Ucraïna accepta l'acord amb Trump sobre l'explotació de les terres rares

WashingtonUcraïna ha acceptat l'acord presentat per l'administració de Donald Trump sobre les terres rares del país en guerra, segons ha avançat el Financial Times i també han informat mitjans ucraïnesos. Els últims dies Washington i Kíiv havien mantingut converses per arribar a un acord perquè els Estats Units puguin explotar els recursos naturals d'Ucraïna. Fins ara, el president Volodímir Zelenski s'hi havia mostrat reticent perquè l'esborrany no incloïa un compromís estatunidenc per garantir la seguretat d'Ucraïna en cas que tornés a haver-hi una nova agressió russa.

Ara Kíiv sí que estaria disposada a signar l'acord conjunt amb els EUA per explotar els seus recursos, incloent-hi terres rares, petroli i gas, segons revela el diari britànic. Inicialment, Washington reclamava rebre 500.000 milions de dòlars en ingressos potencials per l’explotació d’aquests recursos, a canvi de mantenir l'ajuda a Kíiv. Segons el Financial Times, aquesta exigència finalment s'ha retirat per aconseguir la llum verda del govern ucraïnès. Així i tot, segons la publicació Ukrainska Pravda, el document que ha acceptat Kíiv finalment no inclou cap compromís per escrit dels EUA a seguir donant suport militar a Ucraïna a canvi dels beneficis que preveu l'acord.

Paral·lelament, dilluns al vespre el president rus, Vladímir Putin, va oferir a Trump vendre terres rares de Rússia a empreses nord-americanes, incloent-hi les de territoris ucraïnesos ocupats. Sobre això, Trump ha dit aquest dimarts des del Despatx Oval que “també m'agradaria comprar minerals de terres russes. Ells també tenen terres rares molt bones i petroli i gas". L'acostament a Moscou és tal, que el president també ha anunciat un programa de "gold cards", una espècie de visats per entrar als EUA que pretén vendre per valor de cinc milions de dòlars, i ha afirmat que els oligarques russos podrien ser elegibles per aquest tipus de permís.

Trump ja va avançar aquest dilluns que preveia que Zelenski viatgés "aquesta setmana o la pròxima" a Washington per reunir-se amb ell i signar el contracte. Segons avança Bloomberg, es preveu que l'acord rebi el vistiplau del govern ucraïnès aquest dimecres. Reuters informa que Zelenski té plans de viatjar a Washington divendres per trobar-se amb Trump. "He sentit que vindrà divendres. Per descomptat, em sembla bé si vol fer-ho i signar (l'acord) amb mi", ha dit el president nord-americà aquest dimarts a la nit als periodistes.

El dia abans, dijous, està previst que el primer ministre britànic, Keir Starmer, també vagi a la Casa Blanca per parlar amb el president nord-americà i tornar a insistir en la necessitat que Europa tingui una cadira a la taula de negociació. El president francès, Emmanuel Macron, ja va viatjar dilluns a Washington amb el mateix objectiu.

Escalada de tensions

L'anunci que va fer el president estatunidenc sobre la futura firma de l'acord d'explotació arribava enmig de l'escalada de tensió verbal amb el seu homòleg ucraïnès. Trump va acusar Zelenski de "dictador" i va amenaçar-lo amb "quedar-se sense país", després que l'ucraïnès es rebel·lés davant l'exclusió de Kíiv a la taula de negociació entre Washington i Moscou. Poc després va tornar a dir que no veia "necessària" la presència de Zelenski en les negociacions bilaterals amb el Kremlin perquè no "té cartes" amb les quals jugar. Macron va remarcar dilluns a Trump que la "pau no ha de significar una rendició d'Ucraïna", tot i que va mostrar-se conforme amb la campanya del republicà per aconseguir l'acord sobre les terres rares ucraïneses.

Macron va demanar a Trump que no podia "haver-hi un alto el foc sense garanties", però de moment Washington aconseguirà explotar els recursos d'Ucraïna sense cap mena de compromís signat sobre seguir donant suport militar a Kíiv. El gal va comprometre's que Europa tindria un paper més actiu en defensa, incloent-hi l'enviament de tropes de pau europees, confiant que Washington mantindrà el seu suport als socis europeus. Que Trump hagi aconseguit l'acord sense haver de deixar per escrit les garanties de seguretat per a Ucraïna no és bon senyal per aquesta confiança dipositada en el magnat.

L'anunci de Macron d'enviar tropes de pau a Ucraïna es fonamentava sobre l'afirmació que va fer Trump durant la trobada, on va assegurar que Rússia no s'oposarà a la presència de soldats europeus un cop s'hagi signat la pau. Aquest dimarts el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, l'ha desmentit. Així i tot, Trump ha tornat a insistir aquest dimarts en la necessitat de la presència d"algun tipus de tropes de pau" a Ucraïna un cop s'acabi la guerra. Sobre la negació de Moscou, Trump ha assegurat que "això no va ser el que em van dir" i ha assegurat que "es farà alguna cosa que sigui satisfactòria per a tothom".

El paper de principal aliat, en qüestió

Durant els tres anys de guerra, els Estats Units han estat el principal aliat econòmic i militar d'Ucraïna –tot i que si es considera la Unió Europea com a bloc l'assistència ha sigut més alta, com han remarcat els últims dies diversos líders europeus–. Ara Trump està revertint aquesta posició alhora que s'acosta més al president rus, Vladímir Putin. Fins ara els Estats Units no han parat de fer concessions a Rússia: negar les aspiracions d'Ucraïna d'entrar a l'OTAN, dir que no creuen que sigui possible recuperar les fronteres prèvies al 2014 i reclamar unes eleccions a Ucraïna (una idea promoguda pel Kremlin de fa temps).

Trump ha dit aquest dimarts que a canvi de l'acord sobre les terres rares, Ucraïna obté l'ajuda ja prestada per Washington (els més de 300.000 milions de dòlars que falsament cita Trump i que l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial calcula que realment són entorn uns 120.000 milions) i "el dret a lluitar". El bri d'esperança per a Zelenski és que Trump ha respost als periodistes que l'ajuda dels EUA es podria mantenir fins que s'arribi a un acord amb Rússia: "Podria seguir per un temps, pot ser fins que aconseguim un acord amb Rússia".

Malgrat que Kíiv no hagi obtingut el compromís per escrit del suport militar estatunidenc, l'acord sobre les terres rares podria servir d'argument a Trump perquè el Congrés pogués seguir aprovant paquets d'ajuda addicional per a Ucraïna mentre durin les negociacions amb Rússia. Fins ara el magnat ha estat el principal encarregat de boicotejar els paquets d'ajuda militar i econòmica per a Ucraïna a més de defensar que s'han de deixar d'enviar.

Ucraïna resulta un autèntic "tresor" en qüestió de minerals crítics com el liti. Abans que esclatés la invasió russa el 2022, durant una reunió de la Comissió Econòmica per a Europa (CEE) de l'ONU es va deixar constància que aproximadament el 5% de totes les "matèries primeres crítiques" del món eren a Ucraïna. De fet, el mateix Trump ja tenia ubicat el país al mapa molt abans que comencés la guerra. Enmig de la cursa tecnològica i la guerra comercial contra la Xina, els minerals que té Ucraïna són extremadament valuosos per al president estatunidenc. Especialment, després que l'any passat Pequín prohibís l'exportació als Estats Units de minerals clau per a la producció de xips i semiconductors.