Von der Leyen salva la moció de censura malgrat acostar-se a l'extrema dreta i frenar l'agenda verda

EstrasburgCap sorpresa a l'Eurocambra. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha salvat la moció de censura de manera molt còmoda, si bé durant aquests últims dies s'ha convertit en el blanc de les crítiques de l'extrema dreta i dels partits que li donen suport parlamentari: socialdemòcrates, liberals i verds. Així doncs, malgrat sortir-ne il·lesa, la imatge de la conservadora alemanya ha quedat tocada i s'ha evidenciat la debilitat dels seus suports al Parlament Europeu.

Tot i això, l'oposició a la moció de censura ha estat clara: 360 eurodiputats han votat en contra de fer caure l'executiu liderat per Von der Leyen, 175 hi han votat a favor i 18 s'han abstingut. Ara bé, no han votat 176 representants i, de fet, des de la tribuna de premsa de la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg es veia a simple vista una cambra bastant buida. Tampoc hi era la mateixa presidenta de la Comissió Europea, que dilluns passat ja va participar en el debat de la moció i aquest dijous és a Roma en la quarta conferència internacional per reconstruir Ucraïna.

Malgrat que el rebuig a la moció de censura ha estat majoritari, Von der Leyen ha aconseguit sumar menys suport del que va aconseguir per ser reelegida presidenta de la Comissió Europea ara fa just un any, quan va obtenir 401 vots a favor. D'aquesta manera, es constata que ha perdut suport el primer any de la segona legislatura al capdavant de l'executiu comunitari.

La gran majoria d'eurodiputats de la gran coalició, que formen el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates, liberals i verds, hi han votat en contra. Tanmateix, la disciplina de vot de l'Eurocambra no és tan estricta com pot ser, per exemple, al Parlament de Catalunya, i sempre hi ha representants que la trenquen. Cap representant popular ha votat a favor de la moció, però els eurodiputats catalans Diana Riba (ERC) i Jaume Asens (Comuns) no han votat malgrat que formin part del grup europarlamentari dels Verds. Els únics catalans que han votat a favor de la moció són Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta, de Vox.

Una part de l'extrema dreta va impulsar la moció de censura, però no tot el bloc ha votat en contra de Von der Leyen. És simptomàtic que els eurodiputats del grup Europeus Conservadors i Reformistes (ECR), que lidera el partit de la italiana Giorgia Meloni, no s'hagin presentat al ple de l'Eurocambra. De fet, la presidenta de la Comissió Europea ha trencat el cordó sanitari amb una bona part de l'extrema dreta i s'hi ha aliat per endurir les normes contra els immigrants i per frenar l'agenda verda de la Unió Europea.

Durant els últims dies, tant els socialdemòcrates com els liberals havien amenaçat els conservadors amb abstenir-se a la votació de la moció de censura i l'han advertit que no pot continuar acostant-se a l'extrema dreta i frenar l'agenda verda. Finalment, han aconseguit contrapartides de Von der Leyen i li han revalidat el suport. En concret, el Partit Socialista Europeu ha aconseguit blindar el Fons Social Europeu, que estava amenaçat per la Comissió Europea més dretanitzada de la història, i els liberals han acordat reforçar que el desemborsament dels fons europeus estigui condicionat al compliment dels valors de la Unió Europea, segons han apuntat fonts europarlamentàries.

Von der Leyen juga a dues bandes

Més enllà de les contrapartides, als socialdemòcrates i liberals tampoc els interessa abandonar Von der Leyen. Saben que els populars europeus ja no els necessiten per sumar majories a l'Eurocambra i ja en tenen prou aliant-se amb l'extrema dreta. Per tant, malgrat que el seu poder de negociació sigui més petit que la legislatura passada, no volen perdre la influència que tenen sobre l'executiu comunitari i encara menys pretenen regalar-la del tot a les formacions d'extrema dreta.

De fet, el PPE sobretot s'alia amb l'extrema dreta per desmantellar el pla verd que va impulsar la mateixa Von der Leyen la legislatura passada al capdavant de la Comissió Europea. Per exemple, precisament aquesta mateixa setmana els populars han donat suport al grup d'extrema dreta Patriotes per Europa perquè presideixin la Comissió de l'Eurocambra que haurà de tramitar les normatives per complir l'objectiu climàtic de reduir un 90% les emissions de CO₂ el 2040 respecte als nivells registrats el 1990. A més, aquesta mateixa proposta legislativa va ser aigualida la setmana passada per l'executiu comunitari, que hi va incloure diverses flexibilitzacions en el compliment i que els estats membres puguin comprar drets d'emissions a països pobres perquè la UE pugui contaminar més.