La infanteria laborista humilia el primer ministre britànic, Keir Starmer

LondresHumiliació sense pal·liatius per al primer ministre britànic, Keir Starmer. La setmana que havia de ser de la celebració del primer aniversari del retorn del laborisme a Downing Street –es compleix aquest divendres–, ha suposat la setmana en què el poder del premier ha quedat poc menys que reduït a cendres i en què ha sigut acusat de practicar "retallades dickensianes" a les ajudes socials per als més desvalguts. En un cop prou dur per a la seva autoritat moral i per a la legitimitat de la direcció del partit, Starmer ha vist aquest dimarts al vespre com la tramitació de la llei de reforma de les contribucions individuals als discapacitats (coneguda com a welfare bill) ha quedat pràcticament escapçada en el seu nucli fonamental per una revolta interna de proporcions fins ara mai vistes, que ha obligat el govern a plegar-se a la força dels rebels amb concessions de darrera hora minuts abans de la votació. Victòria formal en nombre (335 a 260), però derrota política i moral. Prèviament a la votació de la llei, una esmena per eliminar-la completament ha comptat amb 44 laboristes que s'hi han pronunciat en contra.

La reforma inicial del sistema d'Ajudes Universals i dels Pagaments per a la Independència Personal buscava més un estalvi de 6.000 milions d'euros en la factura social per la necessitat de trobar diners per continuar la carrera armamentística que no pas una veritable modificació d'un sistema que, en general –i també ho creuen els revoltats–, es considera que no funciona.

L'excusa del govern per tirar-la endavant era garantir el futur del sistema de prestacions i evitar el frau. Ras i curt, fer que aquells que puguin treballar treballin i no visquin de la beneficència, una visió poc compassiva del que són deficiències físiques i malalties mentals, segons els crítics amb la iniciativa del govern.

El debat sobre la reforma s'ha viscut als Comuns al llarg de la tarda en un clima de gran tensió emocional, amb una sessió en què dotzenes de diputats laboristes han afirmat que votarien contra el partit perquè es devien, en consciència, als seus electors i als valors laboristes d'igualtat, respecte i suport a l'estat del benestar. Els liberaldemòcrates han votat també en contra, i els conservadors, per raons oposades, igualment l'han refusada.

Tot plegat aprofundeix en la sensació de desconcert que amara el partit, amb un líder sense personalitat, servil amb els poderosos i feble amb els més desvalguts, que ha demostrat una manca d'olfacte polític sorprenent en la tramitació d'un projecte legislatiu molt sensible no ja per a l'esquerra del partit –pràcticament aniquilada per Starmer i la seva guàrdia pretoriana– sinó per al gruix de la infanteria laborista.

Les concessions fetes pel govern poc abans de la votació d'aquest dimarts han sigut la culminació d'un despropòsit rere l'altre. En resum, el govern ha fet una segona marxa enrere –ja n'havia fet una la setmana passada– retirant l'aspecte més polèmic de la llei. Es tracta de la clàusula cinc, que preveia imposar un llindar mínim de quatre punts en cadascuna de les diferents àrees que s'avaluen en les discapacitats per concedir o negar el dret a les ajudes. Són l'habilitat de preparar i menjar aliments, de rentar-se i banyar-se sol, de vestir-se i despullar-se, de controlar els esfínters, d'aprendre i recordar informació, la capacitat de parlar i comunicar-se, i la mobilitat dins del domicili i a l'exterior.

Dues vies d'accés a les prestacions

Quan la llei es va presentar inicialment el mes d'abril per part la responsable del departament de Treball i Pensions, Liz Kendall, els càlculs del govern preveien que 250.000 persones caurien en la pobresa a causa de l'enduriment de les condicions i la supressió dels beneficis.

La setmana passada el descontentament dels diputats de segons fila ja era evident. Però Starmer, amb desdeny i sense calcular les repercussions, va qualificar les crítiques de "pur soroll". El cert és que cent vint-i-sis diputats laboristes van signar una esmena que s'oposava a la segona lectura del projecte de llei. L'esmena afirmava que acceptaven "la necessitat de reformar el sistema de seguretat i beneficis socials", però després enumeraven una infinitat de raons per les quals es negaven a donar llum verda al projecte. Moltes d'aquestes raons estaven relacionades amb l'esmentada avaluació del govern de l'impacte de la seva reforma.

La primera de les concessions implicava que les persones que reben ara les ajudes no s'haurien de sotmetre a l'enduriment dels controls per mantenir-les. Amb raó, els rebels i 138 associacions de discapacitats, amb la diputada Rachael Maskell al capdavant, la mateixa que ha acusat Starmer de "retallades dickensianes", han argumentat que la proposta implicava, a la llarga, l'establiment d'un sistema discriminatori de doble o triple via, en què l'accés a les contribucions no depenia de les condicions de salut dels sol·licitants sinó de la data a partir de la qual havien demanat uns pagaments imprescindibles per tirar endavant en el dia a dia de la seva vida. Unes 150.000 persones quedaven amb una mà al davant i una al darrere, segons els 126 rebels.

Després de la votació d'aquest vespre, la reforma, en teoria, continua el procés parlamentari, i entra ara en la discussió de les comissions. Però l'esperit original de la llei ha quedat tocat de mort. Perquè el secretari d'Estat per als discapacitats, Stephen Timms, ha tancat el debat confirmant a la Cambra que qualsevol canvi en els criteris d’elegibilitat per rebre ajudes quedarà condicionat al resultat de la revisió independent del sistema que ell mateix durà a terme –a presentar la tardor del 2026–, en estreta col·laboració amb les organitzacions de persones amb discapacitat, que ara no han sigut consultades. Starmer ha guanyat la votació, però ha patit una derrota política humiliant a mans de la infanteria laborista. S'ha empassat un gripau com a pastís d'aniversari del primer any al poder.