Els desafiaments globals que posaran a prova el lideratge de Lleó XIV

Roma“La pau sigui amb tots vosaltres”. Així va començar el pontificat de Lleó XIV. Abocat al balcó de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, el nou líder espiritual de 1.400 milions de catòlics va llançar un al·legat a favor de la pau en el seu primer missatge al món. “Una pau desarmada”, va invocar. Tot i la cara afable i la veu gairebé tremolosa, el programa polític del nou papa ja s'apreciava en el seu discurs. En aquests temps convulsos, la prioritat del pontífex nord-americà serà aconseguir assolir la fi dels conflictes. Un ambiciós objectiu que posarà a prova el lideratge del successor de Francesc.

Aquesta recerca incessant de la pau assenyala un element de continuïtat amb el pontificat del papa argentí, especialment a Ucraïna i al Pròxim Orient, on la diplomàcia vaticana no ha aconseguit frenar el vessament de sang. I no és per manca d'iniciativa. Amb el primer atac de Rússia sobre Ucraïna, el febrer del 2022, la maquinària diplomàtica liderada pel secretari d'estat, Pietro Parolin, es va posar en marxa per intentar frenar l'ofensiva. "La Santa Seu està disposada a tot per la pau", va dir llavors Francesc. I només 24 hores després que el primer míssil rus caigués sobre Kíiv, es va presentar per sorpresa a l'ambaixada de la Federació Russa davant la Santa Seu.

En aquests tres anys de conflicte, el Vaticà ha enviat diversos cardenals a Kíiv i Moscou per tractar amb els representants locals de l'Església ortodoxa, però cap iniciativa de mediació, i ni tan sols l'autoritat moral de què gaudia el pontífex argentí, han aconseguit frenar l'escalada de la violència. Francesc va morir sense veure complert el seu desig de visitar el país devastat per la invasió russa. El pontífex va assegurar que estava disposat a viatjar a Kíiv, però amb la condició d'anar també a Moscou. “Vaig a tots dos llocs o a cap”, va dir en una entrevista. Estava convençut que havia de mantenir una certa neutralitat encara que això li aportés fortes crítiques.

"Ucraïna aprecia profundament la posició constant de la Santa Seu en la defensa del dret internacional, la condemna de l'agressió militar de la Federació Russa contra Ucraïna i la protecció dels drets dels civils innocents", va reconèixer el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en el missatge de felicitació després de l'elecció de Lleó XIV. "Esperem el continu suport moral i espiritual del Vaticà als esforços d'Ucraïna per restablir la justícia i aconseguir una pau duradora", va afegir.

El mateix dia que el cardenal Robert Prevost es convertia en el papa Lleó XIV, a tres mil quilòmetres de distància de Roma, a Moscou, Vladímir Putin rebia al Kremlin el president xinès, Xi Jinping. El líder del Kremlin també va enviar un missatge de congratulació en què es va mostrar confiat que el diàleg constructiu i la interacció establerts entre Rússia i el Vaticà continuarien desenvolupant-se sobre la base dels valors cristians que els uneixen.

Recompondre els llaços amb Israel

La guerra entre Ucraïna i Rússia serà, sens dubte, un dels desafiaments geopolítics més delicats a què haurà de fer front Lleó XVI. Fora d'Europa, el papa nord-americà haurà d'intentar recompondre els llaços diplomàtics amb Israel, que va arribar a cancel·lar un missatge de condol després de la mort del papa Francesc en represàlia pels reiterats missatges en què el jesuïta argentí va demanar la fi de l'operació israeliana a Gaza i va denunciar els bombardejos indiscriminats i el bloqueig de l'ajuda humanitària a l'enclavament palestí. De fet, fins a l'últim moment, Tel-Aviv no va confirmar l'enviament del seu ambaixador davant la Santa Seu com a únic representant diplomàtic al funeral del pontífex argentí.

"Esperem millorar les relacions entre Israel i la Santa Seu i enfortir l'amistat entre jueus i cristians a Terra Santa i a tot el món", va dir, per la seva banda, el president d'Israel, Isaac Herzog, després de l'elecció de Lleó XIV, mentre que el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, molt menys conciliador, es va limitar a desitjar èxit.

El país natal de Prevost va respondre entusiasmat al nomenament del primer papa estatunidenc. Un fet històric que trenca una tradició mil·lenària. En aquest moment històric de fortes tensions internacionals, les dues persones més influents del món han nascut als Estats Units. Però encara s'ha de veure si els orígens de Lleó XIV influiran en les sempre delicades relacions diplomàtiques entre el Vaticà i la Casa Blanca, especialment quan al Despatx Oval s'asseu Donald Trump.

Diàleg amb Pequín

De tots els fronts oberts, un dels més immediats a què haurà de fer front el papa és el desafiament xinès. Pequín va felicitar oficialment Lleó XIV i va expressar la seva esperança que el Vaticà mantingui una actitud “constructiva” en el diàleg entre els dos països, que no mantenen relacions diplomàtiques des del 1951. Des d'aleshores, a la Xina, els més de dotze milions de catòlics estan dividits entre els que pertanyen a l'Associació Patriòtica Catòlica, controlada per al govern de Xi, que no reconeixen l'autoritat del papa, i els catòlics fidels a Roma, que són perseguits. Francesc va impulsar el 2018 un històric acord que permet a les dues parts participar en el nomenament de bisbes, i que va ser molt criticat per alguns sectors per considerar-ho una concessió a Pequín.

Tot i que el pontífex argentí sempre va defensar l'acord –que es renova periòdicament– com un èxit diplomàtic, la veritat és que les relacions entre els dos països semblen trobar-se en un punt mort. Pequín ha nomenat dos nous bisbes des de la mort de Francesc, durant el període de seu vacant, i no va enviar cap representant al seu funeral ni va permetre assistir-hi cap bisbe xinès, cosa que suscita alguns dubtes sobre les veritables intencions del règim. “És un bon acord, però el Vaticà esperava passos més importants aquests anys, com un viatge del papa a la Xina”, reconeix a l'ARA el sinòleg Francesco Sisci. El dubte és si serà Lleó XIV el primer papa a trepitjar el país comunista.