L'extrema dreta ja mina la Unió Europea des de dins
La dreta radical europea aconsegueix ocupar llocs de poder i influir en les polítiques del bloc comunitari, sobretot en ecologisme i immigració
EstrasburgUna de les obsessions de l'extrema dreta europea era acabar amb el projecte europeu. La Unió Europea era l'origen de tots els mals i advocaven perquè els estats membres recuperessin totes les competències que han cedit a Brussel·les. Tanmateix, el to de les formacions de, per exemple, la italiana Giorgia Meloni o Marine Le Pen contra el bloc comunitari s'ha suavitzat i cada vegada estan copant més espais de poder dins de les institucions europees. Així doncs, han deixat de jugar només el paper d'etern rebel a la UE per tenir-hi un paper actiu en la seva governabilitat i participant completament de les decisions que s'hi prenen.
L'últim exemple s'ha vist a l'Eurocambra aquesta darrera setmana. Patriotes per Europa, que és un dels grups europarlamentaris més escorats a l'extrema dreta, ha aconseguit liderar la tramitació al Parlament Europeu d'una de les lleis més importants de l'agenda europea verda: la que marca les obligacions i les mesures a prendre per reduir un 90% les emissions de diòxid de carboni el 2040 respecte als nivells registrats el 1990. Una fita que la formació de Marine Le Pen o, entre d'altres, de Vox no hauria aconseguit sense el suport dels altres grups d'extrema dreta i els vots a favor del Partit Popular Europeu, que ja hi ha trencat definitivament el cordó sanitari.
El fet de dirigir la tramitació d'aquesta llei a l'Eurocambra permetrà a Patriotes per Europa influir de ple en les negociacions i marcar els tempos dels processos legislatius; és a dir, pot posar-hi traves. En aquest sentit, el president de Reagrupament Nacional, el francès Jordan Bardella, ja ha avisat que està "completament" en contra d'aquesta llei i que hi pretén "deixar clara" la seva "visió". Davant d'això, la majoria de grups parlamentaris volien tramitar d'urgència aquesta llei ecologista per evitar que es quedés en les mans de l'extrema dreta, però el Partit Popular Europeu també ho ha evitat.
De fet, si l'extrema dreta ha aconseguit entrar a la sala de màquines de les institucions europees és en gran part gràcies als conservadors. Per primera vegada a la història, la dreta i l'extrema dreta sumen majoria i, per tant, poden tramitar iniciatives amb els vots en contra dels socialdemòcrates –que és la segona família amb més eurodiputats del Parlament Europeu– ni els liberals i els verds, que formen la coneguda com la gran coalició. D'aquesta manera, quan els conservadors volen aprovar mesures contra la lluita pel canvi climàtic o la immigració a vegades opten per aliar-se amb l'extrema dreta i obvien el Partit Socialista Europeu, que ha vist minvar la seva influència a l'Eurocambra.
Més enllà del Parlament Europeu, l'extrema dreta també ha guanyat força a la Comissió Europea i al Consell de la UE, que és la institució que representa els estats membres. Tampoc mai havia ocupat un càrrec tan important com una vicepresidència a l'executiu comunitari i, aquesta legislatura, un dels homes forts de Meloni, Raffaele Fitto, va ser nomenat al capdavant de la cartera de Cohesió i Reformes, una de les que té més pressupost del club comunitari.
També s'han adaptat molt bé al club europeu dirigents com Meloni o, per exemple, el nou primer ministre belga, Bart De Wever, que abans d'arribar al poder s'havien mostrat molt crítics amb la UE. Així doncs, en general no veten ni posen traves als consensos generals de la resta de socis, al contrari de l'hongarès prorús Viktor Orbán.
La UE abraça les mesures de l'extrema dreta
L'extrema dreta no només està aconseguint cadires de poder en les institucions europees, sinó també canviar el rumb del projecte europeu en diversos sentits. El més clar és en l'agenda verda: ha passat de ser una de les joies de la corona de la UE a una ambició desmesurada que cal rebaixar per no perdre competitivitat, segons defensen ara la majoria dels dirigents europeus. Es tracta d'un discurs que l'extrema dreta fa temps que repeteix fins a l'avorriment i ara està començant a collir-ne els fruits, amb flexibilitzacions i rebaixes de tota mena de mesures ecologistes.
També és evident la mà de l'extrema dreta en qüestions d'immigració. Fins fa pocs mesos, la deportació de sol·licitants d'asil fora del territori de la UE semblava una línia vermella que no es podia traspassar i la mateixa Comissió Europea advertia que no complia amb el dret humanitari i internacional. En canvi, en l'última legislatura Von der Leyen ha presentat un paquet de mesures antiimmigració per dotar d'un marc legal per permetre aquesta mena d'expulsions, una de les principals reivindicacions de l'extrema dreta.