes

Scholz ja ha endurit les polítiques migratòries i, entre altres, ha imposat controls fronterers de manera indefinida, malgrat que Alemanya forma part de l'espai europeu de lliure circulació Schengen. Però Merz ha apujat l'aposta i ha plantejat la possibilitat de deportar a l'estranger tots els immigrants que viuen de manera irregular a Alemanya, una idea semblant a les que es planteja Brussel·les i el conjunt de la Unió Europea. "Aquestes propostes estan clarament influenciades per l'increment de l'extrema dreta", diu a l'ARA l'investigador del think tank ECDPM, Volker Hauck.

L'ecologisme cau en l'oblit

L'onada contraecologista s'ha notat a Alemanya i l'agenda verda ha passat gairebé desapercebuda en aquesta campanya electoral. "Fins i tot els Verds no n'han parlat gaire", constata Hauck. I, de fet, quan s'ha parlat de sostenibilitat mediambiental ha estat més aviat per defensar una transició climàtica més pausada i no tan ambiciosa, sobretot pel que fa al sector de l'automòbil. En aquest sentit, apunta l'investigador, "és molt possible" que Merz "s'avingui més a acceptar les reivindicacions de les patronals del sector automobilístic alemany", que és capitla per a l'economia del país i té una gran influència en la política, sobretot en la CDU.

Així doncs, la posició del nou govern alemany pot ser determinant en el debat que fa temps que hi ha la UE sobre reduir les restriccions dels cotxes de combustió i flexibilitzar els límits de contaminació d'aquesta mena de vehicles, així com la reducció dels condicionants ecologistes, per exemple, als pagesos que es volen beneficiar dels ajuts de la política agrícola comuna (PAC).