La interrupció de Macron a Trump: té raó? Quina part de l'ajuda europea a Ucraïna és un préstec?
El president francès desmenteix el nord-americà davant la premsa quan diu que Europa només ha donat "préstecs" a Ucraïna
BarcelonaLa relació entre el president de França, Emmanuel Macron, i el dels Estats Units, Donald Trump, ha anat alternant la rivalitat oberta i el suposat "bromance" que li atribuïen molts mitjans. Des que el magnat va arribar a la Casa Blanca per primer cop, les seves trobades han generat imatges curioses que els analistes han mirat amb lupa per tractar d'esbrinar en quin dels dos moments es troben. La visita d'aquest dilluns del líder gal a Washington no va ser una excepció i –a més de diversos exemples interessants de comunicació no verbal– va deixar un nou moment polèmic captat per les càmeres de televisió. Macron va interrompre Donald Trump per desmentir-lo en directe i va corregir les seves afirmacions sobre l'ajuda que Europa presta a Ucraïna. Segons Trump, la Unió Europea només ha ofert "préstecs" a Kíiv i sempre ha recuperat els diners que hi ha posat, però Macron assegura que això no és cert i que "Europa ha proveït diners reals" el seu aliat ucraïnès.
Què diuen les dades? Segons fonts de la Comissió Europea consultades per l'ARA, dels 135.000 milions d'euros que la Unió Europea ha donat ja a Ucraïna, el 65% ha estat en forma de "subvencions i aportacions no retornables". Així doncs, Macron té raó quan diu que la major part dels diners que els europeus han donat a Ucraïna han estat a fons perdut, tot i que un 35% sí que han estat en forma de préstecs.
"Europa està prestant diners a Ucraïna. Recuperen els diners...", deia Trump davant dels periodistes al Despatx Oval, abans de la seva reunió amb Macron. És llavors quan el president francès interromp Trump posant-li la mà suaument sobre el braç i intervé per dir: "No, de fet, per ser sincers, nosaltres hem pagat el 60% de l'esforç total. Ha sigut, com els Estats Units, a través de préstecs, garanties i subvencions, i hi hem posat diners reals, que quedi clar. Tenim 230.000 milions d'actius congelats a Europa, actius russos, però això no és com la garantia d'un préstec, perquè no són nostres. Així que estan congelats. Si al final, en la negociació que tindrem amb Rússia, estan disposats a donar-nos-els, súper. Seria un préstec, al final, i Rússia l'hauria pagat".
Un desmentiment en tota regla davant del qual Donald Trump fa alguns gestos amb les mans i la cara que denoten escepticisme i acaba dient: "Si és el que creus, per mi està bé". L'intercanvi s'ha viralitzat per l'atreviment de Macron a desmentir en directe l'home més poderós del món, de qui també és sabut que té propensió a la mentida. I les dades confirmen que aquest cop el que deia també era una fal·làcia, ja que el 65% de l'ajuda europea a Ucraïna no la recuperarà.
Segons el Kiel Institute for the World Economy, que fa un seguiment exhaustiu dels diners que ha rebut Ucraïna en ajuda financera, militar i humanitària, des de l'inici de la guerra, el 24 de febrer del 2022, Europa ha posat fins ara més diners que els Estats Units per a aquesta causa. Segons aquest recompte, Europa ja ha proveït 132.300 milions d'euros a Ucraïna, davant dels 114.200 milions d'euros (al canvi) dels Estats Units. A més, la UE s'ha compromès a aportar-hi encara 115.100 milions més en el futur. Donald Trump ha dit diverses vegades que els Estats Units ha donat 350.000 milions a Ucraïna, una xifra que ha estat reiteradament desmentida per les dades oficials que coincideixen amb la xifra del Kiel Institute. Les dades corroboren l'afirmació de Macron quan diu que la UE ha aportat el 60% de les ajudes que Occident ha donat fins ara a Ucraïna.
Les xifres de l'ajuda europea a Ucraïna
Les dades oficials més actualitzades de la Unió Europea xifren l'ajuda a Ucraïna en 135.000 milions d'euros (en la línia del recompte del Kiel Institute), dels quals 67.700 milions són ajuda financera i humanitària; uns 48.700 milions són ajuda militar; 17.000 milions més són ajudes per a l'acollida de refugiats ucraïnesos dins de la Unió Europea; i per últim hi ha també 1.500 milions d'euros desemborsats dels actius financers russos congelats per la UE, que mencionava Macron. Un acord del G-7 preveu oferir a Kíiv 50.000 milions de dòlars que obtindria dels beneficis derivats dels actius russos que la UE té congelats, en virtut de les seves sancions a Moscou. L'acord preveu fer servir els beneficis que puguin generar aquests actius russos congelats pels bancs europeus, però no els actius en si mateixos (que són els que Macron ha mencionat en la seva conversa amb Trump).
En aquests 135.000 milions d'ajuda europea ja desemborsats hi ha 19.600 milions que venen de l'anomenat Ukraine Facility, un mecanisme creat per contribuir a la reconstrucció d'Ucraïna i que preveu fer-ho a través de préstecs i subvencions, i uns altres 2.800 milions també identificats específicament com a préstecs. Però encara hi ha un altre gruix de 28.000 milions en forma d'assistència macro-financera que podria incloure una part de diners en forma de préstecs.
En qualsevol cas, el que tothom té clar a Brussel·les és que els diners que s'aporten a Ucraïna són a fons perdut, tal com han reiterat des de diverses fonts comunitàries, i que no hi ha cap voluntat (i encara menys possibilitat real, donat el mal estat de l'economia ucraïnesa) de recuperar aquests diners, tal com planteja Trump.
