El paradís turístic europeu contaminat pels pous de petroli abandonats

Kuçovë (Albània)Les torres de perforació dominen el paisatge al voltant de Kuçovë, a una vintena de quilòmetres de Berat, una de les ciutats més turístiques d'Albània, un país que es promociona com un paradís natural de muntanyes i platges verges. La fortor de petroli, fins i tot amb les finestres del cotxe pujades, és tan intensa que, per a qui no hi està acostumat es fa difícil de suportar. Enmig d'un camp de blat de moro hi ha un gran toll de cru que emana una pudor encara més desagradable. Fins i tot hi ha torres i bombes d'extracció de petroli als patis de cases particulars.

El de Kuçovë és el segon jaciment petrolier més gran d'Albània i encara està parcialment en funcionament, tot i que hi ha zones plenes de pous abandonats i dipòsits d'emmagatzematge i canonades rovellades, amb fuites que contaminen el sòl. Aquesta és l'àrea petroliera més antiga del país. El 1928, una companyia italiana va perforar aquí el primer pou d'Albània i el jaciment es va convertir en una gran font de combustible per a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, quan Mussolini va ocupar el país balcànic.

Poc després es van començar a explotar altres àrees riques en hidrocarburs, com la de Patos-Marinza –uns 30 quilòmetres–, la més gran del país i el jaciment més gran de l'Europa continental a terra ferma. Es calcula que conté més de 5.000 milions de barrils de petroli, però no hi ha hagut nous projectes d'extracció des de fa gairebé mig segle. Als anys 70, quan Albània estava controlada per la fèrria dictadura comunista d'Enver Hoxha, va assolir el seu pic de producció de petroli, que es va convertir en el sector d'activitat econòmica més important del país. Però després de la caiguda de la Unió Soviètica, aquesta indústria va anar retrocedint i la manca d'inversió va fer degradar les instal·lacions.

Actualment, la principal companyia productora és Bankers Petroleum, de capital xinès, però la propietat dels pous és de l'empresa estatal Albpetrol. En total, a Albània hi ha 6.000 pous de petroli oberts, però només 800 continuen productius. "La resta, uns 5.200, no estan segellats correctament", subratlla Adriatik Golemaj, periodista vinculat a l'Associació Zharrëza, una ONG que lluita contra la contaminació a la zona de Patos-Marinza. "Un pou és bàsicament un forat de 1.500 metres de profunditat, i si no es tanca seguint el procediment correcte, es continua comunicant amb la superfície. Continuen actius i emanen aigua contaminada, cru, gasos... –resumeix–. Però ningú fa res per arreglar-ho perquè és molt car. Tancar un pou correctament costa uns 50.000 dòlars", diu.

Impunitat institucional

Segons el diari digital albanès Shqiptarja.com, les autoritats només han fet una inspecció a Kuçovë en els últims dos anys, l'estiu del 2023, després que la policia rebés l'avís d'un vessament de cru en una riera de la zona. L'agència mediambiental va multar Albpetrol amb un milió de leks (uns 10.000 euros) i va iniciar una causa penal contra els directius de l'empresa.

Segons el portal Balkan Insight, dos informes del 2019 comissionats per Albpetrol apuntaven a una contaminació a Kuçovë, que incloïa petroli, fenol i metalls pesants a les terres de conreu i als canals d'aigua. "En l'anàlisi d'aquesta mostra d'aigua s'observa que el nivell d'hidrocarburs és elevat en comparació amb les normes de la directiva europea", constatava. L'Agència Regional de Medi Ambient també va confirmar al mitjà que en les seves inspeccions s'havia detectat contaminació en alguns dels pous i afegia que les canonades, col·lectors, magatzems i altres equipaments són molt vells, de gairebé cent anys.

Grups de defensa dels drets humans han denunciat la situació, sobretot pel que fa a l'impacte sobre la salut dels habitants d'aquestes zones, tot i que no hi ha estudis amplis per constatar-ho. "Tenim una contaminació històrica, que mai s'ha gestionat, i una altra de nova, creada després dels anys 90", explica a l'ARA Qani Rredhi, activista de l'Associació Zharrëza. Critica que les companyies s'analitzen a elles mateixes, i no hi ha cap institució governamental o independent que faci un monitoratge de les seves activitats i de la pol·lució que provoquen.

El Comitè Hèlsinki albanès, una organització de defensa dels drets humans, va publicar un informe el 2023 sobre la contaminació per culpa dels hidrocarburs a Zharrëz, a la zona del jaciment de Patos-Marinza. La seva investigació va constatar la "manca de mesures de seguretat i de rehabilitació" de les instal·lacions velles o abandonades, algunes de les quals són "molt a prop de les cases o zones de cultiu o hivernacles". També criticava la manca d'informació aportada per les institucions i assegurava que la manca de controls administratius genera "un clima de falta de rendició de comptes i responsabilitat" per part dels operadors.

Problemes de salut

L'ONG va parlar amb veïns que van confirmar que havien rebut medicació regular per malalties de la sang i també alguns residents van declarar que hi havia hagut un increment de les malalties canceroses. Rredhi, de l'associació local, també afirma que en les zones properes als camps de petroli, la incidència dels càncers és més elevada que en altres llocs. Explica que la gent fa servir l'aigua contaminada per beure i cuinar. Entre els símptomes més comuns hi ha marejos, mals de cap i al·lèrgies. "És com si anessis drogat tot el dia", diu.

"La gent s'ha acostumat a viure així, perquè la contaminació fa generacions que dura, però la situació és crítica –lamenta Golemaj–. La indústria petroliera va arribar a ser el sector més important del país, així que simplement allà on hi havia cru, perforaven. Era igual si eren àrees residencials, fins i tot als jardins de les cases", explica.

Rredhi lamenta que "ningú s'ha preocupat per mesurar, analitzar o entendre la magnitud del problema de la contaminació" i com afecta la salut dels veïns. Segons l'activista, el govern albanès va encarregar una avaluació sobre l'impacte sobre la salut dels veïns en una consultoria neerlandesa, Royal Haskoning, però els resultats no es van fer públics. Consultada per l'ARA, la consultoria ha respost que tots els informes que elabora són confidencials. El ministeri d'Infraestructures i Energia d'Albània i Albpetrol no han respost a les preguntes d'aquest diari.

Contaminació als rius i al mar

Segons Rredhi, a les zones afectades per la contaminació derivada dels hidrocarburs viuen unes 500.000 persones. Però els dos activistes alerten que pol·lució també afecta dos rius, el Seman i el Viosa. Aquest últim és el segon més cabalós del país i un dels reclams turístics, considerat un dels últims rius salvatges d'Europa. De fet, el 2023 va ser declarat Parc Nacional pel govern albanès.

Adriatik Golemaj explica que Albània produeix unes 600.000 tones de petroli cada any, però de tot el fluid que prové del subsol, el 10% és petroli i el 90% és aigua, per la qual cosa s'extreuen sis milions de tones d'aigua residual. Part d'aquesta aigua s'aboca a aigües superficials, com els rius. "Aquesta aigua, que conté químics utilitzats per extreure el petroli, també es fa servir per al reg de zones agrícoles", diu, i indica que en aquestes zones també hi ha moltes comunitats de pescadors. "Així doncs, aquesta contaminació acaba als nostres plats". A més, els rius desemboquen al mar Adriàtic: "Molts turistes de tot el món venen aquí i no saben que estan nedant en aigua contaminada".