Espanya es queda sola a l’OTAN en contra del 5% de despesa militar exigit per Trump

Brussel·lesLa insistència dels Estats Units ha fet efecte i la majoria d'aliats de l'OTAN ja donen suport —alguns amb més entusiasme que altres— a la imposició de Donald Trump d'incrementar la despesa militar mínima al 5% del producte interior brut (PIB). L'únic país que encara s'hi oposa públicament i sense embuts és Espanya. Ara bé, davant d'aquesta pressió, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha declarat resignada aquest dijous que, encara que sigui a contracor, la Moncloa "no vetaria" el futurible acord de l'Aliança Atlàntica per disparar el percentatge de la riquesa que es destina a la defensa fins al 5%. "Espanya no ha sigut mai un país de vetar", ha insistit Robles en la trobada de ministres de Defensa de l'OTAN d'aquest dijous a Brussel·les.

El govern espanyol es manté en el compromís d'arribar al 2% del PIB en defensa, que és el límit actual de l'OTAN, i que Robles ha considerat "suficient". A hores d’ara, Espanya no té previst incrementar aquesta taxa, tal com pretenen acordar la majoria d'aliats en la cimera de l'Aliança Atlàntica que comença per Sant Joan a la Haia. En canvi, la resta de grans països europeus que fins ara s'havien mostrat més reticents a rearmar-se a marxes forçades, com Itàlia i França, han evitat fer declaracions públiques en contra de la imposició de Trump i no s'hi oposen obertament.

Pel que fa a Alemanya, fa setmanes que ja s'hi va mostrar predisposada. I, quant a països més petits, els únics que fa uns dies han expressat dubtes sobre el 5% han sigut Bèlgica i Eslovàquia. Tota la resta, sigui amb més o menys entusiasme, ja han claudicat davant del Pentàgon, que controla de facto l'OTAN, i donen gairebé per fet que s'aprovarà aquest nou límit de despesa militar.

Ara bé, aquest 5% té una mica de trampa i els aliats estudien aprovar una fórmula que permeti a Trump vendre que ha aconseguit imposar aquesta xifra però que, a la vegada, a la pràctica els socis europeus no hagin d'incrementar tant la despesa militar. D'aquesta manera, el mínim de percentatge del PIB que s'haurà de destinar a la defensa més tradicional, com tancs, soldats o míssils, serà del 3,5%. I en l'1,5% restant s'hi comptabilitzaran despeses relacionades amb la seguretat més general, com pot ser la ciberseguretat, la lluita contra terrorisme o el control de fronteres. De fet, aquesta era una de les peticions d'Espanya, que assegura que gasta molts de recursos —més que no pas la mitjana de l'OTAN— en aquest segon apartat.

Fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica asseguren que aquesta fórmula la va posar sobre la taula el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que sempre està fent equilibris entre els interessos dels socis europeus i els dels EUA. I, per primera vegada, el dirigent neerlandès ho ha proposat públicament i ja ha rebut la benedicció d'una autoritat estatunidenca. "És un compromís realista", ha defensat el secretari de defensa estatunidenc, Pete Hegseth, que també ha assegurat que els aliats ja gairebé tenen un acord tancat sobre la taxa del 5% de despesa militar.

A més, diversos mitjans internacionals apunten que els aliats de l'Aliança Atlàntica estan estudiant que es comptabilitzi com a despesa militar l'ajuda militar que subministren a les tropes ucraïneses. Tot i que no s'hi inclouria el suport financer i humanitari, que els socis europeus aporten de manera substancial, provocaria un augment automàtic del percentatge del PIB que els estats d'Europa destinen a la defensa.

Els EUA mantenen l'amenaça de retirar soldats d'Europa

Els Estats Units continuen sent ambigus amb les informacions que indiquen que el Pentàgon es planteja retirar milers de soldats estatunidencs que es troben en països europeus, sobretot a l'est de continent i fronterers amb Rússia. Aquest dijous, lluny d'aclarir res i calmar els temors dels seus homòlegs, Hegseth s'ha limitat a dir que troba "adequat" fer una "revisió" de les forces estatunidenques que estan desplegades "ara mateix" arreu d'Europa. "Ens hem d'assegurar que la mida [d'aquestes tropes] està pertinentment mesurada", ha apuntat el secretari de Defensa dels EUA.

Davant d'aquests missatges contradictoris del Pentàgon, els aliats de l'Europa de l'Est, que per qüestions geogràfiques i històriques se senten més amenaçats pel règim de Vladímir Putin, han insistit aquest dijous en la necessitat d'incrementar les capacitats de dissuasió europees. Un dels pocs que ha posat una xifra sobre la taula ha sigut el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, que ha estimat que l'exèrcit germànic augmentarà en 50.000 o 60.000 soldats el seu exèrcit si assoleix la taxa de despesa militar que pretén acordar l'OTAN.