Dinamarca: la crisi a l'escola pública es cola en unes eleccions marcades per l'amenaça Trump

CopenhaguenEl soroll i la violència a les aules, el malestar dels professors i el fracàs de la inclusió d’alumnes amb necessitats especials han estat els temes que més han acaparat l'atenció de la campanya electoral a Dinamarca, per a les eleccions que tenen lloc aquest dimarts. Temes que el ciutadà ha apreciat molt més que no pas d'altres com l’augment de la despesa en defensa, la immigració o l’augment del cost de la vida. Ni tampoc la tensa relació amb els Estats Units a propòsit del futur de Groenlàndia, que fa dos mesos semblava a punt de ser engolida per Donald Trump.

L'agenda política al voltant de l’escola l’ha marcat la primera ministra socialdemòcrata, Mette Frederiksen, al poder des del 2019, que vol revalidar el seu mandat amb una ambiciosa proposta per reformar de dalt a baix els centres escolars. Els socialdemòcrates han batejat el pla com a lilleskolen (l'escola petita), que pretén reduir el nombre d’alumnes en els primers cursos de l’educació primària a la meitat, per tal que només hi hagi 14 estudiants per aula. La proposta respon a la creixent preocupació pel benestar dels estudiants, les interrupcions i l'agressivitat que denuncien patir els professors, així com un sistema d'escola pública que moltes veus creuen que està desbordat.

Pocs dies abans de la jornada electoral, la gestió solvent de Frederiksen al fer front a Trump ha fet que el seu partit hagi reviscolat a les enquestes. Des de la tardor, els socialdemòcrates no travessaven un bon moment després de patir una derrota important en les eleccions locals del novembre, on van perdre el control de l’alcaldia de Copenhaguen per primera vegada en cent anys.

Però els pronòstics ara indiquen que el partit de Frederiksen, presumiblement tot i perdre vots en relació amb les eleccions del novembre del 2022, continuarà sent el més gran del Parlament. En la passada legislatura, molts electors van criticar que els socialdemòcrates formessin un govern de coalició amb els liberals i els moderats, que va girar massa cap a les polítiques de dretes.

Per compensar-ho, Frederiksen ha centrat la campanya d’aquestes eleccions en combatre les desigualtats socials, i ha promès introduir un impost a les fortunes dels més rics que ha posat en peu de guerra l’empresariat. Els sondejos també indiquen un lleu avantatge per als partits del bloc d’esquerres a l’hora de formar una majoria de govern, o la possibilitat de repetir una coalició amb els socialdemòcrates i el centredreta. Si es confirmessin alguns d’aquests escenaris, Frederiksen podria arribar al final de la legislatura a dur onze anys al capdavant de l'executiu i encadenaria un tercer mandat. Es podria convertir així en la dirigent més longeva del país nòrdic des de la Segona Guerra Mundial.

Aules sota pressió

En la presentació del pla per reformar l’escola pública, Frederiksen va enumerar una llarga llista de problemes que creu que s’han de resoldre: la insatisfacció dels alumnes, la falta de professors, la manca de suport per als estudiants amb necessitats especials, les males condicions per impartir les classes i l’empitjorament dels resultats en assignatures com matemàtiques o llengua, que un 12% dels alumnes de novè grau (15-16 anys) acaben suspenent.

Un dels problemes més greus per al ministre d’Educació socialdemòcrata, Mattias Tesfaye, també és la falta d’autoritat dels mestres dins les aules. En unes declaracions molt polèmiques de fa uns mesos, Tesfaye va dir que alguns alumnes estaven "molt maleducats" i va expressar que era "molt necessari" obrir una conversa entre les famílies sobre com fomentar més respecte dels alumnes cap a la comunitat escolar.

Segons dades del Sindicat Danès de Professors (DLF), més de la meitat dels professors admeten que en els últims cinc anys han augmentat la violència i les agressions a les aules, fet que provoca que l'11% dels professors experimentin violència diàriament a la classe i un 30% ho visquin cada setmana. D'acord amb una altra investigació del diari Berlingske, més de 8.000 professors de l’escola pública han experimentat violència física contra ells en l’últim any.

Aquesta pressió es veu agreujada pel fet que els professors descriuen un model educatiu actual a les aules "on cada vegada hi ha més alumnes que requereixen una atenció especial, un currículum adaptat o un suport individualitzat", explica a l'ARA Jorge Mose Fernández, professor amb vint-i-sis anys d’experiència que actualment imparteix classe en un centre públic de la ciutat d’Aalborg. "Aquests alumnes requereixen uns recursos que no sempre tens a l’aula quan el professor ha d’atendre tants problemes a la vegada", diu.

La mesura que volen introduir els socialdemòcrates si guanyen les eleccions ha estat benvinguda per les organitzacions de mestres, però també ha portat crítiques, principalment perquè implicarà a curt termini que es contractin 4.000 nous professors, fet que es percep com un problema greu per a la comunitat, ja que avui la tendència és la contrària: "Cada vegada falten més mestres a les escoles perquè no aguanten les condicions de treball", diu Fernández.

Els crítics també alerten que s’hauran de construir noves escoles per encabir els alumnes a les aules més petites. "Només a Copenhaguen, s'hauran de fer 70 escoles en dos anys", va explicar el portaveu d'Educació del Partit Conservador a la capital, Jakob Næsager. Per fer tot això possible, el partit de Frederiksen diu que caldrà un pressupost de 670 milions d’euros anuals i 800 milions d’euros afegits per construir nous centres. Els altres partits també han promès una pluja de milions per a l’escola pública durant la campanya per contrarestar les opcions de Frederiksen de tornar a repetir mandat.