La coalició conservadora guanya les eleccions a Portugal i l'extrema dreta avança

BarcelonaLa coalició conservadora (AD) de Luís Montenegro s'ha imposat a les eleccions legislatives d'aquest diumenge a Portugal. A falta que es recompti el vot a l'estranger, el primer ministre en funcions ha obtingut el 32,1% dels vots, 89 escons. En segon lloc han quedat per molt poc marge els socialistes de Pedro Nuno Santos amb el 23,4% dels suports i 58 escons. El gran guanyador de la nit ha estat l'extrena dreta de Chega, que fins a últim moment havia sobrepassat els socialistes i finalment s'ha quedat amb el 22,56%, i els mateixos escons. És el primer cop que la formació supera el 20% dels sufragis. Al darrere queden Iniciativa Liberal (5,5%), l'ecologista Livre (4,2%), el Partit Comunista (3%), el Bloco d'Esquerda (2%) i l'animalista Pan (1,36). Un resultat que constata el retrocés de tota l'esquerra (que suma 69 diputats davant els 92 que tenia a la legislatura anterior) davant els 156 de les formacions conservadores.

Montenegro, va haver de dimitir el març per un escàndol de conflicte d'interessos i esperava assegurar-se el futur polític amb una reedició electoral, un any i mig després d'haver guanyat les eleccions. Però el resultat no li assegura l'estabilitat. El lider dels conservadors, un advocat de 52 anys, que sempre ha rebutjat governar amb el suport de Chega, espera poder formar govern amb Iniciativa Liberal, i consolidar la seva majoria. La coalició sortint té un total de 86 escons de 230, per sota dels 116 de la majoria absoluta. Així doncs, el primer ministre s'arrisca a tornar-se a trobar tenallat entre els socialistes i l'extrema dreta.

Chega, en alça

Quan es pensava que hi havia hagut sorpasso als socialistes, el líder de Chega, André Ventura, va dir als periodistes que això suposa "la fi del sistema" vigent des de la Revolució dels Clavells del 1974, que va acabar amb la dictadura de Salazar. "Ens alliberem d'un lligam de 50 anys", ha afirmat en al·lusió a l'alternança en el poder entre els socialistes i els conservadors. L'extrema dreta de Chega tindrà un paper fonamental en el nou hemicicle. L'estabilitat del nou govern dependrà, sobretot, de la capacitat de l'AD d'arribar a acords amb altres partits. Però tenint en compte que Iniciativa Liberal no ha obtingut prou suports per arribar, amb l'AD de Montenegro, a la majoria necessària de 116 dels 230 escons al Parlament, la pregunta és si Montenegro mantindrà el cordó sanitari a l'extrema dreta de Chega o si s'obrirà a pactar amb la formació d'André Ventura.

En canvi, els socialistes han admès "una derrota molt dura", en paraules de la diputada Mariana Vieira da Silva, que ha dit que "el PS ha de centrar-se en els motius i reflexionar". Entre els errors que reconeix que ha comès el partit, Da Silva assenyala "la legitimació excessiva de les posicions de Chega", en aspectes com ara la immigració, i la incapacitat d'interpel·lar "un electorat que no tenia aquestes qüestions com a principal preocupació", ha dit referint-se principalment a l'habitatge, que ha estat un altre dels temes clau de la campanya.

Sembla que els problemes de salut que André Ventura ha patit a la recta final de la campanya no han afectat els resultats del partit extremista. Després de rebre tractament a l'hospital dues vegades la setmana passada a causa d'un espasme esofàgic, va fer una aparició sorpresa a l'acte final del seu partit divendres.

Fatiga electoral

L'augment de l'extrema dreta podria reflectir que els portuguesos estan cansats de les cites electorals i busquen una alternativa per sortir del bloqueig actual. Les d'aquest diumenge eren les segones eleccions legislatives en poc més d'un any i les quartes en els últims cinc anys. Aquest cop, la justificació per tornar a cridar-los a les urnes anticipadament –després de només un any de mandat– era la derrota del primer ministre, Luís Montenegro, en una moció de confiança al mes de març. Aleshores, l'oposició va denunciar irregularitats en el finançament de la seva empresa familiar, Spinumviva, arran de diverses filtracions a la premsa lusitana. Tot i que en aquell moment va perdre la votació parlamentària que havia proposat ell mateix, els sondejos indiquen que els electors no estaven gaire preocupats per aquest escàndol, que el primer ministre en funcions ha negat reiteradament.