Gira europea dels líders de Dinamarca i Groenlàndia: "El moment és crucial per a Europa"

ParísDesprés de setmanes d'amenaces sobre Groenlàndia, Donald Trump sembla haver frenat la seva ànsia d'aconseguir l'illa àrtica a la força després de tancar un suposat acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. En aquest context de tensa calma, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, fan aquesta setmana una minigira europea per agrair el suport polític i militar dels països europeus davant l'actitud imperialista de Trump. Els dos mandataris es van reunir dimarts a Berlín amb el canceller alemany, Friedrich Merz, i aquest dimecres han viatjat a París per entrevistar-se amb el president de França, Emmanuel Macron.

"Els groenlandesos mirem clarament més cap a Europa. Ara la veiem com l’única possibilitat si volem mantenir els nostres valors i principis democràtics", ha afirmat Nielsen en una conferència que ha fet conjuntament amb la seva homòloga danesa a l'Institut d'Estudis Polítics de París, més conegut com a Science Po. "Volem una Europa forta i unida, perquè veiem les tendències que hi ha al món i volem formar-ne part", ha insistit el primer ministre de Groenlàndia, territori autònom dependent de Dinamarca. Els dos mandataris han estat molt aplaudits pels estudiants durant la seva intervenció.

Des de la seva arribada al poder, Trump ha demostrat un menyspreu aclaparador per les normes internacionals i ha capgirat l'ordre mundial. La crisi de Groenlàndia ha suposat per a Europa un punt d'inflexió i ha passat del desconcert més absolut a la presa de consciència que les regles del joc de la geopolítica han canviat.

Abans de reunir-se amb els dos dirigents, Macron ha advertit que Europa ha de moure fitxa. "La crisi de Groenlàndia és una crida al despertar estratègic de tota Europa", ha destacat. "El moment és crucial per a Europa", ha advertit la primera ministra de Dinamarca.

Reforç militar

Frederiksen ha agraït el suport europeu i ha destacat que la "gran lliçó" de la crisi de Groenlàndia és que Europa ha d'actuar unida i s'ha de reforçar militarment. "Vam cometre un gran error com a europeus quan vam reduir la nostra despesa militar. Va ser un error enorme", ha assegurat. Segons Mette Frederiksen, Europa no ha d'esperar a rearmar-se el 2035, tal com marca el compromís amb l'OTAN: "Ho hem de fer ara", ha reclamat.

Des de l'inici de l'ofensiva de Trump –que va arribar a amenaçar amb aconseguir Groenlàndia a la força–, els països europeus han defensat públicament la integritat territorial de Dinamarca i de l'illa àrtica, i alguns socis com França, Alemanya i Suècia hi han enviat soldats. La resposta del president nord-americà va ser amenaçar les capitals que havien enviat tropes a Groenlàndia amb imposar nous aranzels.

Finalment, Trump va fer marxa enrere amb un acord amb l'OTAN, sense comptar amb els governs de l'illa ni de Dinamarca, del qual se'n sap ben poca cosa. El pacte va ser criticat pel primer ministre de Groenlàndia perquè es va fer sense la seva participació.

Segons el president francès, la trobada a l'Elisi servirà per parlar sobre el "repte crucial" de la seguretat de l’Àrtic. "Compartim la necessitat de reforçar la nostra postura de defensa a l’Àrtic", ha subratllat. La situació de l'illa fa que sigui una peça clau del gran joc geopolític. "Necessitem Groenlàndia per a la seguretat nacional. Hi hem de ser. Si no hi som, no podem garantir ni la seguretat nacional ni la internacional", va afirmar el president nord-americà per intentar justificar la seva amenaça d'annexionar-se Groenlàndia.