Les ciutats, camp de batalla i esperança de la Mediterrània

BarcelonaLa Mediterrània és un racó del món travessat per moltes crisis simultànies: el genocidi a Gaza, el canvi climàtic, les migracions i les desigualtats, i la deriva autoritària. Les ciutats són el camp de batalla on conflueixen totes aquestes crisis. I també espais on, davant la incapacitat dels estats, es busquen solucions. En parlem amb quatre alcaldes de ciutats de la regió que participen a Barcelona en l'assemblea anual de la xarxa MedCities. Fins a 91 representants de les ciutats han segellat la voluntat de cooperar en una declaració en què es comprometen a actuar des de l'àmbit municipal en qüestions com la pau, el clima, el desenvolupament econòmic i els drets humans.

Pau i seguretat

Maher Canawati, alcalde de Betlem (Palestina)

L’alcalde de Betlem diu que no es pot perdre l’esperança i ha arribat a Barcelona amb una bona notícia: després de dos anys sense celebracions nadalenques a la ciutat, ara han decidit tornar a posar un gran arbre al davant de l’església de la Nativitat. Nadal torna a Betlem com una mostra de resiliència. "No hi ha paraules per descriure el que passa a Gaza, i és evident que als estats els costa canviar polítiques que mantenen de fa dècades, però el suport de la gent i de molts ajuntaments d’Europa és un gran missatge que el món no s’ha oblidat del poble palestí. I això ens ajuda molt", afirma. La recepta de l’alcalde per portar la pau a la Mediterrània es resumeix en una sola paraula: "Justícia, perquè sense justícia no hi haurà pau ni futur".

Crisi climàtica i sostenibilitat

Majlinda Bufi, alcaldessa de Roskovec (Albània)

La mar Mediterrània es considera un lloc d'alta concentració de contaminació. L'aigua s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial i s'hi aboquen anualment més de 200.000 tones de plàstics. Aquest és un problema que toca de prop Albània, que té el repte de millorar la gestió de residus urbans per continuar amb el camí de la integració a la Unió Europea. A la localitat albanesa de Roskovec són molt conscients d'aquest repte comú i fa temps que han posat en marxa iniciatives per implantar una economia circular: compostatge de residus orgànics per produir fertilitzant per als agricultors, venda de paper reciclat i un futur projecte per produir pèl·lets de fusta per escalfar les escoles. A més, han construït un parc fotovoltaic que els permet "cobrir gran part de les necessitats energètiques amb energia solar", sosté l'alcaldessa.

Bufi reivindica que les ciutats han de ser actors centrals en aquest combat: "Les polítiques s’han de dissenyar des dels governs i els ministeris. Però les ciutats són la porta més propera al ciutadà. Quan una persona té un problema, va a l’ajuntament. Per això les ciutats són l’espai clau per donar suport directe a la població", reivindica. I també destaca la necessitat de cooperació entre municipis, per trobar solucions comunes a aquests reptes compartits.

Desigualtats socials

Mustapha Hijazi, alcalde de Saida (Líban)

L’alcalde de Saida, l’antiga Sidó del sud del Líban, Mustapha Hijazi, explica que fa dècades que la seva és una ciutat d’acollida. Acull el camp de refugiats palestins més gran fora de Palestina, des del 1948, i que també ha absorbit l’arribada massiva de refugiats sirians i desplaçats interns durant les successives crisis. En els moments més tensos, assegura, Saida, que té 200.000 habitants, ha arribat a rebre fins a 35.000 persones desplaçades. Hijazi diu que la seva fenia consisteix en "calmar les coses", tota una lliçó per a una Europa que tremola davant l’arribada d’uns pocs milers de refugiats, instrumentalitzada per la ultradreta.

Hijazi adverteix que aquesta pressió sostinguda "tensa fins al límit" les infraestructures bàsiques –aigua, electricitat, clavegueram– i reclama que la comunitat internacional aposti per empoderar les municipalitats amb projectes transformadors, i no només amb ajudes econòmiques puntuals. "Hi haurà més guerres i més crisis i hem d’estar preparats, però jo dirigeixo la unitat de gestió d’emergències i et puc dir que els nostres magatzems estan buits". També denuncia que la governança centralitzada impedeix a les ciutats prendre decisions àgils i defensa la cooperació entre ciutats mediterrànies com una eina útil per construir una "visió estratègica", una altra cosa que sembla que ha desaparegut del diccionari dels estats.

Migracions

Nassar Fakih Lanjri, vicepresident del municipi de Tetuan (Marroc)

El vicepresident del municipi de Tetuan, Nassar Fakih Lanjri, explica que la seva ciutat és un punt clau de pas migratori cap a Europa, tant de joves subsaharians que fugen dels seus països d'origen com dels mateixos marroquins. Admet que aquest és un dels problemes principals que afronta el Marroc, la fuga de talent: "Cada any més de 500 o 600 llicenciats en medicina marxen del Marroc just acabar els estudis, sobretot cap a Europa, cosa que genera un dèficit clar en l’àmbit sanitari". Per això les autoritats locals treballen amb les institucions marroquines i espanyoles per reduir l'emigració irregular i fomentar el retorn i la inserció laboral local dels joves a través de formació i d'acompanyament empresarial. "Si hi ha un autèntic desenvolupament econòmic, industrial, amb creació d’ocupació i riquesa, la gent es queda", afirma. Lanjri també detecta un altre èxode, el de persones que emigren del camp a la ciutat: més del 70% de la població del país viu en àrees urbanes, i per això reivindica que les ciutats han de ser actors fonamentals en les polítiques públiques.

Democràcia

Clare Hart, vicepresidenta de la metròpoli de Montpeller (França)

Un dels reptes més greus que afronten les ciutats és l'extrema dreta. La vicepresidenta de la metròpoli de Montpeller, Clare Hart, sosté que Europa i els Estats Units viuen un replegament identitari que intenta enfrontar el "Sud Global" amb Occident. "Nosaltres, les ciutats i la xarxa de les MedCities, treballem per superar aquest replegament, que és la base del populisme i de l’extrema dreta: el rebuig del multilateralisme i de les institucions internacionals", sosté, i reivindica aquestes trobades com els "ponts que s'han de mantenir d'una ciutat a una altra". "Cal defensar arreu la democràcia, l’estat de dret, les eleccions lliures, la llibertat d’expressió. Al nord de la Mediterrània hem de donar suport a ciutats que avui lluiten per la llibertat, com les ciutats turques".

Hart reconeix que "a França ningú sap què passarà a les pròximes eleccions". I això planteja una pregunta: com es pot defensar la democràcia des de les ciutats quan l'extrema dreta arriba a les institucions? Montpeller està encerclada per ciutats governades per l'extrema dreta i, malgrat tot, resisteix. Per a Hart, la clau és enfortir la xarxa i una política de tolerància zero. "No deixem passar res. Cap acció queda sense resposta. A Montpeller, no permetrem que ningú ens dicti com hem de viure", assegura.