Les claus de les negociacions a Ucraïna, més enllà dels minerals: Trump balla al ritme de Putin

MoscúLa inesperada predisposició dels Estats Units a beneir les posicions maximalistes russes en les converses per a un alto el foc a Ucraïna ha desequilibrat la balança abans de donar-hi el tret de sortida. Vladímir Putin està envalentit i no té cap incentiu per fer concessions mentre no s’entri a fons en la negociació. Per això manté gairebé intactes les principals condicions que ja va posar el juny passat per aturar la invasió: l’annexió de les quatre regions ucraïneses ocupades i el reconeixement internacional de Crimea com a territori rus; que Ucraïna no entri de cap manera a l’OTAN i esdevingui un estat neutral; i que es desmilitaritzi i no s’hi despleguin tropes estrangeres per garantir-ne la seguretat.

Volodímir Zelenski, que defensa tot el contrari, es troba de sobte que ha de preparar-se per jugar una partida amb les cartes marcades. L’aliat congenia amb l’enemic i abandona el rol de protector per adoptar el d’àrbitre parcial i potencial espoliador de recursos naturals. Per aquest motiu el president ucraïnès s’ha vist obligat a intentar cops d’efecte a la desesperada com ara l’oferta de dimissió a canvi que el seu país passi a integrar l’OTAN i l'acceptació que els Estats Units explotin gran part dels seus recursos naturals.

Tot plegat, davant la impotència d’una Unió Europea que intenta defensar els interessos propis i d’Ucraïna mentre constata que els Estats Units i Rússia tenen més aviat poc interès per convidar-la a la taula de negociacions.

L’adhesió a l’OTAN, línia vermella

Un dels punts més magres per a Zelenski és l’adhesió d’Ucraïna a l’Aliança Atlàntica. Rússia ha deixat clar per activa i per passiva que aquesta és una línia vermella i que caldrà un compromís internacional “de ferro colat” que garanteixi que no es traspassa. El nou govern nord-americà ho respecta amb l’argument que l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN “no és realista”. Ni tan sols la Unió Europea rema a l’una a favor de la demanda ucraïnesa: els països més propers geogràficament a Rússia, els que temen una eventual agressió militar del Kremlin, com ara Polònia, Romania, Eslovàquia, la República Txeca o els bàltics, en són partidaris. Però els aliats de pes fa temps que donen allargues al president ucraïnès. Tal com havia expressat també Joe Biden, tots manifesten amb la boca petita que el futur d’Ucraïna demana integrar-se a l’OTAN, però eviten posar-hi data per desesperació de Zelenski.

Les regions ocupades

El líder ucraïnès també té mala peça al teler pel que fa a recuperar les quatre províncies annexionades per Rússia durant la guerra, a més de Crimea. El Kremlin reivindica la sobirania d’aquests territoris (Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson) com un element gairebé existencial, per bé que algunes zones encara no les ha pogut conquerir del tot. Els Estats Units li compren part del relat fins al punt de votar a l’ONU a favor d’una resolució que no respecta la integritat territorial ucraïnesa.

El govern nord-americà considera que tampoc és “realista” que Zelenski pretengui recuperar les fronteres prèvies a 2014, abans de l’annexió de Crimea i de la guerra del Donbàs, perquè això “només prolongaria el conflicte i augmentaria el sofriment”. L’únic as que té a hores d’ara el president ucraïnès de cara a la negociació és la porció de territori rus que encara controla a Kursk.

Tropes de pau a Ucraïna

On sí que existeix més quòrum entre Ucraïna, els Estats Units i Europa és en el desplegament de tropes de pau sobre el terreny. Malgrat que Trump ha assegurat que no hi enviarà cap soldat nord-americà, sí que veu amb bons ulls que ho facin els països europeus. Fins i tot ha arribat a afirmar que Putin hi està d’acord. Ara bé, el Kremlin ho ha desmentit rotundament i ha insistit que la presència de forces armades de països de l’OTAN a Ucraïna, fins i tot sota banderes nacionals, és “inacceptable” per a Rússia. De tota manera, Europa encara està lluny de concretar en què es podria traduir aquest desplegament militar. Estats com el Regne Unit, Suècia o els Països Baixos s’hi mostren disposats, mentre que, d’entrada, altres com Alemanya o Espanya són més refractaris.

L’espoli dels metalls de terres rares

Una de les justificacions recurrents de Trump per fer un pas enrere en la defensa d’Ucraïna és el cost econòmic. Els Estats Units es volen cobrar el suport a Zelenski, i per això estan a punt de signar un acord per explotar els metalls de terres rares ucraïneses i altres recursos naturals, un gest que s’interpreta com una preqüela de les negociacions.

I aquí, Putin, que és gat vell i se li atribueix l’habilitat des dels temps del KGB de calar els adversaris i aprofitar-ne les debilitats, ha decidit temptar el president nord-americà amb una contraoferta. Ha assumit que Trump actua com un home de negocis i li ha proposat explotar conjuntament els jaciments de metalls rars de Rússia, inclosos els que es troben en els territoris ocupats ucraïnesos. Uns recursos, per cert, controlats des de l’inici de la guerra per la corporació estatal Rosatom, en mans d’un amic íntim de Putin, Iuri Kovàltxuk. El festeig del president rus és tan descarat que, per primera vegada en molt temps, s’ha referit a Trump i a les empreses nord-americanes, representants fins fa poc del país “no amistós” per antonomàsia, com a “socis”.

Vladímir Putin, doncs, està aconseguint que es balli al seu ritme abans i tot que soni la música. Tampoc els Estats Units han estat contundents a l’hora de defensar la participació d’Europa en les converses, encara que Donald Trump hagi acabat admetent que hi haurien de ser. Una tebiesa que ha reforçat Rússia, que sosté que els líders europeus no estan en condicions d’exigir res. El Kremlin no només hi posa els acords, sinó també el tempo: no té gens de pressa per culminar les negociacions davant d’un Trump delerós de penjar-se una medalla, d’una Unió Europea descol·locada i d’una Ucraïna que veu perillar la seva supervivència. Sobre la partitura, Rússia no té intenció de cedir en res; caldrà veure què passa quan comenci a tocar a l’orquestra.