Vandalitzen amb grafitis pro-Palestina l'estàtua de Churchill al centre de Londres

LondresSacrilegi a Anglaterra. L'emblemàtica estàtua de Winston Churchill a Parliament Square, davant del Palau de Westminster, al centre de Londres, ha tornat a ser vandalitzada. La Policia Metropolitana de Londres ha detingut un home de 38 anys sota la sospita de danys criminals amb l'agreujant d'odi racial, després de pintar grafitis amb missatges propalestins i antisionistes sobre el monument de bronze que presideix el centre del cor polític de Westminster.

L'incident ha tingut lloc aquest divendres poc després de les quatre de la matinada. La ràpida intervenció de les patrulles, que han arribat al lloc en menys de dos minuts, ha permès l'arrest de l'autor material in fraganti. Les imatges que s'han viralitzat a les xarxes socials mostren un home barbut, vestit amb una granota vermella, ruixant amb pintura també vermella frases com "Zionist war criminal" [Criminal de guerra sionista], "Free Palestine" [Palestina lliure], "Stop the genocide" [Atureu el genocidi] i l'eslògan "Globalise the Intifada" [Globalitzeu la intifada].

El grup holandès Free the Filton 24 n’ha reivindicat l'autoria. L'organització es defineix com un col·lectiu d'amics i familiars dels activistes de Palestine Action, detinguts anteriorment per accions contra l'empresa de defensa israeliana Elbit. Un membre del grup, identificat com Olax Outis, ha declarat que l'objectiu era denunciar la complicitat del govern britànic en les violacions dels drets humans i assenyalar Churchill com un símbol de "corrupció política i de colonialisme".

Entre la condemna i la campanya electoral

L'atac a una de les icones intocables, no tant del Regne Unit com d'Anglaterra, ha generat una onada d'indignació en l'espectre polític britànic. Des de Downing Street, un portaveu ha qualificat l'acte d'"abominable", recordant que Churchill és una figura cabdal de la història nacional. Per la seva banda, el secretari d'estat de l'Exèrcit, l'exmilitar Al Carns, ha criticat la "supina estupidesa" de l'autor i ha argumentat: "La mateixa raó per la qual teniu dret a protestar és perquè aquest gran home es va enfrontar a la tirania i al nazisme".

El líder del Partit Reformista, Nigel Farage, també ha utilitzat l’incident per denunciar el que considera un augment del "sectarisme" i l'extremisme d'esquerres al país. Farage ha vinculat directament el vandalisme amb l'avenç de polítiques radicals i ha presentat el seu partit com l'única solució per protegir els valors britànics davant del que anomena "l'amenaça de la política identitària".

Més enllà de valoracions interessades, que amaguen les raons de l'acció, l’estàtua de Churchill, inaugurada el 1973 per la seva vídua, Lady Churchill, no és aliena a les protestes. En els darrers anys, s’ha convertit en un parallamps de les guerres culturals. El 2020, pel moviment Black Lives Matter i arran de les protestes per l'assassinat de George Floyd a mans d'un agent de la policia de Minneapolis, l'estàtua es va pintar amb el missatge "Era un racista", cosa que va obligar el govern a protegir-la temporalment amb una caixa de fusta al voltant. D'altra banda, membres d'Extinction Rebellion i activistes pels drets trans també han estat sancionats per accions contra el monument en el passat.

La policia ha recordat que el lema "Globalise the intifada" està sota una vigilància especial des del desembre passat, ja que les autoritats consideren que pot incitar a l'odi i a la violència arran dels recents atacs terroristes a Sydney i Manchester. Amb les noves lleis aprovades l'any passat, que tipifiquen com a delicte específic el fet d'enfilar-se o danyar monuments nacionals, l'acusat podria enfrontar-se a penes severes de presó i multes considerables.

Aquest migdia, les brigades de neteja treballaven per esborrar la pintura vermella del bronze i del grafit de la peanya. En tot cas, el debat sobre si Churchill és un heroi de la llibertat o un exponent de l'imperialisme britànic continua dividint l'opinió pública de les illes. El Vell Lleó no és gaire popular a Anglaterra, però molt menys a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.