Angela Kane: "Els EUA i Europa volen guanyar a Ucraïna i això és un problema"

BarcelonaAmb una vida sencera dedicada a la diplomàcia del més alt nivell i una quinzena de càrrecs diferents dins de l'ONU, Angela Kane és d'aquelles persones que coneix bé el que es trama entre bastidors. En poca estona de conversa es constata l'actitud que la va convertir en un actiu de l'organisme: resolutiva i acostumada a gestionar, però alhora propera i amable. Als anys 80, al final de la Guerra Freda, va treballar en l'àrea de Desarmament de l'ONU i arribaria a ser alta representant per al Desarmament entre el 2012 i el 2016. Al bagul d'anècdotes hi ha algunes de les conferències que ella organitzava a l'URSS per abordar el tema. "La primera va ser a Tbilisi, Geòrgia, el 1986. Gorbatxov havia prohibit l'alcohol a les reunions i els georgians estaven disgustats, em van demanar que l'ONU organitzés una festa i hi portés licor", explica. Als 74 anys segueix molt activa, ara en nom de l'ONG Nuclear Threat Initiative, i va visitar Barcelona convidada per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.

Vostè pot comparar millor que ningú la Guerra Freda i l'etapa de rearmament actual, que molts bategen com una nova Guerra Freda.

— Als anys 80, el president Reagan anomenava la Unió Soviètica l'Imperi del Mal. Però l'URSS tenia moltes ganes de parlar amb els occidentals. Volien establir contacte i van donar diners a l'ONU per organitzar conferències. Jo hi anava unes quatre vegades a l'any i ens posaven la catifa vermella. Vaig marxar el 1989 [de l'àrea de Desarmament] i quan vaig tornar el 2012 el que em va sorprendre és que les estructures eren exactament les mateixes. El que no era igual era la substància: les armes nuclears s'havien reduït de 70.000 a la Guerra Freda a unes 13.000.

I la Rússia de Putin ja no tenia tantes ganes de parlar amb Occident, imagino.

— No. El que ha canviat sobretot és que ara hi ha una Federació Russa molt diferent, un país molt més petit físicament, i amb menys influència. Moscou era el centre del poder en aquella època i això ha canviat. I en l'àmbit global, el rearmament és realment preocupant. Es va baixar a 13.000 armes nuclears al món, però ja no hi ha hagut més reduccions en els últims anys. Està totalment aturat. Els cinc estats amb armes nuclears [oficialment], els Estats Units, el Regne Unit, França, la Xina i la Federació de Rússia, et diuen que no poden reduir més si no hi ha pau i seguretat al món. Però mai no hi haurà pau al món i, per tant, si aquest és l'argument, no arribarem enlloc. El Regne Unit, de fet, ha decidit augmentar el nombre d'armes nuclears. La Xina també les està incrementat i no està disposada a participar en negociacions de desarmament, perquè argumenta que encara hi ha molta diferència amb els dos primers de la llista.

¿El Tractat de No Proliferació Nuclear ha quedat en paper mullat?

— No. Crec que hem d'aguantar-lo amb molta força perquè és l'únic que ens protegeix de la proliferació. I, si no, mireu Corea del Sud, que volia ser nuclear, però el que ha fet és demanar protecció nuclear als Estats Units. O Austràlia, que també ha acordat amb els Estats Units i el Regne Unit aquesta protecció. Però és cert que hi ha potències nuclears que no són al tractat: l'Índia, Israel, el Pakistan i Corea del Nord. I la preocupació per l'Iran. També el fet que Putin hagi suspès el New Start, que caduca el 2026, és preocupant. És una bona notícia que no hagi sortit del tot del tractat, perquè recordem que Donald Trump no tenia cap problema per sortir de tractats. Putin només l'ha suspès. Però és una alerta, un senyal de Putin per saber que se'l prenen seriosament i que encara té algunes cartes a la mà.

¿Creu que Putin pot fer servir armes nuclears?

— Penso que les armes nuclears no són realment armes de camp de batalla. Són una dissuasió, però no les pots fer servir. És una amenaça i no es pot descartar del tot. Però no veig una arma nuclear utilitzant-se. És la meva convicció personal.

¿El risc actual és similar al de la Guerra Freda?

— Crec que ara estem en una situació molt més inestable. La Guerra Freda era molt clara, tenia dos poders: els Estats Units i la Unió Soviètica. Ara en tens molts més, no només Ucraïna lluitant contra la invasió russa, sinó també Europa, els Estats Units, la Xina i sobretot l'OTAN. Tens molts més actors en aquest joc. I això en certa manera ho fa molt més perillós. I la inestabilitat a Europa, amb la migració, l'arribada de refugiats, la crisi. En aquells moments tots estàvem preocupats per una guerra nuclear. Ara estem preocupats per molts més problemes, també el risc de guerra biològica, per exemple.

Com creu que acabarà la guerra?

— Depèn de la voluntat dels ucraïnesos de continuar lluitant i de la voluntat d'Occident de continuar equipant-los. Kíiv, a hores d'ara, diu que no renuncia a mantenir tot Ucraïna i això inclou Lugansk i Donetsk, on Rússia ha aconseguit guanys, i inclou Crimea. No veig que això pugui passar realment, perquè no és una cosa que Putin pugui acceptar. Per tant, depèn de la voluntat de les dues parts d'acceptar compromisos. El que veiem és que no hi ha cap voluntat de fer marxa enrere per part d'Europa o dels EUA en el seu suport a Ucraïna, perquè els EUA i Europa realment volen guanyar la guerra contra Rússia. I això és un problema, perquè Putin també vol guanyar. Ha perdut milers de soldats. Si no guanya, com ho justificarà?