França imposa un polèmic examen de francès als estrangers que vulguin el permís de residència

ParísUn any després de l'entrada en vigor de la nova llei d'immigració francesa, les ONG adverteixen que la norma implicarà per a milers d'estrangers extracomunitaris no poder aconseguir el permís de residència o no poder renovar-lo. Una de les novetats de la llei és que els estrangers hauran de fer un examen de francès per demostrar que dominen la llengua per poder residir legalment a França. Les associacions que treballen amb immigrants denuncien que el nivell exigit és massa elevat i aboca les persones que no aprovin a convertir-se en expulsables, fins i tot si fins aleshores es trobaven en situació regular.

Abans de l'entrada en vigor de la nova norma, els estrangers que volien obtenir el permís de residència només havien d'assistir a un curs de francès i signar un "contracte d'integració republicana" en el qual es comprometien a aprendre l'idioma. Amb la nova llei, per a un primer permís de residència de quatre anys cal superar un examen equivalent al nivell bàsic A2, i per a un permís de llarga durada (10 anys) cal un nivell intermedi equivalent al B1. També s'endureixen els requisits per obtenir la nacionalitat francesa: si fins ara calia demostrar el nivell B1, ara només es podrà obtenir amb un B2, l'equivalent al nivell universitari.

Segons les associacions, el problema rau en el fet que bona part dels immigrants que volen obtenir el permís de residència tenen un nivell d'estudis baix o molt baix. Poden aconseguir parlar amb fluïdesa el francès, però obtenir un nivell de francès escrit d'un A2 o un B1 és molt complicat. "Hi ha gent que parla molt bé francès, que l'utilitza cada dia a la seva feina o per anar al metge, però que no aprovaran l'examen. És una font d'angoixa i d'inquietud. Hi ha gent que porta aquí 10 o 15 anys i que no podrà renovar el permís de residència", assegurava Chloé Odent, professora de francès de l'associació À Voix Haute, en un reportatge de France 2.

En el mateix documental, la Marianne, una dona de mitjana edat que treballa en feines de neteja i que fa un curs de francès, critica la imposició d'exàmens. Fa 10 anys que viu al país, parla un francès més que decent, però li costa molt escriure'l. "No tinc temps d'aprendre bé el francès, jo no he estudiat mai a França i aquest és el problema", lamenta.

Experiment entre ciutadans francesos

France 2 ha fet un experiment que demostra fins a quin punt el nivell dels exàmens és elevat. La televisió pública ha reunit una desena de francesos –nascuts a França i amb l'idioma del país com a llengua materna– i els ha fet l'examen per obtenir la nacionalitat francesa. La majoria són menors de 30 anys i tenen estudis universitaris. Només un no va acabar el batxillerat. Dels 10 voluntaris, dos suspenen l'examen. És a dir, que no podrien obtenir la seva pròpia nacionalitat. Tres més suspenen la part escrita però compensen el mal resultat amb la part oral i aproven l'examen. Els voluntaris reconeixen als micròfons de France 2 que les proves "eren molt difícils".

La llei, impulsada per l'aleshores ministre de l'Interior, Gérald Darmanin –actual titular de Justícia i un dels ministres més conservadors de l'executiu–, va ser aprovada a finals del 2023 i fixava que fins al 2026 no s'imposarien els nous requisits lingüístics. Però el nou ministre de l'Interior, Bruno Retaillaeu, del partit conservador Els Republicans i molt proper als postulats de l'extrema dreta en matèria d'immigració, ha donat l'ordre de començar a implantar ja els exàmens. "Si després d'uns anys aquí un estranger en situació regular no domina el francès és perquè no ha fet l'esforç", es justificava Retailleau.

Les ONG denuncien que darrere la mesura s'amaga la voluntat política de reduir el nombre d'estrangers del país. "Em sembla delicat utilitzar l'idioma com un instrument polític de selecció de les persones que tenen dret a tenir permisos de residència", adverteix Camila Ríos, fundadora i directora d'UNIR, una ONG que fa cursos de francès per a immigrants. A més a més, per fer els exàmens els estrangers han de pagar entre 150 i 250 euros de la seva butxaca. Segons Ríos, moltes associacions acaben pagant les taxes dels exàmens perquè molts d'ells no poden fer-hi front.

Uns 60.000 estrangers en risc

Segons els càlculs del govern francès, entre 15.000 i 20.000 estrangers no podran aconseguir el permís de residència de quatre anys i uns 40.000 no podran obtenir el permís de residència de llarga durada. En total, uns 60.000 –que fa anys que són al país– passarien a ser expulsables tot i no haver comès cap delicte.

France 2 ha tingut accés a documents que proven que, coincidint amb la imposició dels nous requisits lingüístics, el govern està reduint el nombre de cursos de francès gratuïts adreçats a immigrants. "El ritme de sessions s'ha de reduir a la meitat al més aviat possible", afirma un document intern de l'Oficina Francesa d'Immigració i d'Integració (OFII). "El sistema de cursos de francès està col·lapsat, hi ha molta més demanda que oferta. En teoria, els estrangers i demandants d'asil hi tenen dret, però no tots hi tenen accés", lamenta Camila Ríos.